Responsabilitat principal 

La responsabilitat principal d’una referència bibliogràfica és el primer element de la descripció bibliogràfica, sempre que aparegui en el document que es vol descriure. La responsabilitat principal pot ser una autoria personal o una autoria col·lectiva o institucional.

  • Quan la responsabilitat principal recau en una autoria personal, es recomana citar el cognom (o els dos cognoms) en versaleta seguit d’una coma i el nom desenvolupat. La presentació primer del cognom i després del nom facilita la recerca dins d’una llista bibliogràfica.

    Exemple correcte Abajtour, Mustapha. Curset bàsic d’àrab. Rubí: Associació Magrebina de Rubí, 2001.

    Peris, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. (El Calidoscopi).

    Exemple correcte Aguillo Caño, Isidro F. «Internet invisible o Infranet: definición, clasificación y evaluación». A: VII Jornadas Españolas de Documentación: actas de las jornadas: la gestión del conocimiento: retos y soluciones de los profesionales de la información: Bilbao, 19-20-21 Octubre 2000: Palacio Euskalduna. Zarautz: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, 2000, p. 249-269.

    Rovira Fontanals, Cristòfol. «Modelatge Abstracte Interdisciplinar de l’Hipertext per a l’Ensenyament-Aprenentatge (MAIDHEA)». A: Fuentes Pujol, M. Eulàlia. Documentación e Información = Library and Information Sciences Yearbook: Bibliodoc 2001/2002. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, DL 2003, p. 123-142.

    Exemple correcte Marquet, Lluís. «Sobre el mot ‘solapa’ i  derivats». Llengua Nacional, primavera de2002, núm.38, p.19.


  • Quan el nom d’un autor s’ha consolidat amb els dos cognoms o bé un autor es coneix pel nom original i per un pseudònim, cal referir-s’hi sempre de la mateixa manera:

    Exemple correcte Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramática catalana. 2 vol. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1985 [1962]. (Manuales; 10).

    Badia i Margarit, Antoni Maria; Duarte, Carles. Formulari administratiu. Barcelona: Curial, 1981. (Manuals Curial; 3).

    Exemple incorrecte Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramática catalana. 2 vol. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1985 [1962]. (Manuales; 10).

    Badia, Antoni Maria; Duarte, Carles. Formulari administratiu. Barcelona: Curial, 1981. (Manuals Curial; 3).

    Exemple correcte Català, Víctor. Drames rurals. 3a ed. Barcelona: Selecta, 1948.

    Català, Víctor. Solitud. Barcelona: Edicions 62, 1990.

    Exemple incorrecte Albert, Caterina. Drames rurals. 3a ed. Barcelona: Selecta, 1948.

    Català, Víctor. Solitud. Barcelona: Edicions 62,1990.

    Exemple correcte Picanyol. L’aligot savi: quadern d’entreteniment. Barcelona: La Galera, 2000.


  • Quan el cognom està introduït per una preposició, la partícula es posa en minúscula a continuació del nom i no davant del cognom.

    Exemple correcte Bofarull, Jordi de; Montserrat, Anna. Praxi lingüística: II. documents administratius. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Servei Lingüístic, 2001. (Textos de Normalització Lingüística; 5).


  • Quan la responsabilitat d’una referència bibliogràfica recau en més d’un autor (però no més de tres), els noms se separen amb punt i coma.

    Exemple correcte Graells, Jordi; Vives, Núria. Administració, societat, llengua i Internet: conèixer els serveis i recursos actuals d’Internet a partir d’un estudi sobre la presència de la llengua catalana a la Xarxa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2001. (Papers de Recerca; 7).

    Exemple correcte Graells, Jordi; Vives, Núria. «És virtual el català a Internet? Reflexions sobre la presència del català a la xarxa i propostes per incrementar-hi l’ús». Revista de llengua i dret, setembre de 2001, núm. 35, p. 103-155.


  • Quan hi ha més de tres autors es posa el primer autor (segons l’ordre en què apareixen a la publicació) i l’abreviatura et al. (et alii) en rodona. No és recomanable de posar «Diversos», ni les sigles incorrectes AAVV, DDAA o AADD.

    Exemple correcte Brugarolas, Núria et al. Nivell D llengua catalana. Barcelona: Castellnou, 2001.

    Exemple correcte Argente, Montse et al. «De com i per què biblioteca s’escriu en femení. Segona part». Item: revista de biblioteconomia i documentació, gener-abril de 2002, núm. 30, p. 65-80.

    Exemple incorrecte Diversos. Nivell D llengua catalana. Barcelona: Castellnou, 2001.


  • En determinades obres col·lectives, no hi ha estrictament una autoria personal i qui hi consta és la persona  responsable de l’edició, la coordinació, la compilació o la direcció. En aquests casos, darrere del cognom i del nom cal escriure entre parèntesis l’abreviatura corresponent: ed., coord., comp., dir. Cal recordar que aquestes abreviatures no varien, tant si es tracta d’una persona o més d’una, com d’un home o una dona.

    Exemple correcte Cabré, M. Teresa; Payrató, Lluís (ed.). Documents de planificació lingüística: memòria dels programes de postgrau de planificació lingüística impartits a la Universitat de Barcelona durant el període 1987-1993. Barcelona: PPU; Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Secció Lingüística Catalana, 2000. (Lingüística Catalana; 4).

    Martí, M. Antònia (coord.). Les tecnologies del llenguatge. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 2001. (Manuals; 53).

    Riba, Oriol (dir.). Vocabulari de mineralogia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2000.


  • Quan l’autoria recau en un organisme, si aquest organisme té entitats subordinades, es fan constar darrere la unitat immediatament superior, en ordre descendent i separades per punt.

    Exemple correcte Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia. Guia lingüística pràctica 1. Dubtes lingüístics més freqüents. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 1996.


  • Quan una institució es fa responsable de l’autoria d’un text, i és la mateixa que consta com a responsable de l’edició, és convenient de començar la referència bibliogràfica pel títol i fer constar la institució com a responsable de l’edició.

    Exemple correcte Ajuda’m: guia per a l’acolliment cultural dels estudiants estrangers. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana, 2001.
       
    Exemple correcte Internet. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia; Universitat Autònoma de Barcelona. Gabinet de Llengua Catalana; Institut Joan Lluís Vives, 2002. (Vocabularis bàsics).


  • En el cas d’organismes o entitats que es poden representar amb una sigla, cal posar la primera vegada que apareixen el nom desenvolupat i la sigla, en rodona, entre claudàtors.

    Exemple correcte Grup d’Estudis de Tècnica Legislativa [GRETEL]. La redacció de les lleis. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1995.


  • Quan en una publicació o recurs electrònic no hi figura la responsabilitat principal, s’omet l’autoria i el document es presenta pel títol. Es recomana de no utilitzar cap abreviatura del tipus s. n. (sine nomine) per indicar aquest cas.

    Exemple correcte Parlem ! = Hablemos ! = Let’s talk ! [disc compacte]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, 2001.
Darrera actualització: 20-5-2021
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Responsabilitat principal» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=372> [consulta: 30 novembre 2021].