Santi Balagué
Cap de l'Equipament GEPA
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Twitter: @clascamoll
Stubbs, Theo (2018). An extension of UKRR into low-use monographs: does appetite exist? [London]: UK Research Reserve. 75 p. Disponible a:
<https://www.ukrr.ac.uk/resources/fullmonographsreport.pdf>. [Consulta: 12/03/2019].
Ja sigui com a frase o com a metodologia, la gestió cooperativa de les col·leccions està ben establerta al lèxic bibliotecari. Hi ha molts projectes i iniciatives que han investigat i implementat models de cooperació, en el nostre entorn geogràficament més proper i a la resta del món. Dins l’àmbit de l’educació superior una de les darreres i més reeixides iniciatives és la UKRR (UK Research Reserve), el projecte de col·laboració entre les biblioteques universitàries i de recerca britàniques i la British Library, que coordina de manera sistemàtica la gestió de les revistes de recerca impreses de baix ús. Amb el pas dels anys, tant els membres de la UKRR com d’altres de l’àmplia comunitat de l’ensenyament superior es van anar plantejant la UK Research Reserve com un esquema visible i reeixit per a d’altres tipus de material i, en particular, les monografies. Tot i això, cal tenir en compte que la UKRR no tenia ni el mandat, ni els recursos ni la capacitat per encarregar-se de la gestió de les monografies.
Val la pena portar a col·lació un botó, com a mostra de l’establiment de les metodologies per a la gestió cooperativa de les monografies. A final de 2017, en aquest mateix blok ressenyàvem l’informe Strength feasibility study on monographs, de la consultoria Information Power que plantejava si el model de la UKRR es podria utilitzar per gestionar els fons de monografies del Regne Unit, a mode d’un UKRR-Monographs. Aquest nou estudi que us presentem es va portar a terme, doncs, tot just un any després, tenint en compte la conclusió a la qual arribava Information Power, respecte de la importància de l’estalvi d’espai a les biblioteques, i situant-lo en un context en el qual sembla que el nombre de títols duplicats al consorci RLUK (Research Libraries UK) és relativament baix. En aquesta direcció val la pena llegir l’estudi fet a White Rose Libraries (WRL –Universitats de Leeds, Sheffield i York–) el 2017, que va concloure que la duplicació de fons entre les col·leccions de les seves biblioteques era molt inferior a allò que inicialment s’hauria suposat.
Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro és un breu assaig sobre els desafiaments que els llibreters i els bibliotecaris afronten en la transformació digital de la societat. Tot i el profund canvi, aquests professionals han estat agents clau en la construcció del mercat i el consum editorial i, per tant, les conseqüències de la irrupció dels suports digitals no suposen la primera gran mutació que experimenten. 
Comencem pel començament. S’ha parlat molt darrerament dels principis FAIR (findable, accessible, interoperable and reusable). Des que 
Els canvis que s’estan produint en els models de comunicació acadèmica són, actualment, un dels temes centrals quant al futur de la transmissió del coneixement en l’àmbit científic. En són bona mostra l’abundant nombre de ressenyes que n’apareixen en aquest Blok, en el qual l’edició i publicació de llibres en accés obert no n’és estrany. 
La saviesa popular és bastant universal a l’afirmar que quan les coses van (o més o menys van), millor no tocar-les o no tocar-les gaire. Si la saviesa popular és tant unànime en aquest precepte, per què el món de la recerca s’entesta a canviar de dalt a baix el sistema de la comunicació científica? Doncs la resposta és simple: perquè les coses no van bé.
