Head, Alison J.; Eisenberg, Michael B. (2010). How college students evaluate and use information in the digital age. Seattle (Washington): The Information School, University of Washington. Project Information Literacy Progress Report: "Truth Be Told". <http://projectinfolit.org/pdfs/PIL_Fall2010_Survey_FullReport1.pdf>. [Consulta: 01/04/2011].
Com cerquen la informació els estudiants universitaris? Quines preferències tenen en relació a les fonts d'informació? Com avaluen i utilitzen la informació?
La resposta a aquestes tres preguntes la podem trobar al Project Information Literady (PIL), un estudi nacional dut a terme per la University of Washington Information School amb l'objectiu d'estudiar com fan recerca i busquen informació els estudiants universitaris.
L'estudi és fruit de les dades recollides entre una mostra de 8.353 estudiants de grau matriculats a 25 universitats dels Estats Units i realitzat durant la primavera de 2010.
Són molts els que opinen que la gestió de les col·leccions no és un tema de moda dins la comunitat bibliotecària, i en relació a aquesta, probablement parlar de les solucions compartides d'emmagatzematge d'alta capacitat deu ser un dels tòpics menys "trending" encara avui en dia. Però d'altra banda, cada cop es fa més evident que la gestió de la biblioteca "infraestructura" ha d'afrontar un dels seus grans reptes, la tradicionalment i entròpicament expansiva ocupació dels seus espais (i la seva repercussió econòmica, val a dir-ho), i més en detall, de les grans quantitats de metres de prestatgeries plenes de documents amb uns percentatges d'ús força baixos, tant llibres com revistes. A més, i d'això sí que en sentim a parlar, immersos com estem en un període d'avanços tecnològics i necessitats canviants les biblioteques afronten una modificació de paradigma, passant de la tradicional orientació als llibres tot preparant-se per recolzar processos d'informació i aprenentatge.
La revolució digital ha canviat la relació entre les biblioteques i els investigadors. Molts d'ells, especialment en ciències experimentals, ja no visiten físicament la biblioteca i es dóna la paradoxa que com més gran és l'esforç per facilitar l'accés a la informació digital, més invisibles es tornen els serveis bibliotecaris a ulls dels usuaris.
L'experiència acumulada en l'organització de grans projectes de digitalització en el món occidental permet a hores d'ara de diagnosticar els punts en els quals la preservació i la difusió de la cultura entra en conflicte amb els drets de la propietat intel·lectual.
