magnetisme

La sonoritat d’aquesta paraula evoca sensació de misteri i de boira dispersa, de la mateixa manera que la força del magnetisme, que es distribueix per l’espai i pot passar desaparcebuda sense disponibilitat de pols o càrregues. El seu origen etimològic el trobem en el grec: magnítis líthos, pedra de Magnèsia, ciutat grega on abundava la magnetita (Fe3O4).