Introducció a camins aleatoris

Josep Perelló, extracte de Teoria de l’striptease aleatori (Ed. Tres i Quatre, 2004)

(El següent poema es llegeix tot resseguint un camí aleatori. El moviment del lector ve determinat per dos estris. El primer és un dau que indica la llargada del camí a avançar. El segon és una brúixola que marca la direcció cap a on ha de caminar el lector.)

La meva vida no és una tómbola. La meva vida és un camí aleatori, format per:

  1. Un passat: història o successió d’esdeveniments.
  2. Un present: simplement inexistent.
  3. Un futur: univers d’esdeveniments possibles.

(tirada de dau i moviment de brúixola)

La funció densitat de probabilitat sospesa la possibilitat que jo sigui a una certa posició en un instant de temps concret. El futur és incert però, en canvi, el grau d’incertesa del futur és perfectament conegut.

(tirada de dau i moviment de brúixola)

La funció de correlació mesura la relació entre dos esdeveniments successius. Ambdós esdeveniments no tenen per què obeir una relació causal. Poden ser completament independents. La correlació adopta diplomàticament el paper de mediador entre l’atzar i la casualitat. Tot és causa de tot, al mateix temps que res és causa de res.

(tirada de dau i moviment de brúixola)

Einstein esgrimia que déu no juga als daus. Assegurava així que l’atzar no existia i que aquest només era fruit del desconeixement de les lleis que regeixen el món. L’atzar habita en mi. El meu cervell juga als daus amb el meu cos. La meva voluntat es manifesta capritxosament aleatòria.

(tirada de dau i moviment de brúixola)

Desviació típica o estàndard. Variança. Passat casualment causal. Futur incert. Present inexistent. Mitjana o Valor mig. Atzar històric. Tot com a causa de tot. Res és causa de res. La gran veritat caduca a l’instant d’haver nascut.

Aquí reposa una concatenació neuronal de naturalesa estrictament aleatòria. Ja he mogut fitxa.