Què pensen les biblioteques dels seus sistemes d'informatització?

Enviat per Marina Salse el Dc, 15/12/2010 - 10:51
Marina Salse Rovira
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
— Breeding, Marshall (2010). "Perceptions 2009: an international survey of library automation". Library Technology Guides, january 22, 2010. <http://www.librarytechnology.org/perceptions2009.pl>.  [Consulta: 15/12/2010]

Marshall Breeding porta ja molts anys seguint l'evolució del programari que ajuda a gestionar les nostres biblioteques. Les seves publicacions han estat nombroses al llarg dels anys però potser cal citar especialment dues tasques laborioses i ben portades a terme que són un referent en el món de l'automatització bibliotecària. Per una banda, hi ha el lloc web "Library Technology Guides", que porta ja 14 anys ajudant-nos a seguir les novetats del sector. D'altra banda, hi ha les seves col·laboracions anuals en el número d'abril de la revista Library Journal, on la secció "Automation systems marketplace" ens permet seguir l'evolució del mercat.

L'article que ressenyem apareix publicat en línia dins de "Library Technology Guides" i ens presenta una aproximació al mercat dels sistemes integrats de gestió de biblioteques (SIGB) des d'una perspectiva diferent a la que ens té acostumats. En els seus articles de Library Journal Breeding treballa a partir de les dades que ofereixen les companyies del sector i abasta no només els SIGB sinó també altres productes d'automatització. En la recerca que comentem avui, les dades se centren exclusivament en els SIGB i els subministradors de la informació són les pròpies biblioteques d'arreu del món. L'enquesta, que Breeding ha anat realitzant anualment des de 2007, persegueix avaluar la satisfacció dels usuaris amb el SIGB que tenen instal·lat i l'opinió que els mereix l'emergent mercat dels sistemes de codi obert. Tot i que es defineix com d'abast internacional, la veritat és que la resposta  més alta ha estat l'obtinguda en el mercat anglosaxó. Per aquest fet, els resultats reflecteixen fonamentalment l'opinió en aquest àmbit geogràfic.  

L'article presenta els objectius, metodologia, resultats i conclusions d'una forma molt clara i permet, a més, enllaçar amb les estadístiques completes obtingudes, les quals són cercables per SIGB, per categoria de programa i per demografia. Gràcies a aquesta segona eina podem veure, per exemple, fins a quin punt l'Estat espanyol hi és representat. Així, veiem que 11 biblioteques espanyoles han respost i que una cerca per SIGB ens ensenya que algunes d'aquestes usaven Absys, Sabini o Biblio3000. Tanmateix, representen una part tan petita de l'enquesta que no tenen lloc, i és lògic que així sigui, en les conclusions finals.

Fet a mida

Enviat per Candela Ollé el Dv, 26/11/2010 - 13:31

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya

- Ferran, Núria (2010). Towards a personalised virtual library: Indications from navigational and personal information behaviour of e-learning students. (http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0301110-152024/index.html)

La voluntat de conèixer les necessitats, l'ús dels recursos i la satisfacció dels usuaris de les biblioteques és un fet i està en alça, sobretot a causa de la sobreinformació del moment i pensant en com encaminar el futur d'un sector canviant. En un entorn cent per cent digital, com el que presentarem tot seguit, l'autora investiga com es busquen, gestionen i empren els recursos d'informació; a més, es proposa detectar i analitzar els elements necessaris per aconseguir pautes de personalització de la biblioteca digital.

Towards a personalised virtual library. Indication from navigational and personal information behaviour of e-learning students és la monografia fruit de la tesi doctoral, elaborada a partir d'articles, i té com element destacable l'aplicabilitat de models obtinguts tant en l'entorn bibliotecari com en el de comunitats d'e-learning.

Una plenamar de dades

Enviat per Remedios Melero el Dc, 24/11/2010 - 10:38
Remedios Melero
Científica titular del CSIC
Membre del grup Accés Obert a la Ciència (www.accesoabierto.net)
 
 Riding the wave: how Europe can gain from the rising tide of scientific data. Final report of the High Level Expert Group on Scientific Data: a submission to the European Commission. October 2010. (http://ec.europa.eu/information_society/newsroom/cf/itemlongdetail.cfm?item_id=6204).

El títol d'aquest informe ja és per si mateix suggerent "Pujar a la carena de la onada: com Europa pot beneficiar-se de la creixent marea de dades científiques". El document és el resultat de les reunions i de les conclusions a què van arribar un grup d'experts procendents de diverses universitats i institucions de recerca als quals la Comissió Europea els va encarregar un informe sobre la visió futura dels beneficis i del cost de la posada en marxa d'una e-infraestructura global de dades. Aquesta hauria de permetre als investigadors de diferents àrees de coneixement i llocs, compartir dades i treballar amb elles. L'aproximació permetria generar noves correlacions, idees i informació a un nivell que encara estem lluny d'albirar.


Davant el repte posat al grup de treball de donar respostes mirant cap al futur, més concretament a l'any 2030, el primer que van fer els seus membres va ser plantejar-se algunes preguntes per poder perfilar les accions a prendre:

Què aporta la biblioteca a la universitat?

Enviat per Àngel Borrego el Dm, 16/11/2010 - 09:34
Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
—  Oakleaf, Megan. The Value of Academic Libraries. Association of College & Research Libraries, 2010.
(http://www.ala.org/ala/mgrps/divs/ACRL/issues/value/val_report.pdf)
 
— Tenopir, Carol et al. University Investment in the Library, Phase II: An International Study of the Library's Value to the Grants Process. University of Tennessee, Center for Information and Communication Studies, 2010.
(http://libraryconnect.elsevier.com/whitepapers/roi2/2010-06-whitepaper-roi2.pdf)

Cada vegada amb més freqüència, i especialment en temps de crisi econòmica com els que corren, les biblioteques han de demostrar el valor que el seu fons i serveis aporten a la institució de la qual depenen. En el cas de les biblioteques universitàries han de posar de manifest com contribueixen a la missió docent i investigadora de les universitats que les financen. Per ajudar a resoldre aquest exercici, l'Association of College and Research Libraries (ACRL) va encarregar un estudi a Megan Oakleaf, de la Syracuse University, que s'ha publicat aquest mes de setembre. El treball es divideix en tres parts: una revisió bibliogràfica de les investigacions que aborden empíricament la determinació del valor de les biblioteques  universitàries, una guia per a l'investigador o professional que desitja llançar-se a la recollida de dades en la seva institució, i una agenda de temes a investigar en aquest àmbit.

Radiografia de les TIC a les biblioteques

Enviat per Ester Omella el Dc, 10/11/2010 - 09:59
Georgina Orselli
Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat

Ester Omella
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Es tracta de l'informe d'un estudi realitzat durant el període 2009-2010 sobre el Servei d'accés a Internet i a les Tecnologies (nota: és traducció del nom original "Public access technologies and Internet services").

L'estudi ha estat realitzat per l'Oficina de Recerca i d'Estadístiques de l'ALA  (American Library Association http://www.ala.org/), conjuntament amb la Fundació de Bill i Melinda Gates (http://www.gatesfoundation.org), que van  aportar tot el finançament per la realització d'aquesta anàlisi. Es va dur a terme entre setembre i novembre de 2009 a partir dels resultats de les dades estadístiques de les biblioteques públiques.

Els resultats s'analitzen per 3 tipologies de Biblioteques, en funció de la població, i dels seus habitants:
1.    Les biblioteques urbanes o centrals en les grans ciutats (les més grans, pel que fa a la població).
2.    Les biblioteques suburbanes (les dels diferents barris, o petites ciutats, de menys habitants).
3.    Les biblioteques rurals (biblioteques de ciutats i pobles més petits i allunyats).

En tots els resultats de dades estadístiques s'observa que la majoria de biblioteques van evolucionar respecte el període anterior 2008-2009, pel que fa a l'accés a connexions d'estacions de treball públic o a ordinadors per accedir a Internet, ja que en els darrers anys, molt poques biblioteques tenien accés a Internet.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS