Mariona Chavarria
Biblioteca del Fondo
Santa Coloma de Gramenet
Thomson, Louisa; Murray-Sanderson, Arran (2017). Libraries as community hubs: case studies and learning: a report for Arts Council England. London: Renaisi. 82 p. Disponibles a: <https://www.artscouncil.org.uk/sites/default/files/download-file/Libraries-CommunityHubs-Renaisi.pdf>. [Consulta: 05/07/2019].
L’estudi sobre les biblioteques com a centres de la comunitat va ser encarregat a l’empresa social Renaisi1, per l’Arts Council of England2, amb la voluntat de trobar elements objectius sobre la contribució que les biblioteques poden fer en les línies prioritàries de les polítiques locals i nacionals. L’estudi es basa a analitzar el paper de les biblioteques que es troben en hubs, en endavant, centres comunitaris, és a dir en edificis compartits amb altres serveis en espais comunitaris. Se centra a veure com col·laboracions que es donen en un espai físic compartit on hi ha biblioteques pot facilitar l’accés als diversos serveis ubicats prop d’on viu la gent, i pot ajudar a fomentar les diverses activitats comunitàries i, finalment, permet mantenir els serveis bibliotecaris locals.
Quan als meus cursos explico el tema de la planificació, sobretot de la planificació estratègica, sempre m’hi refereixo com un full de ruta, una brúixola o una declaració de principis sense la qual el funcionament del dia a dia no és possible o seria tan sols activisme o fer per fer. 
Entre les mil ocupacions que existeixen a l’obrir una llibreria, sortejar el dia a dia i arribar a fer-la econòmicament sostenible és possible que els informes especialitzats no siguin una prioritat quant a lectures en el molt poc temps lliure dels propietaris. No obstant, haurien de ser part de les seves ocupacions. Entendre què succeeix més enllà de les portes del propi negocio, quines són les lleis vigents en els països que conformen la regió, en aquest cas Iberoamèrica, i de quina forma és possible unir-se per ser més forts, podria ser la solució per al tema que a qualsevol llibreter, per més proactiu que sigui, no deixa de preocupar-lo, i és que el seu negoci no sigui rendible a llarg termini, que l’optimisme no aconsegueixi vèncer la realitat. 
Encara ara, si algú ens demanés que definíssim la biblioteca amb dues paraules, molt probablement diríem que les biblioteques són edificis on hi ha llibres. Per bé que pot ser una descripció molt simple, no per això és inadequada. Una biblioteca està formada per un continent, o sigui, un espai físic, i un contingut, o sigui, informació. Aquests dos conceptes van de bracet i han hagut d’evolucionar en paral·lel, tot i que de vegades hagi estat a velocitats diferents. La biblioteca, en la seva concepció global, ha passat de ser un lloc on es custodiava el coneixement a un espai d’informació, de relació, de cultura i de formació. Així doncs, els edificis bibliotecaris s’han hagut d’adaptar a l’evolució tant del que s’entén per biblioteca com dels sistemes d’informació.
