Mireia Salgot Negre
Biblioteca de la UOC
Biblioteca per a la Recerca
Agate, Nicky; Beamer, Jennifer; Bedford, Elizabeth; Boczar, Jason; Bjork, Karen; Guimont, Corrine; Harmon, Ian; Hunter, Matthew; Johnson, Annie; Wipperman, Sarah; Gabler, Vanessa; Schlosser, Melanie (2020). Library publishing research agenda: April 2020. 17 p. (LPC publications; 2). Disponible a: <http://dx.doi.org/10.5703/1288284317124>. [Consulta: 31/08/2020].
Brown, Allison; Cole, Emily; Ho, Adrian; Hurford, Amanda; Kowalski, Melanie; Laird, Ally; Lange, Jessica; Soper, Devin; Syma, Carrye; Polley, Ted; Fruin, Christine; Schlosser, Melanie (2020). Library publishing competencies. (LPC publications; 3). 10 p. Disponible a: <http://dx.doi.org/10.5703/1288284317123>. [Consulta: 31/08/20202].
Per a tots és conegut el terme «Library Publishing» consolidat al món anglosaxó i que defineix la pràctica que una biblioteca ofereixi serveis d’edició.
Més enllà de la tasca de digitalització i preservació digital, de la creació de repositoris acadèmics i de la difusió de continguts ja editats, les biblioteques universitàries estan estenent les seves competències i funcions per ser un element actiu dins del complex ecosistema de la comunicació científica.
Els informes que avui ressenyem tenen aquest context i han estat elaborats per comitès d’experts de la Library Publishing Coalition (LPC). Creada el 2013, és una robusta xarxa d’unes 90 biblioteques acadèmiques i de recerca, bàsicament americanes, però també hi ha alguns membres d’Austràlia, Canadà i el Regne Unit. Té com a missió millorar, promoure i explorar projectes bibliotecaris vinculats a l’àmbit de l’edició acadèmica i esdevenir un fòrum professional d’intercanvi de bones pràctiques i expertesa. Els objectius plantejats en aquests treballs són reflexionar sobre els serveis d’edició en les biblioteques i els seus rols professionals. Es defineix una agenda de recerca, identificant aquelles àrees on les biblioteques han d’aprofundir, investigar, analitzar resultats, esdevenir creatives, redefinir rols i trobar solucions als reptes actuals per millorar l’edició acadèmica dins de les universitats i, per què no, esdevenir-ne agents transformadors.
L’ús de dades enllaçades (linked data) per a la creació de metadades a biblioteques i arxius s’ha convertit en una tendència que, lentament però gradualment, està sent desenvolupada com una de les eines futures per al desenvolupament de metadades bibliotecàries. En particular, OCLC encapçala altres iniciatives com ara CONTENTdm, una aplicació informàtica per a l’arxiu i la difusió de col·lecciones digitals, o d’IIIF, un conjunt de normes per crear API que permetin treballar amb imatges digitals; ambdues estan basades en l’ús de dades enllaçades. Encara més, OCLC i la Library of Congress, entre d’altres institucions, estan desenvolupament el Program for Cooperative Cataloging, una iniciativa a tres anys (2018-2021) per realitzar una transició de metadades des de MARC a dades enllaçades.
Aquest és el primer volum de la sèrie «Perspectives sobre accés obert» desenvolupada per l’editorial de la Universitat d’Ottawa, l’enfocament del qual és presentar projectes en curs que condueixen a reflexions essencials sobre la Ciència Oberta, especialment abordant conceptes, problemes de governança, negociacions sobre el que és obert entre els actors involucrat en projectes de recerca col·laborativa i l’impacte social d’aquest tipus d’activitat científica.
Com en els darrers anys, ja estan disponibles els informes sobre el llibre digital elaborats per Libranda i Bookwire en col·laboració amb Dosdoce.com.
