Les biblioteques australianes com a element nuclear d’una economia digital integradora

Daniel Gil Solés
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Australian libraries: the digital economy within everyone’s reach (2017). Canberra: Australian Library and Information Association. 28 p. Disponible a: <https://www.alia.org.au/sites/default/files/Australian%20Libraries%20-%2.... [Consulta: 29/09/18].


Les biblioteques (en totes les seves diferents tipologies) s’han convertit, en l’actualitat, en actors indispensables i crítics de la nova economia digital. I és que cada biblioteca, en el seu àmbit d’actuació i en la seva comunitat corresponent, és ja una avantguarda que integra i acull en igualtat de condicions tothom en aquesta economia que, lluny de ser una novetat, ja és una realitat plenament consolidada. I aquesta integració no es dona només en un àmbit estrictament social, sinó que, i aquesta sí que és la novetat, també hi ha una integració cada cop més evident i necessària en les dinàmiques econòmiques de país i, més concretament, en el sector de l’economia de la informació, tot fent que el pes econòmic de les biblioteques, i dels processos i accions que s’hi desenvolupen, sigui cada cop més important.

Transformació digital, com saber quin és el punt en el qual es troba la nostra organització?

Lluís Vicente
Responsable de transformació digital
RCD Advocats


II Informe nivel digital directivo en España 2017 (2018). [Barcelona: EADA Business School: RocaSalvatella]. Disponible a: <https://www.eada.edu/es/actualidad/prensa/informes/descargar/competencias-digitales-2017>. [Consulta: 22/09/2018].


La transformació digital és el concepte de moda en tot tipus d’esdeveniment, fòrum, xarxes socials o blogs sobre innovació. Més enllà de mètodes miraculosos, insights de gurus digitals o estratègies etèries sense resultats clars, usar la tecnologia per millorar serveis o organitzacions, i superar certes barreres conceptuals en l’entorn de treball és necessari i obligat. En aquest sentit, per sobre d’altres sectors econòmics i culturals, les biblioteques i centres de documentació porten un llarg recorregut en aquest camp. Cal preguntar-se també si els professionals estan preparats per a tecnologies que estan generant noves disrupcions. El machine learning o els smart contracts seran conceptes que haurem d’integrar en el nostre dia a dia laboral, com també el treball en entorns virtuals, amb més d’un dispositiu, i on l’usuari final tindrà pràcticament línia directa amb els professionals, a través de diversos canals. Així doncs, tenim les habilitats per assumir aquests canvis? Ja som en aquest camí?

Reflexions i recomanacions per a una ciència oberta

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Open Science Policy Platform Recommendations (2018). [Brussels]: European Commision. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/integrated_advice_opspp_recommendations.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].

Recomendación (UE) 2018/790 de la Comisión de 25 de abril de 2018 relativa al acceso a la información científica y a su preservación (2018). [Brussels]: Comisión Europea. Disponible a: <https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:32018H0790>. [Consulta: 10/09/2018].

Ayris, Paul; San Román, Alea López de; Maes, Katrien; Labastida, Ignasi
(2018). Open science and its role in universities: a roadmap for cultural change.  Leuven: LERU. Diponible a: <https://www.leru.org/files/LERU-AP24-Open-Science-full-paper.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].


Aquests tres documents es van publicar entre abril i maig de 2018 i tenen en comú l’enunciat de recomanacions i reflexions pensades per assolir una ciència oberta, transparent, col·laborativa i responsable.

El primer és el publicat per la Comissió Europea (CE) i elaborat per l’Open Science Policy Platform (OSPP). Les recomanacions estan fetes d’acord als vuit punts prioritaris identificats de l’Agenda europea per a l’open science: reconeixement i incentius; nous indicadors de mètriques per a l’avaluació de la investigació, la comunicació científica del futur, l’European Open Science Cloud (EOSC), dades FAIR (findable, accesible, interoperable and reusable), integritat, capacitació i formació, i ciència ciutadana. Seguint aquest ordre les recomanacions han tingut en compte les parts a les quals van adreçades d’acord a la següent classificació: investigació i infraestructures, gestors de la investigació, investigadors, biblioteques universitàries, organitzacions que financen la investigació, societats científiques, universitats i centres d’investigació, editorials i organitzacions de ciutadans implicats amb la ciència.

Mesurar el grau d’accés obert de les editorials acadèmiques

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Björk, Anna; Paavola, Juho-Matti; Ropponen, Teemu; Laakso, Mikael; Lahti, Leo (2018). Opening academic publishing: development and application of systematic evaluation criteria. [S.l.]: Open Science and Research Initiative. 41 p. Disponible a: <https://openscience.fi/opening-academic-publishing>. [Consulta: 02/09/2018].


Fa uns anys Finlàndia es va proposar ser un dels països líders en ciència oberta i accés obert i és per això que el seu Ministeri d'Educació i Cultura va promoure l'Open Science and Research Initiative, un programa d’acció per al període 2014-2017 que incloïa un full de ruta, diverses activitats i també l’elaboració de diversos estudis sobre ciència oberta, com ara el grau d'apertura de les universitats i centres de recerca (2015), els costos globals de l'accés obert a Finlàndia (2016) i també l’informe sobre l’apertura de les editorials (2018) que ara ressenyem.

L’estudi ha estat dut a terme per la consultora finesa Oxford Research Oy, per Open Knowledge Finland (organització sense ànim de lucre que promou la difusió lliure del coneixement) i també ha comptat amb la col·laboració de Mikael Laakso, un prestigiós investigador sobre accés obert a la ciència.

Les biblioteques públiques promouen la salut i el benestar a Escòcia: bones intencions amb pocs recursos

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Public library improvement fund: evaluation of health-related projects: final report (2017). Blake Stevenson. April. [Glasgow]: Scottish Library and Information Council. 34 p. Disponible a: <https://scottishlibraries.org/media/1619/slic-plif-evaluation-final-repo.... [Consulta: 28/08/2018].


És de justícia començar amb un advertiment. Aquest informe és un document senzill en tots els sentits, sense dades quantitatives que avalin els resultats i amb limitacions metodològiques reconegudes pels mateixos autors. Amb tot, és interessant perquè, per una banda, és un intent d’incorporar la cultura de l’avaluació també als projectes (modestos) desenvolupats a les biblioteques públiques i, per l’altra, perquè corrobora la necessitat de fer conèixer als organismes sanitaris el potencial de la biblioteca pública en relació amb la salut i el benestar de la població.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS