Els destacats

«És el 3r alumne que s’ha matriculat avui» o «És el tercer alumne que s’ha matriculat avui»? «La sala té capacitat per a 154 persones» o «La sala té capacitat per a cent cinquanta-quatre persones»?

El criteris sobre l’escriptura dels numerals, a més d’aclarir i exemplificar en quins casos convé escriure xifres i en quins, lletres, recullen una sèrie de remarques i casos particulars interessants.
Els criteris per a la redacció de textos institucionals en anglès recullen qüestions d’ortografia, puntuació, traducció, etc. També incorporen models de documents: sol·licituds, resolucions, certificats, convenis o correus electrònics.

Com a novetat, s’hi han afegit recomanacions per a la redacció de treballs acadèmics.

La consulta

  • (05/05/2023)

    En tots els casos documentats, l’expressió postcàrrec s’usa sempre en aposició, com podem veure en les mostres següents:

    • El control d’interessos postcàrrec es refereix a les prohibicions (per eliminar l’interès particular) o limitacions (per evitar la influència de l’interès) en les activitats postcàrrec per preservar la imparcialitat d’un servidor públic. D’aquesta manera es persegueix evitar el biaix en el judici professional actual que afavoreixi injustament una empresa o indústria determinada amb l’expectativa d’obtenir avantatges professionals després de cessar en la seva posició pública (contractes o lloc de treball). [Oficina Antifrau de Catalunya]
    • La iniciativa, que ha recollit Europa Press i que es votarà divendres en el ple monogràfic sobre corrupció, també demana que es revisi el sistema de control previ d’idoneïtat dels càrrecs públics, que es reforci el règim d’incompatibilitats i que s’estableixin “polítiques sobre regals i preveure restriccions postcàrrec —portes giratòries—”. [«La CUP pretén que el Parlament exigeixi al Govern aprovar una llei de finançament de partits». Aldia.cat.]
    • Així mateix, aposta per reforçar la cultura de la imparcialitat, revisant els sistemes de control previ d’idoneïtat, el règim d’incompatibilitats, establir polítiques restrictives de regals, preveure situacions postcàrrec (portes giratòries) en funció dels riscos associats a determinats perfils i col·lectius de servidors públics, entre d’altres. Millorar el registre i supervisió de les declaracions de béns, activitats i interessos de càrrecs públics i alts funcionaris possibilitant un seguiment específic postcàrrec al que també ha de tindre accés l’Agència. [«L’Agència valenciana antifrau rep trenta-cinc denúncies en els primers mesos de funcionament». Vilaweb.]
    • Per a la concessió del període sabàtic és condició necessària no haver estat en comissió de serveis en els darrers tres o sis anys, o no haver gaudit en aquests períodes de permisos que, sumats, siguin superiors a sis mesos o a un any, depenent de si se sol·licita un semestre o un any sabàtic, respectivament. A aquest efecte no es tenen en compte les llicències postcàrrec, els permisos inferiors a tres mesos, els permisos inferiors a sis mesos amb retribució íntegra i concentració de la docència, ni tampoc els ajuts del programa de formació per a professorat amb contractació temporal. [Normativa reguladora de les llicències per a activitats de docència i recerca del professorat de la UB]

    Així, doncs, cal entendre que aquesta construcció és similar a la que trobem en un cas com depressió postpart, en què el substantiu postpart, referit també a un període, fa una funció adjectiva.

Les guies ràpides

En la redacció d’un document, cal tenir en compte aspectes formals relacionats amb el disseny de la pàgina i, si és el cas, amb el format i numeració dels apartats, les enumeracions, les citacions textuals, les taules i il·lustracions, i les notes. Tots aquests aspectes formals tenen com a objectiu últim la llegibilitat i claredat del text.
Recomanacions per redactar textos igualitaris que permetin una visibilització equitativa entre homes i dones en la documentació institucional. Totes les estratègies i propostes es relacionen amb els tipus de documents més habituals. A més, posa un èmfasi especial en els límits d’aplicació de cadascun dels recursos descrits.
Guia breu, elaborada conjuntament pels serveis lingüístics de diverses universitats a partir dels errors més habituals, per redactar continguts acadèmics d’acord amb els estàndards de qualitat interuniversitària adreçada, especialment, a les persones que redacten pàgines web institucionals.

Les piulades

L’apunt

  • (07/06/2023)
    Diccionari descriptiu de la llengua catalana
    Els diccionaris descriptius tenen per finalitat caracteritzar les unitats lèxiques d’una llengua d’acord amb l’ús real, en contraposició amb els diccionaris normatius, que tenen la finalitat de prescriure i només inclouen les unitats lèxiques i els valors que la normativa lingüística considera admesos. Un d’aquests diccionaris és el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), un projecte lexicogràfic de gran abast, desenvolupat entre 1985 i 2016 a l’Institut d’Estudis Catalans, que té com a objectiu general la reunió sistemàtica de dades sobre el lèxic català. […]

Les recomanacions

Portal de consulta multilingüe dels termes usats en les diverses branques de coneixement que s’estudien a la Universitat de Barcelona
UBTERM
Portal de consulta multilingüe dels noms propis de la Universitat de Barcelona: centres docents, unitats orgàniques, categories de professorat, etc.
Omnia nomina
Recursos i consells per millorar la producció oral i escrita en llengua anglesa en general i, específicament, en un registre acadèmic
Write & Present
Pujar al principi de la pàgina