Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Notícies i comunicats

  • Titulars
  • Peus de foto
  • Remissions
  • Citacions literals
  • Verbs de dicció
  • Formes passives
  • Comes explicatives
  • Expressió del temps
  • Indicacions horàries
  • Majúscules i minúscules
  • Tractament de les sigles
  • Tractament de les xifres
  • Escriptura dels símbols
  • Traducció de noms propis

Notícies i comunicats

Aquestes indicacions i recomanacions estableixen el model de llengua i algunes convencions per a les notícies i textos periodístics de la Universitat de Barcelona. En tot cas, no és un recull exhaustiu de directrius, sinó que se centra en els aspectes més problemàtics dels textos dels professionals dels mitjans, per trobar-hi solucions normatives i consensuades.



Més enllà de les especificitats de l’àmbit, les notícies i els comunicats s’han de redactar amb precisió, concisió i claredat, i tenir en compte els consells generals de producció de textos.

RetrucsPer garantir la qualitat lingüística de les notícies i comunicats, disposeu d’eines i recursos diversos, que podeu consultar al Retrucs:



AutorAquests criteris s’han elaborat en coordinació amb el servei de Premsa de la Universitat de Barcelona, per donar resposta a les necessitats dels professionals de la comunicació, especialment de redactors i correctors.
Més informació
ésAdir: el portal lingüístic de la CCMA [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. <https://esadir.cat/> [consulta: 9 novembre 2021].

Llibre d’estil de la CCMA [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. <https://www.ccma.cat/llibredestil/> [consulta: 9 novembre 2021].

Llibre d’estil de la CVMC [en línia]. [València]: Generalitat Valenciana. Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. <https://www.cvmc.es/llibre-destil/> [consulta: 9 novembre 2021].

Llibre d’estil d’El Periódico de Catalunya. Barcelona: Primera Plana, 2002. Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991006469109706708.

Llibre d’estil: apunts d’estil a ús de VilaWeb. 1a ed. Barcelona: Edicions de 1984, 2020. (De bat a bat; 45). Disponible en paper a https://cercabib.ub.edu/permalink/34CSUC_UB/13d0big/alma991000559219706708.

Titulars

Els titulars són la part de la notícia en què es detecta millor que el llenguatge periodístic té unes especificitats pròpies. L’alteració de l’ordre neutre dels elements de la frase és habitual, tant per raons d’espai com per una qüestió de rellevància informativa: cal destacar uns elements i prescindir d’uns altres.

  • Una de les particularitats dels titulars és que a vegades no hi apareix el subjecte, si no és rellevant. Per evitar construir una frase amb el verb en forma personal sense subjecte, es recorre a un tipus de passiva especial anomenada passiva reflexa o pronominal. Es presenta el verb en forma activa (tercera persona, singular o plural), precedit del pronom es.

    Exemple adequatEs crea el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica

    Exemple inadequatCreen el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica


  • En alguns casos, però, segons el verb que s’utilitzi, la construcció amb passiva reflexa pot resultar ambigua. Per evitar l’ambigüitat, es pot fer servir el verb en la forma de participi, una construcció no habitual en llengua general però molt estesa en el registre periodístic.

    Exemple adequatDesenvolupat un nou material de refrigeració més ecològic

    Exemple inadequatEs desenvolupa un nou material de refrigeració més ecològic


  • D’altra banda, els titulars no han de ser excessivament llargs ni discursius —convé no ultrapassar els cent cinquanta caràcters, espais inclosos.

    Exemple adequatLes tècniques de relaxació milloren l’atenció i l’ambient a l’aula

    Exemple inadequatUna tesi doctoral demostra que les tècniques de relaxació milloren l’atenció i l’ambient a l’aula


  • Per evitar un titular llarg es poden seguir estratègies diverses, com ara recórrer a les sigles.

    Exemple adequatLa UB destaca com a primera universitat de l’Estat espanyol en el rànquing iberoamericà SIR 2010

    Exemple inadequatLa Universitat de Barcelona destaca com a primera universitat de l’Estat espanyol en el rànquing iberoamericà SIR 2010


    També és possible elidir elements de la frase no rellevants, en especial verbs amb poc pes semàntic (per exemple, ser). En aquests casos, cal afegir una coma entre el subjecte i el predicat.

    Exemple adequatLa Facultat de Farmàcia, reconeguda amb la distinció Jaume Vicens Vives

    Exemple inadequatLa Facultat de Farmàcia ha estat reconeguda amb la distinció Jaume Vicens Vives


  • Quan en un titular s’escriu un mot que dins del cos de la notícia aniria en cursiva (un estrangerisme, el títol d’un llibre, etc.), s’ha de posar entre cometes simples.

    Exemple adequatPresentació del llibre ‘Visca la República!’

    Exemple inadequatPresentació del llibre Visca la República!

    Exemple inadequatPresentació del llibre «Visca la República!»


    En canvi, si es tracta de text que aniria amb cometes baixes, aquestes cometes es mantenen.

    Exemple adequatDos aparells de les facultats de Física i de Química s’exhibeixen a l’exposició «Matèria condensada: cuinar ciència»

    Exemple adequatRonald Black: «És important que les àrees metropolitanes tinguin capacitat de finançament»


RetrucsPer codificar correctament els apòstrofs i les cometes en els titulars de les notícies, podeu consultar el Retrucs.

Peus de foto

Els peus de foto sempre s’escriuen amb punt final.

Exemple adequatL’expedició Malaspina s’ha dut a terme durant el període 2010-2011.

Exemple adequatEl professor de Matemàtica Discreta Albert Rovira.


Les paraules o expressions que s’escriuen en cursiva dins del cos de la notícia també han d’anar en cursiva —i no pas entre cometes simples— al peu de foto.

Exemple adequatMicrografia electrònica d’un cúmul de bacteris Escherichia coli.

Exemple inadequatMicrografia electrònica d’un cúmul de bacteris ‘Escherichia coli’.


També es mantenen les cometes baixes.

Exemple adequatUna de les imatges que formen part de l’exposició «La nostra memòria d’un temps de silenci», al vestíbul de l’Edifici Històric.


RetrucsPer codificar correctament els apòstrofs, les cometes i les cursives en els peus de foto de les notícies, podeu consultar el Retrucs.

Remissions

Al final de moltes notícies és habitual convidar el lector a consultar altres fonts complementàries per ampliar informacions (el web de la publicació d’on s’ha extret una ressenya científica determinada, el web d’un congrés, el web d’una institució, etc.).

  • Cal recordar que, en català, no s’utilitza l’infinitiu per donar aquest tipus d’instruccions, sinó l’imperatiu expressat en segona persona del plural.

    Exemple adequatPer a més informació, consulteu el web de la Facultat de Medicina.

    Exemple no admissiblePer a més informació, consultar el web de la Facultat de Medicina.


  • El text enllaçat ha de ser descriptiu, perquè el lector sàpiga què visitarà abans de fer-hi clic i per assegurar un mínim d’informació si l’enllaç es trenca.

    Exemple adequatPer a més informació, consulteu el web de la Facultat de Medicina.

    Exemple inadequatPer a més informació, consulteu l’enllaç següent.

    Exemple inadequatPer a més informació, feu clic aquí.


  • Si aquest text descriptiu no fos possible, és preferible enllaçar un fragment breu i concís del tipus Més informació, que no pas construir frases redundants i poc significatives.

    Exemple adequatMés informació

    Exemple inadequatPer a més informació, consulteu el contingut relacionat.

Citacions literals

Una citació literal o textual és la reproducció d’allò que ha dit o ha escrit una persona. La citació ha de ser fidel a l’original i cal indicar-ne sempre la procedència. Les citacions han de recollir declaracions rellevants per a la informació. Justament per això, no han de ser gaire llargues: pot ser un mot, una frase o, excepcionalment, un fragment de diverses línies.

En algunes ressenyes científiques, s’utilitzen molt les citacions perquè, sovint, els mitjans que reben
aquestes notes de premsa, les reutilitzen com si veritablement haguessin entrevistat els autors citats.
Amb tot, és convenient tallar les citacions amb incisos i altres recursos quan són excessivament llargues.

En qualsevol cas, una notícia no pot estar construïda a partir de citacions i una citació no ha de servir com a conclusió d’un text. L’últim paràgraf l’hauria de poder redactar el periodista amb les seves pròpies paraules.

  • Les citacions van entre cometes baixes. Quan la citació està integrada en el discurs, s’ha de puntuar segons la frase que la contingui.

    Exemple adequatSegons Toni Rovira, investigador principal de l’estudi, «l’objectiu de la recerca és trobar materials més sostenibles».
    Exemple no admissibleSegons Toni Rovira, investigador principal de l’estudi: “L’objectiu de la recerca és trobar materials més sostenibles”.
    Exemple adequat«Cal tenir ben present que el canvi climàtic és part de la fisiologia de la Terra», recorda Gabrielle Scheitlin.
    Exemple no admissible“Cal tenir ben present que el canvi climàtic és part de la fisiologia de la Terra” recorda Gabrielle Scheitlin.


  • Quan una citació s’introdueix amb un verb de dicció, es pot utilitzar l’estil directe o l’estil indirecte. En l’estil directe, la citació es reprodueix darrere dels dos punts que cal posar a continuació del verb. És un recurs adequat per imprimir vivacitat al text i mantenir l’interès del lector. En l’estil indirecte, més discursiu, la citació es reprodueix a continuació de la conjunció que.

    Exemple adequatEl professor Palau explica: «Aquesta línia de recerca és clàssica, però predominant». [directe]

    Exemple adequatEl professor Palau explica que «aquesta línia de recerca és clàssica, però predominant». [indirecte]

    Exemple no admissibleEl professor Palau explica que: «aquesta línia de recerca és clàssica, però predominant».


  • Un altre aspecte que cal tenir en compte quan s’opta per l’estil indirecte és l’adequació de la forma verbal de la frase principal amb la de la citació.

    Exemple adequatLa Mar assegura que, gràcies a la formació que ha rebut, «oportunitats de treball a tot el món».
    Exemple no admissibleLa Mar assegura que, gràcies a la formació que ha rebut, «tinc oportunitats de treball a tot el món».

Verbs de dicció

Els verbs de dicció s’utilitzen per introduir declaracions i tota mena de citacions literals (extretes d’articles, de ressenyes, etc.).

  • Les notícies sobre treballs de recerca del professorat, o sobre articles publicats en revistes científiques, solen tenir força citacions literals. Aquestes citacions, atès que generalment no corresponen a declaracions orals, s’han d’introduir amb verbs de dicció neutres.

    Exemple adequatexplicar, apuntar, afirmar, afegir, remarcar, destacar, puntualitzar, detallar, assenyalar, indicar, manifestar, plantejar


  • No es consideren adequats verbs que impliquin oralitat, tret que la citació correspongui a unes declaracions fetes, per exemple, en roda de premsa. Pel mateix motiu, tampoc són adients verbs que denotin estats d’ànim.

    Exemple inadequatdir, comentar, lamentar, criticar, recordar

Formes passives

Cal evitar l’abús de la forma passiva, que dificulta la lectura, i recordar que les oracions més habituals són les actives, més dinàmiques i breus.

Exemple adequatLa recerca, que han dut a terme la UB i la UPC, es publica a la revista Nature Materials.

Exemple inadequatLa recerca, que ha estat duta a terme per la UB i la UPC, es publica a la revista Nature Materials.


Amb tot, la forma passiva pot desfer ambigüitats i és especialment productiva en l’enunciat d’una notícia.

Exemple adequatEl rànquing recull els autors que han estat citats en les principals revistes científiques.
Exemple inadequatEl rànquing recull els autors que s’han citat en les principals revistes científiques.
Exemple adequatLa normativa ha estat aprovada pel Claustre
Exemple inadequatEl Claustre ha aprovat la normativa


En les passives és preferible utilitzar la preposició per, en comptes de la locució per part de, quan s’especifica qui fa l’acció.

Exemple adequatUn grup d’alumnes de Farmàcia va organitzar l’activitat.

Exemple adequatL’activitat va ser organitzada per un grup d’alumnes de Farmàcia.

Exemple inadequatL’activitat va ser organitzada per part d’un grup d’alumnes de Farmàcia.

Comes explicatives

Els fragments explicatius —que es poden eliminar atès que introdueixen un incís— afegeixen una informació addicional a la frase principal que cal indicar entre comes (o bé entre guions o parèntesis).

Exemple adequatEl professorat, que ha participat directament en el projecte, destaca
l’actitud positiva de l’alumnat.

Exemple adequatEl professorat —que ha participat directament en el projecte— destaca l’actitud positiva de l’alumnat.

Exemple adequatEl professorat (que ha participat directament en el projecte) destaca l’actitud positiva de l’alumnat.


Els fragments especificatius, per contra, permeten identificar o especificar el nom que acompanyen i no van entre comes —és informació necessària que no es pot obviar.

Exemple adequatEl professorat que ha participat directament en el projecte destaca
l’actitud positiva de l’alumnat; el que no hi ha participat valora l’experiència com a innovadora.


El que explicatiu, a diferència de l’especificatiu, es pot substituir per el qual.

Exemple adequatEl professorat, el qual ha participat directament en el projecte, destaca
l’actitud positiva de l’alumnat.

Exemple no admissibleEl professorat el qual ha participat directament en el projecte destaca
l’actitud positiva de l’alumnat.


La distinció esmentada no és exclusiva de les oracions de relatiu, sinó que afecta sovint altres tipus de fragments. En les notícies, els casos més freqüents són les aposicions amb noms propis i les dates.

  • En general, els noms propis en aposició es posen, entre comes, a continuació del càrrec.

    Exemple adequatEl rector de la UB, Julià Riba, repassa en el Claustre l’informe de final d’any.
    Exemple no admissibleEl rector de la UB Julià Riba repassa en el Claustre l’informe de final d’any.
    Exemple adequatVa presidir l’acte la consellera d’Economia i Coneixement, Maria Torras, que va destacar la importància de la recerca.
    Exemple no admissibleVa presidir l’acte la consellera d’Economia i Coneixement Maria Torras, que va destacar la importància de la recerca.


    En els noms de càrrecs llargs, o quan la persona ocupa diversos càrrecs, és preferible posar el càrrec al darrere del nom propi.

    Exemple adequatEl curs es va cloure amb una taula rodona en què van participar Joan Daufí, cap del Servei de Trasplantaments de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Glòria Samper, professora del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències.

    Exemple inadequatEl curs es va cloure amb una taula rodona en què van participar el cap del Servei de Trasplantaments de l’Hospital Clínic de Barcelona, Joan Daufí, i la professora del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències, Glòria Samper.


    Si el nom propi no està en aposició explicativa, no s’ha d’indicar entre comes.

    Exemple adequatL’equip l’encapçala el professor del Departament de Medicina Martí Naval.
    Exemple no admissibleL’equip l’encapçala el professor del Departament de Medicina, Martí Naval.


  • En relació amb les dates, també cal fer la distinció entre construccions explicatives i especificatives per puntuar correctament.

    Exemple adequatEl divendres 7 de maig, el rector va inaugurar el curs acadèmic.
    Exemple no admissibleEl divendres, 7 de maig, el rector va inaugurar el curs acadèmic.
    Exemple adequatAquest divendres, 7 de maig, el rector inaugurarà el curs acadèmic.
    Exemple no admissibleAquest divendres 7 de maig el rector inaugurarà el curs acadèmic.

Expressió del temps

L’expressió del temps és un element clau en la redacció d’una notícia. Quan s’anuncia un acte que ha de tenir lloc al cap d’uns dies, o quan es fa la ressenya d’un acte passat, s’ha de fer referència ineludiblement a la data d’aquest acte i utilitzar el temps verbal adequat.

  • Quan es parla d’un acte que ha de tenir lloc al cap de pocs dies (la mateixa setmana, posem per cas), el verb ha d’anar en futur. L’expressió del temps es pot indicar de diverses maneres, amb la data entre comes.

    Exemple adequatAquest divendres, 7 de maig, el rector inaugurarà el curs acadèmic.

    Exemple adequatDivendres vinent, 7 de maig, el rector inaugurarà el curs acadèmic.


  • En català l’ús de l’article determinat davant dels dies de la setmana depèn de la proximitat del dia a què es faci referència. Si es tracta d’un dia de la mateixa setmana, de la setmana immediatament anterior o de la setmana immediatament posterior, no s’hi ha de posar article.

    Exemple adequatLa previsió meteorològica indica que dimecres plourà.
    Exemple no admissibleLa previsió meteorològica
    indica que el dimecres plourà.


  • Si l’acte a què es fa referència té lloc el mateix dia que es publica la notícia, s’ha d’utilitzar el verb en present, en futur o en perfet (si és al matí i la notícia es publica a la tarda).

    Exemple adequatAvui, 7 de maig, el rector inaugura / inaugurarà / ha inaugurat l’acte.


  • Si la notícia s’actualitza uns dies més tard, amb la finalitat de desar-la permanentment a l’arxiu històric, l’opció més simple i que permet mantenir l’atemporalitat del text consisteix a indicar la data amb precisió (eliminant expressions díctiques com ara ahir, la setmana passada, aquest curs) i a conjugar el verb en passat.

    Exemple adequatEl divendres 7 de maig, el rector va inaugurar l’acte.
    Exemple inadequatDivendres passat, el rector va inaugurar l’acte.


En relació amb el temps verbal, en català és preferible el passat perifràstic en lloc del passat simple.

Exemple adequatEl divendres 7 de maig, el rector de la UB va inaugurar l’acte.
Exemple inadequatEl divendres 7 de maig, el rector de la UB inaugurà l’acte.

Indicacions horàries

En les indicacions horàries fetes amb xifres, es recomana seguir el sistema internacional recollit a l’ISO 8601 i fer servir dos grups de xifres separats per dos punts per indicar les hores i els minuts.

Exemple adequatLes dades s’actualitzen diàriament a les 19:45.


En aquest cas, a la indicació horària no s’hi ha d’afegir ni el mot hores ni el símbol h.

Exemple no admissibleLes dades s’actualitzen diàriament a les 19:45 hores.

Exemple no admissibleLes dades s’actualitzen diàriament a les 19:45 h.


No són recomanables, per tant, altres solucions que s’han fet servir tradicionalment.

Exemple inadequatLes dades s’actualitzen diàriament a les 19.45 hores.

Exemple inadequatLes dades s’actualitzen diàriament a les 19.45 h.


Aquest tipus de notació es regeix per un sistema de vint-i-quatre hores i, per regla general, no s’afegeix cap zero al davant de les hores d’una sola xifra.

Exemple adequatEl tren de les 9:46 arriba a Girona a les 14:30.

Exemple adequatDades recollides al terrat de l’edifici a les 13:29:14.


En el cas de textos molt esquemàtics, com ara taules o llistes, es pot afegir un zero abans de les hores d’una sola xifra per mantenir la informació ben alineada.

Exemple adequat08:00-09:30   Iconografia
09:30-11:00   Història de la Música
11:00-12:30   Llenguatges Artístics

Exemple inadequat8:00-9:30      Iconografia
9:30-11:00    Història de la Música
11:00-12:30  Llenguatges Artístics


Els minuts sempre s’han d’escriure amb dues xifres, fins i tot quan correspon a l’hora en punt.

Exemple adequatHorari: d’11:00 a 15:00
Exemple inadequatHorari: d’11 a 15 h
Exemple adequatel tren de les 21:05
Exemple no admissibleel tren de les 21:5


En general, per indicar una quantitat d’hores escrita en xifres, cal fer ús de l’escriptura habitual dels numerals, amb els decimals i símbols corresponents.

Exemple adequatDurada del curs: 3,5 h

Exemple no admissibleDurada del curs: 3:30


En l’àmbit audiovisual —en un guió o escaleta, per exemple—, el minutatge se sol indicar en hores, minuts i segons, separats per dos punts.

Exemple adequat33:45 / 1:28:59

Majúscules i minúscules

Les majúscules i minúscules són recursos tipogràfics de tipus convencional, que cal aplicar de manera coherent i seguint els criteris generals establerts per a la nostra institució.

La majúscula distintiva serveix, entre d’altres, per identificar els noms propis referits a persones; organismes; activitats educatives, científiques i socials; termes especialitzats; documents i obres artístiques; noms de lloc, i expressions temporals.

Persones
Sobrenoms
Jaume I el Conqueridor
Dinasties
els Montcada
els Trastàmara
Càrrecs
la vicedegana
l’administrador de centre
Tractaments
el professor Milà
la doctora Pérez

Organismes
Institucions i entitats
la Unió Europea
la Universitat de Barcelona
el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Industrials
Òrgans de gestió
la Facultat de Medicina
el Departament de Ciències Clíniques

les facultats de Química i Farmàcia
els departaments de Filologia Anglesa i Lingüística
Grups de recerca i afins
el Grup de Recerca de Creació i Pensament de les Dones
la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat

els grups de recerca universitaris

Activitats educatives, científiques i socials
Estudis
el grau en Física
el màster en Geologia i Geofísica de Reservoris
el doctorat en Filologia Romànica
l’assignatura Treball Final de Grau
Disciplines
un manual de física
una conferència de lingüística aplicada
Jornades i congressos
les Jornades de Salut i Alimentació
el Simposi de Física Nuclear

una jornada sobre dret
un simposi amb molt de públic
Conferències
la conferència «Els països en vies de desenvolupament»


Termes especialitzats
Moviments culturals
el romanticisme
el marxisme
el keynesianisme
Noms científics
el ximpanzé (Pan troglodytes)
la família de les petúnies (Petunia hybrida)
el virus Streptococcus faecalis
Teories i fórmules
la fórmula d’Euler
el teorema del sinus
la teoria de cordes
la llei de la gravetat


Documents
Documents oficials
el Reglament de la Facultat de Dret
la Llei de propietat intel·lectual
la Normativa reguladora de la formació permanent
Parts de documents
el capítol segon
l’article 18 d’aquest reglament
l’annex de la memòria
la taula següent
l’apartat 5
Documents acreditatius
el passaport
el carnet d’estudiant
Publicacions i obres d’art
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
la Revista de Llengua i Dret
la revista Science
la novel·la Incerta glòria
l’article «Educar els brivalls»
Les senyoretes d’Avinyó, de Picasso


Noms de lloc
Topònims
el Masnou
la República Txeca
la Vall de B

La Rioja
Le Havre
Divisions territorials
la comarca del Priorat
la ciutat de Reus
Accidents geogràfics
el mar Atlàntic
el riu Segre
la serra de Collserola
Toponímia urbana
el passeig de Gràcia
la plaça Reial
el carrer del Consell de Cent
Campus i edificis
l’Edifici Històric
el Palau de les Heures
el Campus Bellvitge

l’edifici de les Cúpules
l’aulari de Migdia 1
Parts d’edificis
l’Aula Magna
el Pati de Lletres
l’Aula Capella

la sala d’actes
el laboratori d’electrònica
el despatx 371


Expressions temporals
Dates i períodes
el 20 de juny
el curs 2014-2015
el segon semestre
Dies de la setmana i estacions
dimarts
primavera
Festivitats
l’Onze de Setembre
les festes de Nadal
Períodes històrics i geològics
l’edat mitjana
l’edat del ferro
el paleozoic
Fets singulars de la història
la Revolució Industrial
la Guerra dels Balcans

Tractament de les sigles

Una sigla és un conjunt de lletres, normalment inicials, que s’usen com a forma abreujada d’un conjunt de mots per no haver de desenvolupar el nom sencer cada cop que s’esmenta.

  • El principi general és que les sigles s’indiquen entre parèntesis el primer cop que apareix el nom a què fan referència. D’aquesta manera, la vegada següent que aparegui el nom en qüestió (el nom d’una institució, d’un terme especialitzat, etc.) ja se’n pot indicar solament la sigla.

    Exemple adequatOrganització de les Nacions Unides (ONU)
    Exemple inadequatONU (Organització de les Nacions Unides)
    Exemple adequattrastorns de comportament alimentari (TCA)
    Exemple inadequatTCA (trastorns de comportament alimentari)


  • En els titulars, per motius d’espai, es pot indicar directament la sigla, per bé que a l’interior de la notícia cal escriure el nom desenvolupat primer, acompanyat de la sigla entre parèntesis.

    Exemple adequatLa UB acull l’exposició «Planeta dona», organitzada per la UIMP

    L’Edifici Històric obre les portes a l’exposició de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) sobre «Planeta dona. Els objectius de desenvolupament del mil·lenni des de la perspectiva de gènere» […].


  • Quan es presenten els investigadors d’un projecte, o els autors d’un article, passa sovint que aquestes persones estan adscrites a diversos centres, i esmentar-los tots pot fer el text molt feixuc. Esmentar els centres per les seves sigles, en comptes de desenvolupar els noms sencers, i posar enllaços cap als webs d’aquests centres, pot resoldre aquest problema.

    Exemple adequatEl treball està liderat pels investigadors Oriol Falgueras, professor del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i membre de l’IDIBAPS; Montserrat Carbó, professora del Departament de Ciències Clíniques i membre de l’IR3C, i Guillem Puigdomènech, membre de l’IDIBELL.

    Exemple inadequatEl treball està liderat pels investigadors Oriol Falgueras, professor del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica i membre de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS); Montserrat Carbó, professora del Departament de Ciències Clíniques i membre de l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), i Guillem Puigdomènech, membre de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

Tractament de les xifres

Quan els nombres van davant d’un nom —o quan són noms—, s’escriuen amb lletres.

Exemple adequatLes dues vicerectores noves han pres possessió del càrrec.

Exemple adequatÉs el tercer alumne que s’ha matriculat avui.

Exemple adequatLa Facultat té vint-i-cinc grups de recerca reconeguts.


Amb tot, però, l’ús de les xifres és preferible o inevitable en casos com els següents:

  • Nombres formats per tres mots o més.

    Exemple adequatS’hi han inscrit 1.130 alumnes.

    Exemple inadequatS’hi han inscrit mil cent trenta alumnes.


    També convé escriure amb xifres els nombres de només dos mots si algun porta guionet.

    Exemple adequatHi havia 154 persones a la sala.

    Exemple inadequatHi havia cent cinquanta-quatre persones a la sala.


  • Nombres que expressen una quantitat i van seguits del símbol corresponent.

    Exemple adequatLa longitud del riu Ebre és de 910 km.
    Exemple no admissibleLa longitud del riu Ebre és de nou-cents deu km.
    Exemple adequatLa temperatura mitjana anual és de 17 °C.
    Exemple no admissibleLa temperatura mitjana anual és de disset °C.


  • Nombres amb decimals.

    Exemple adequatEl tipus d’interès ha pujat
    un 1,3.
    Exemple no admissibleEl tipus d’interès ha pujat
    un u coma tres.


Pel que fa a les quantitats arrodonides superiors al milió i que estiguin formades per més de dos mots, es pot usar la grafia mixta, en què la primera part del numeral s’expressa amb xifres i es completa amb el mot milions, bilions, etc.

Exemple adequat152 milions
Exemple inadequat152.000.000
Exemple adequat2.900 bilions
Exemple inadequat2.900.000.000.000.000


En tot cas, en l’escriptura dels nombres sempre ha de prevaldre la coherència i s’ha d’evitar el tractament diferent en un mateix fragment.

Exemple adequatHi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i 5 de màster).

Exemple inadequatHi havia 146 estudiants matriculats (141 de grau i cinc de màster).


Més enllà d’aquestes consideracions, cada context determina si és millor emprar lletres o xifres. En general, com més discursiu sigui un text, més es tendeix a escriure les quantitats en lletres i, en canvi, com més esquemàtic, més es tendeix a fer-ho en xifres.

Escriptura dels símbols

Els símbols s’escriuen sense punt abreviatiu, llevat que apareguin al final de la frase en què s’insereixen.

Exemple adequat10 cm [centímetres]
Exemple adequatMesura 10 cm.
Exemple adequat50 [euros]
Exemple adequatEl preu d’inscripció és de 50 .
Exemple adequat10 % [tant per cent]
Exemple adequatOfereixen descomptes del 10 %.


Si en el símbol hi ha més d’un element, no es deixen espais en blanc entre els diferents caràcters.

Exemple adequatENE [est-nord-est]
g/cm3 [gram per centímetre cúbic]
°C [graus Celsius]
χ2 [khi quadrat]
kWh [kilowatt hora]
m3 [metres cúbics]
K2SO4 [sulfat potàssic]


Aquests símbols compostos, formats per més d’un caràcter, no s’han de partir a final de ratlla.

Exemple adequatL’ascensió és en sentit
ENE, per vèncer el desnivell.
Exemple no admissibleL’ascensió és en sentit E-
NE
, per vèncer el desnivell.
Exemple adequatS’estableix una xarxa d’enllaços d’hidrogen amb ClO4 i
H2O.
Exemple no admissibleS’estableix una xarxa d’enllaços d’hidrogen amb ClO4 i H2
O
.


Sovint, els símbols acompanyen xifres, que expressen quantitats. Segons el sistema internacional, en aquests casos, s’ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol.

Exemple adequat2 m
Exemple no admissible2m
Exemple adequat440 kg
Exemple no admissible440kg
Exemple adequat500
Exemple no admissible500
Exemple adequat35 %
Exemple no admissible35%


Són un cas especial, i s’escriuen sense deixar blanc entre el símbol i la xifra que acompanya, els signes del sistema sexagesimal que representen els graus, els minuts i els segons.

Exemple adequat32° [graus]
28 [minuts]
14 [segons]
Exemple adequat32° 28 14




En qualsevol cas, no es pot separar, en un canvi de ratlla, el símbol de la xifra.

Exemple adequatLa massa m1 està en repòs, a
m de distància.
Exemple no admissibleLa massa m1 està en repòs, a 2
m de distància.
Exemple adequatLa càrrega màxima és de
440 kg.
Exemple no admissibleLa càrrega màxima és de 440
kg.
Exemple adequatT’estenc un xec per valor de
500 , per indicació de la cap
de l’oficina.
Exemple no admissibleT’estenc un xec per valor de 500
, per indicació de la cap de l’oficina.
Exemple adequatHan de tenyir la membrana en
una solució d’àcid acètic al
35 %.
Exemple no admissibleHan de tenyir la membrana en
una solució d’àcid acètic al 35
%.


Els símbols referits a una unitat només es poden fer servir quan formen part d’una fórmula o quan aquesta unitat s’expressa amb xifres:

Exemple adequat15 km (o 15 quilòmetres)

Exemple no admissiblequinze km

Traducció de noms propis

En textos d’abast general, com ara les notícies, els noms de les institucions públiques (i de les entitats i òrgans que en depenen) es tradueixen a la llengua del document.

Exemple adequatMinisteri d’Educació
Consell Superior d’Investigacions Científiques
Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional


Per tant, les universitats, facultats, instituts, etc., també s’han de traduir.

Exemple adequatUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic
Departament d’Història de la Universitat Complutense de Madrid
Laboratori de Tecnologies de la Universitat de Sherbrooke


Amb tot, a vegades no és possible documentar la traducció d’un nom propi o és difícil de fer. Davant del dubte, és millor deixar el nom en la llengua original.



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 27-2-2024
Citació recomanada:
«Notícies i comunicats» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=2096> [consulta: 2 desembre 2024].