Añadir nuevo comentario

El personal i el servei bibliotecari: qui som i cap on anem?

Versión para impresiónVersión para impresión

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Bernardo Suárez, Ana (2023). Estudio sobre la situación del personal que presta sus servicios en la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra. [Pamplona]: Gobiernos de Navarra. Departamento de Cultura y Deporte; [Madrid]: FESABID. 147 p. Disponible a: <https://www.culturanavarra.es/imagenes/documentos/estudio-sobre-la-situacion-del-personal-que-presta-sus-servicios-en-la-red-de-bibliotecas-publicas-de-navarra-475-es.pdf?t=20231010160303>. [Consulta: 11/02/2024].


Des del passat octubre, el Servicio de Bibliotecas Públicas de Navarra compta amb una eina més per poder respondre aquesta pregunta i planificar el servei a la seva comunitat a partir no de les dades dels seus usuaris sinó d’un element clau del servei bibliotecari: els professionals que hi treballen. L’Estudio sobre la situación del personal que presta sus servicios en la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra coordinat per Ana Bernardo Suárez, representant de l’Observatorio de la Defensa de la Profesión de FESABID i amb la col·laboració de la seva gerenta, Begoña Batres Campo, fa una anàlisi exhaustiva sobre la situació del personal que presta els seus serveis a la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra. 

Els resultats es basen en les dades proporcionades pel servei de biblioteques de la comunitat foral que s’han completat amb les dades recollides per dues enquestes. La primera, que ha obtingut 183 respostes que representen el 92 % dels 200 professionals que treballen a la xarxa, recull informació sobre professionals, places i llocs de treball. La segona, amb un 38,5 % de resposta, un percentatge molt menor, està dirigida a conèixer el clima laboral. Aquesta informació s’ha contrastat amb la que s’ha obtingut a través de 15 entrevistes a professionals amb diferents perfils i de biblioteques diverses.

Tota aquesta informació dona lloc a un estudi que aporta dades interessants i ofereix una visió àmplia i aprofundida de l’estat actual de la plantilla. Una part molt important del document està dedicat a la presentació de les dades que s’han recollit pel que fa a les tres àrees que comentàvem: professional, plaça i lloc de treball del personal vinculat a les dues administracions públiques (Comunidad Foral de Navarra, a partir d’ara CFN, i administració local) i a l’empresa privada. 

En l’àmbit professional es recullen dades identificatives de la persona, com ara gènere, edat i municipi de residència, per poder configurar el perfil del professional i, també, es recopilen dades sobre les competències, trajectòria, titulació acadèmica i formació contínua, amb la voluntat de tenir una visió més completa i detallada del personal que treballa a la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra.

En l’apartat Plaza es recullen dades vinculades a les categories professionals de les persones que exerceixen la seva tasca professional a la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra en virtut del seu nomenament o contracte. En aquest bloc es reflecteixen les dades aportades sobre la data d'inici de nomenament/contracte, classe de personal, nivells, grau i situació administrativa.

A l’apartat Puesto s’analitza el context de la ubicació o espai físic i/o jeràrquic que ocupen els professionals. En aquest apartat es descriu la tipologia de centres, comarca on s'ubiquen els centres, funcions, titulació acadèmica exigida, complement, ús d’eusquera, estabilització, coordinació amb agents culturals i altres, horari i tipus de jornada laboral.

I, finalment, en un darrer apartat s’analitzen els resultats obtinguts del segon qüestionari sobre clima laboral, que analitza la percepció pel que fa a vuit variables: organització, innovació, informació, condicions, implicació, autorealització, relacions i direcció.

A continuació recollim les idees clau que, seguint l’ordre en què apareixen en el mateix informe, ens han semblat més significatives, sense voler desmerèixer l’interès de totes les que es recullen a l’estudi i que es desenvolupen al llarg del document:

  1. El personal que treballa a la Red pertany, majoritàriament, a la Comunitat Foral de Navarra i només un 10 % ho fa vinculat a l’administració local i un 6,5 % vinculat a empreses privades. Pel que fa als nivells i funcions dels professionals no hi ha cap document que defineixi de manera clara i precisa la realitat actual i en el cas dels convenis signats entre l’administració autonòmica i l’administració local, es limiten a establir una col·laboració i coordinació eficients entre ambdues administracions. En el cas del mapa de lectura pública, el document està desactualitzat i no proporciona informació rellevant ni fiable sobre aquesta qüestió. No sembla que aquestes diferències laborals influeixin en les relacions de treball. 
     
  2. Tot i que en els darrers anys s’ha detectat un augment d’homes a la Red, les dones continuen essent el percentatge més important (73,22 %). No es percep segregació ocupacional i les dones són el percentatge també més alt en els llocs de treball amb retribucions més altes.
     
  3. La majoria dels llocs de treball de la Red es troben a la categoria C (96,72 % del personal de la CFN i un 84,62 % de l’administració local) la qual cosa implica que només es requereix el títol de batxillerat, tot i que desenvolupen tasques de nivell superior a la categoria. Només un 16,79 % dels professionals de la CFN i un 16,67 % de l’administració local té un grau especialitzat (Informació i Documentació o similar), el percentatge augmenta significativament entre el personal de l’empresa privada (un 66,67 %).
     
  4. Més del 60 % del personal té més de 50 anys i evidencia vocació, motivació i compromís. Els anys 2021 i 2022 s’observa un augment de la contractació la qual cosa implica l’entrada de persones entre 30 i 39 anys.
     
  5. El 75,9 % de les biblioteques, 63 de les 83 que formen part de la Red, es troben a poblacions de menys de 5.000 habitants. Prop de la meitat dels professionals, un 47,54 % del personal de la CFN i un 58,33 % de l’administració local, treballa en una biblioteca unipersonal i estableixen una forta coordinació amb agents culturals i no culturals (salut, educació, serveis socials, ocupació i medi ambient).
     
  6. Són necessàries més trobades professionals, tot i que en el cas de biblioteques unipersonals l’assistència és complicada perquè afecta directament el servei. L’administració pública és el canal més habitual per fer formació continuada, tot i que l’associació professional també té un paper rellevant.
     
  7. Pel que fa la trajectòria professional moltes de les persones enquestades afirmen haver ocupat llocs de treball no relacionats amb el sector de les biblioteques. La majoria dels professionals que treballen a la Red afirmen no haver promocionat i diuen que hi ha poques possibilitats de fer-ho.
     
  8. El personal vinculat amb l’empresa privada té un sou més baix però el seu contracte també és menor. Més de la meitat del personal enquestat supera els 20.000-25.000 €  bruts anuals.
     
  9. La taxa de personal amb contractes temporals és significativa: el 30 % en el cas de professionals vinculats amb la CFN i un 60 % en el cas de l’administració local. El 80 % del personal vinculat a l’empresa privada té un contracte fix.
     
  10. Els indicadors utilitzats per avaluar el clima laboral han donat resultats positius. En primer lloc, la direcció, seguida de la innovació, la implicació, l’autorealització, les relacions, les condicions i l’organització i informació.

Les dades permeten establir les línies de treball futures i aporten informació significativa per potenciar aquells elements que es mostren com a clarament positius i d’altres que caldria treballar per poder-los millorar. 

El document aporta, en els annexos, l’enquesta utilitzada per recollir informació sobre els llocs de treball i les places i, també, es descriuen les variables utilitzades per analitzar el clima laboral. Uns documents molt útils si alguna altra administració s’anima a fer un estudi similar. Es troba a faltar el guió de les entrevistes fetes per intentar contrastar les dades obtingudes a les enquestes i que s’entén difícil de fer per l’especificitat de la informació recollida. Informació però, que tampoc no es menciona ni s’assenyalen els elements clau que es van abordar amb aquests professionals.

L’estudi evidencia l’interès i compromís polític dels partits signants de l'Acord Programàtic per a la Legislatura 2019-2023 del Governs de Navarra (Partit Socialista de Navarra, Geroa Bai, Podem-Ahal Dugu Esquerra Ezquerra) al punt 3.10.8 de Funció Pública, Justícia i Interior en el que es proposa la «Realització d’un estudi sobre la situació i possibles millores del personal que presta els seus serveis a la Red de Bibliotecas Públicas de Navarra» i demostra l’aposta del Govern navarrès per uns serveis públics de referència basats en els principis d’universalitat, qualitat i equitat.

Tal com es diu a la presentació de l’estudi, conèixer la situació present amb dades fiables i anàlisi experta és un pas imprescindible per proposar qualsevol millora i reconeixement davant les instàncies que correspongui, amb la certesa que el reconeixement professional de bibliotecàries i bibliotecaris i les seves adequades condicions i estatus laboral hauran de ser pedra angular sobre la que es construeixi el futur de les biblioteques públiques de Navarra.

Esperem que aquesta iniciativa obri les portes al fet que altres comunitats facin estudis similars, que permetin analitzar la situació del personal de les biblioteques i detectar les necessitats i les mancances que s’han de cobrir per assegurar que les biblioteques i el personal que hi treballa segueixen tenint les competències, personals i professionals, necessàries per adaptar-se als canvis permanents de la nostra societat.

 

© Imatge inicial d’Anemone123 a Pixabay