si escau i si s’escau 

No s’han de confondre les expressions si escau i si s’escau. La primera significa ‘si convé, si va bé, si cal, si és procedent’.

Exemple correcte La comissió pot concertar, si escau, entrevistes amb els candidats.
Exemple correcte Els treballadors revisaran el conveni i, si escau, el signaran.
Exemple correcte La revisió extraordinària, si escau, l’ha de resoldre la junta de facultat.


En canvi, si s’escau significa si ‘s’esdevé, si es produeix o si té lloc una cosa’.

Exemple correcte Aquesta situació, si s’escau, exigirà una reestructuració de personal.
Exemple correcte L’execució del projecte, si s’escau, demanarà una gran inversió.
Exemple correcte L’apel·lació, si s’escau, comportarà que es revisin les actuacions.


La confusió es pot produir perquè el castellà utilitza una sola locució, en su caso, com a equivalent a les dues expressions catalanes.
Darrera actualització: 26-3-2019
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«si escau i si s’escau» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=1963> [consulta: 28 novembre 2020].