La interoperabilitat: la cola tècnica per connectar repositoris

Enviat per Tránsito Ferrer... el Dc, 27/03/2013 - 09:57
Tránsito Ferreras Fernández
Servicio de Bibliotecas
Universidad de Salamanca
COAR (2012). The Current State of Open Access Repository Interoperability (2012). Disponible a: <http://www.coar-repositories.org/files/COAR-Current-State-of-Open-Access-Repository-Interoperability-26-10-2012.pdf> [Consulta: 4 març 2013]
Glue Faves
L'informe COAR sobre interoperabilitat: context
 
La Confederació de Repositoris d'Accés Obert (COAR) va publicar el 26 d'octubre del 2012 un informe sobre l'estat actual de la interoperabilitat dels dipòsits d'accés obert sota el títol The Current State of Open Access Repository Interoperability (2012). L'informe ofereix una visió general del panorama actual de la interoperabilitat des del punt de vista dels serveis que són possibles avui en dia.

Aquest treball s'enquadra dins del projecte d'interoperabilitat dut a terme per COAR (COAR Interoperability Project), d'acord amb l'objectiu clau que la Confederació va marcar per al període 2011-2013 i que no és altre que el de "facilitar la discussió sobre la interoperabilitat entre els dipòsits d'accés obert i com a part d'una més àmplia infraestructura d'e-investigació". Aquest projecte s'ha dut a terme en tres etapes:
  • • La primera fase va consistir en la posada en marxa del procés mitjançant la redacció i difusió d'un breu document per tal de proporcionar una visió general sobre la interoperabilitat dels dipòsits (2on  trimestre de 2011). El resultat va ser un document informatiu publicat el 11 de juliol de 2011, sota el títol "The Case for Interoperability for Open Access Repositories", i del qual hi ha una traducció a l'espanyol.
  • • La segona fase va consistir en realitzar un debat obert per reunir informació sobre els desafiaments, actuals i futurs, relatius a la interoperabilitat global dels dipòsits d'accés obert i en dur a terme una avaluació sobre el panorama actual d'interoperabilitat (3r trimestre de 2011).
  • • A la tercera fase, segons la informació recopilada durant la fase anterior, l'objectiu va ser redactar i publicar l'informe sobre "L'estat actual de la interoperabilitat dels dipòsits d'accés obert" (The Current State of Open Access Repository Interoperability, 2012 ).

Estratègies per publicar informació bibliogràfica en Linked Open Data

Enviat per Xavier Agenjo el Dc, 20/03/2013 - 13:17

Xavier Agenjo
Fundación Ignacio Larramendi

Subirats, Imma; Lei Zeng, Marcia (2012). LODE BD Recommendations 2.0: Report on how to select appropriate encoding strategies for producing Linked Open Data (LOD) - enabled bibliographical data. Roma: AIMS-FAO of the United Nations, 2012. Disponible a: <http://www.digitalmeetsculture.net/wp-content/uploads/2012/10/LODE-BD-2.pdf>. [Consulta: 20 març 2013].

Open Data Stickers

Per fortuna el nombre de conjunts de dades publicades en Linked Open Data va augmentant de forma notable, encara que no tant el nombre d'aplicacions capaces de gestionar-les amb tota la potencialitat que aquesta tecnologia suposa. De fet al proper congrés de l'IFLA que se celebra aquest any a Singapur, es durà a terme un Workshop titulat User Interaction Built on Library Linked Data (UILLD) i és que en efecte des que el 2008 la Biblioteca Nacional de Suècia va començar a publicar els seus fitxers d'autoritats i la seva informació bibliogràfica en Linked Open Data la tendència no ha fet més que créixer.

La publicació l'octubre de 2011 de l'Informe Final del W3C Library Linked Data Incubator Group va definir amb nitidesa les pràctiques i els objectius que havien de seguir les biblioteques (i els arxius i els museus) amb el propòsit de fer disponibles els seus conjunts de dades. No obstant això, aquest Informe Final no baixava al detall, ja que es tractava de recomanacions de caràcter genèric. Per això és tan important la publicació, ja en la seva versió 2.0, de les LODE-BD Recommendations preparada per l'Imma Subirats i per la Marcia Lei Zeng. Entre parèntesi cal assenyalar que la Marcia Llei Zeng va ser la traductora de l'Informe Final al xinès i que va participar en la redacció del mateix Informe Final. Aquesta traducció va aparèixer tot just uns dies després de la traducció espanyola.

Tècniques d’anàlisi forense per preservar, per catalogar i per consultar

Enviat per Miquel Térmens el Dm, 12/03/2013 - 15:24

Miquel Térmens
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

John, Jeremy Leighton (2012). Digital Forensics and Preservation. Digital Preservation Coalition. Technology Watch Report, 12-03. Hesligton: Digital Preservation Coalition, 2012. Disponible a: <http://www.dpconline.org/component/docman/doc_download/810-dpctw12-03pdf>. [Consulta: 12 març 2013].

Floppy vs. Memorystick

Fa uns dos anys Alice Keefer va publicar en aquest mateix Blok de BID la ressenya d'un informe nord-americà que explicava per primer cop l'aplicació de les tècniques d'anàlisi forense als arxius i biblioteques digitals.

