Jesús Robledano Arillo
Universidad Carlos III de Madrid
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Acción 5 del Grupo de Repositorios de REBIUN (2020). Guía para la evaluación de los procesos de preservación en repositorios institucionales de investigación: REBIUN Línea 3 (3er. P.E.) Grupo de Repositorios. [Madrid]: CRUE; REBIUN. 28 p. (Colección Estudios e informes; 2020) (Manuales y guías; 2020). Disponible a: <https://rebiun.xercode.es/xmlui/handle/20.500.11967/634>. [Consulta: 04/01/2021].
La preservació digital de fons documentals té com a objectiu mantenir en el temps la seva capacitat d’ús. Cosa que no es tan fàcil como a priori pugui semblar, donat que ja ho va dir Heràclit d’Efes: tot en l’Univers està sotmès inexorablement al pas del temps, que és el mateix que dir al canvi, a la transformació. I les tecnologies de la informació no en són alienes, ja que evolucionen sense descans; i aquest canvi continu va deixant obsoleta la informació que utilitzem i acumulem dia a dia. Nous formats, mètodes de compressió i de codificació de la informació van succeint-se en el temps, i s’ajusten a aquests nous paradigmes informàtics que es van encadenant en interès de la major potència de processament, prestacions i facilitat d’ús. I, en pocs anys, els antics van caient, si no en l’oblit, sí en l’obsolescència, i no són reconeguts per les noves versions de les aplicacions programari o els nous productes informàtics que anem tenint a la nostra disposició.
Però, a més, el pas del temps té el mal costum de provocar l’envelliment. Els suports i unitats d’emmagatzematge on anem dipositant els nostres fitxes i dades també estan subjectes a aquest destí: envelleixen i van deixant de funcionar o patint la pèrdua de la integritat de les seves dades, fins i tot abans que actuï la tan temuda obsolescència. No sé si fou Parmènides qui va afirmar que «l’ésser deixa de ser el que és, per ser un altre ésser», però sí que sé que aquesta frase defineix molt bé el que li succeeix a la informació digital sense l’aplicació d’estratègies efectives de preservació digital que evitin o minorin els estralls del temps: la informació deixa de ser el que és per convertir-se en una altra cosa molt diferent, en alguna cosa que no té cap utilitat, al no poder ser reproduïda o accedida o només amb errors que li resten tota utilitat.
L’Online Computer Library Center (OCLC) és una entitat cooperativa global prou coneguda per la seva tasca en la creació d’eines com WorldCat o el manteniment de la Classificació Decimal de Dewey (CDD). A banda d’aquestes tasques, cal destacar que, de forma periòdica, va publicant tota una sèrie d’informes amb recerca d’alt interès gràcies a la seva xarxa i capacitat per arribar a centenars de persones i institucions.
OCLC (Online Computer Library Center) és una poderosa organització sense ànim de lucre creada el 1967 que agrupa biblioteques de més de 100 països, bàsicament dels EUA. Amb uns actius financers nets de 265 milions de dòlars, presta serveis i productes tan coneguts com el WorldShare (emprat a 680 biblioteques), el WorldCat (482 milions de registres), el CONTENTdm o l’EZprozy. La seva divisió OCLC Research es dedica a la millora de serveis bibliotecaris, mitjançant la recerca i la innovació entre biblioteques. 
L’Informe mujeres que leen en España forma part d’un projecte global promogut per Entre Editores, una iniciativa nascuda en el si de la indústria editorial argentina amb l’objectiu de contribuir a la modernització, el foment, la professionalització i la integració global dels mercats del llibre en espanyol. A partir de l'
El web Great School Libraries és una iniciativa organitzada per diverses entitats independents britàniques vinculades a les biblioteques escolars: 
