Nieves González
Profesora de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla
Kronqvist-Berg, Maria. Social media and public libraries: exploring information activities of library professionals and users. / Maria Kronqvist-Berg. - Åbo : Åbo Akademi University Press, 2014. Diss.: Åbo Akademi University. ISBN 978-951-765-730-3 http://www.doria.fi/handle/10024/94661 [Consulta: 10/07/214]
Ens trobem davant la tesi doctoral de Maria Kronqvist-Berg, directora d'una biblioteca pública a Finlàndia i membre del projecte d'investigació sobre Biblioteca 2.0 de l'Acadèmia de Finlàndia.
La relació web social i biblioteques va tenir el seu moment d'esplendor al voltant dels anys 2007 al 2010 i ara que ja no és nou, trobem estudis de resultats, d'avaluació de l'impacte, processos o percepcions, com el que aquí ressenyem.
Aquesta tesi es basa en una investigació duta a terme el 2010, però l'enfocament respon més a tendències actuals, és a dir, no enfoca el tema des de les tecnologies socials o ús de la web social per part de les biblioteques públiques, sinó des del punt de vista de la percepció que els stakeholders,-considerant com a tals a professionals de la informació i usuaris-, tenen de la intersecció o la interfície biblioteca i web social. Els elements clau d'aquest treball que l'autora anomena model de la interfície, el constitueixen l'estudi de la interactivitat que teòricament faciliten aquests mitjans, les activitats relacionades amb la informació que es troben darrere de l'ús dels mitjans socials i sobretot la diferent percepció que d'ells tenen els professionals de la informació i els usuaris de les biblioteques.
Un estudi encarregat per la Comissió Europea aborda el tractament legal de la mineria automatitzada de textos i dades i si és possible l'aprovació generalitzada d'una excepció legal en l'àmbit de la propietat intel·lectual en les activitats d'anàlisi de dades assegurant un equilibri dels diferents interessos implicats, tal excepció ja existeix en alguns països com el Japó. L'estudi resulta interessant per l'exhaustivitat amb la que analitza les dades i la seva vinculació amb els drets d'autor, les bases de dades sui generis i altres aspectes legals, com la protecció de dades, la seguretat o les mesures tècniques de protecció. Fins a concloure amb la presentació detallada dels elements que justifiquen aquesta nova excepció.
El Finch Report1 suposà una sacsejada considerable en el panorama de la publicació científica en Open Access (OA). La British Academy, una institució independent formada per acadèmics en Ciències Socials i Humanitats (CSH), considerà que era el moment adient per publicar un conjunt de contribucions al debat sobre l'OA, amb detractors i defensors, així com alguns partidaris amb reticències. Es buscaren autors de procedències diverses (acadèmics, editors, historiadors...) i en el preàmbul els coordinadors lamentaven l'absència dels bibliotecaris. Tot i que l'estudi s'aplicà al Regne Unit, el resultat final tenia aportacions extrapolables arreu del món.
El dia de la marmota: des de finals dels anys 90, cada cop que se celebra una fira del llibre els diaris anuncien que aquest any sí, que aquest és el definitiu per a la popularització del llibre digital. I si el llibre electrònic existeix des de fa més de 40 anys (el projecte Gutenberg és de 1971), fins i tot abans que les revistes electròniques, com és que encara representa en el món occidental un percentatge tan insignificant en el volum total del negoci de l'edició?