Aquell primer informe va tenir un important impacte a nivell internacional però les innovacions que després s'han produït han provocat que el seu contingut ara s'hagi quedat curt. L'informe que ara presentem ha estat encarregat per l'associació Digital Preservation Coalition, que agrupa les principals institucions britàniques interessades en promoure la preservació digital. Per dir-ho ràpidament, ens trobem davant d'un informe que és deficient a nivell formal, però que a nivell de continguts marca tendències que poden ser demolidores per a la pràctica professional dels arxius digitals.

J. L. John vol presentar una visió ample de com s'estan utilitzant actualment les tècniques d'anàlisi forense en arxius i biblioteques i quines són les línies futures que estan explorant diferents recerques en aquesta àrea. Malauradament, al meu entendre, ha volgut tocar massa temes en només 60 pàgines, de forma que aquests es presenten un al darrera de l'altre, sense una estructuració clara. Això fa que la lectura sigui difícil i que sigui fàcil perdre's. Hom a vegades té la sensació que es troba davant d'un esborrany d'informe o que aquest ha estat publicat abans d'haver polit el seu redactat. Aquestes deficiències formals no ens han de distreure que la lectura de l'informe ens porta grans novetats.

I a tu, creus que et beneficia la biblioteca pública?

Enviat per Rosa Togores Ma... el Dc, 06/03/2013 - 12:50

Rosa Togores Martínez
Direcció d'Estudis i Prospectiva. Diputació de Barcelona

Sílvia Rabat Fàbregas
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

State Library of Queensland (2012). The Library Dividend. SUMMARY Report. A guide to the socio-economic value of Queensland's public libraries. September 2012. <http://www.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0018/226143/the-library-dividend-summary-report.pdf>. [Consulta: 6 març 2013].
Molt probablement, a dia d'avui, pràcticament ningú gosaria dir que les biblioteques públiques no són part essencial del territori en el que s'ubiquen. Aquestes, al desenvolupar les seves funcions en àmbits tant diversos i fonamentals com són la vida social, econòmica, cultural o educativa d'una comunitat s'han configurat, progressivament, com un dels centres de referència de la vida cultural i social de les societats actuals.
 
Ara bé, en què es concreta la contribució de la biblioteca pública al seu entorn? Què li reporta a la ciutadania la seva presència i acció? És al intentar respondre a aquestes preguntes quan ens trobem amb un problema: com ho mesurem?. I és que determinar en quina mesura les biblioteques públiques generen uns beneficis en el seu entorn es configura, a dia d'avui, com un camp d'investigació escassament desenvolupat però prioritari per encarar els reptes i necessitats d'un context en transformació.
 
D'acord amb aquest repte, fer visible el valor generat per les biblioteques públiques a la societat i els beneficis que aporten tant a nivell individual com comunitari és l'objectiu de l'estudi The library dividend: a guide to the socio-economic value of Queensland's public libraries. En aquest sentit, la investigació encarregada per la Biblioteca Estatal de Queensland (Austràlia) i presentada al setembre de 2012, ha permès demostrar i quantificar el valor que aquestes han generat en la seva comunitat entre els anys 2010 i 2011. Així i com a principal resultat, s'ha quantificat el retorn a la inversió realitzada pel govern estatal i local, fent palès que per cada $ 1 invertit a les biblioteques públiques de Queensland, aquestes han generat un valor de $ 2,30 a la comunitat.

D'Andrew Carnegie a OverDrive, Amazon i… alguna cosa més? Biblioteca pública i préstec de llibres digitals als Estats Units

Enviat per Cristóbal Urbano el Dc, 27/02/2013 - 10:41
Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Universitat de Barcelona

2012 survey of ebook usage in U.S. public libraries: third annual survey. LJ/SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: Library Journal, 2012. 108 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/public/> [Consulta: 27 feb. 2013].

Kent Free Library - Fotografia de Cristóbal UrbanoLa necessària perspectiva històrica

El 1883 va obrir la primera biblioteca pública de les milers que va finançar el filantrop i magnat de l'acer de Pennsilvània Andrew Carnegie. El model actual de biblioteca pública que procedent des Estats Units ha estat referent per a tothom deu molt a la seva aportació. A canvi de les donacions que atorgava per a la creació de les biblioteques, principalment als Estats Units i al Regne Unit, Carnegie requeria un compromís de la comunitat local en el seu manteniment i en el compliment d'uns requisits de funcionament: un edifici singular i una bona localització, una digna dotació en fons i instal·lacions, integració en la dinàmica sociocultural de la comunitat local, tot això sota el principi d'accés lliure i gratuït.

L'aparició durant finals del segle XIX de biblioteques públiques gratuïtes –moltes d'elles emfatitzaven aquesta característica amb la paraula "Free" en el seu nom, com la Free Library of Philadelphia– de caràcter popular i vinculades a iniciatives comunitàries, no es pot entendre sense el contrapunt del model de pagament que van representar amb anterioritat des de finals del XVIII les "subscription libraries", com la Library Company of Philadelphia (Pennsilvània) fundada per Benjamin Franklin, un dels signants de la Declaració d'Independència dels Estats Units.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS