Màrius Serra ens va captivar

Les paraules de la física segons Màrius Serra, acte de lliurament dels premis a les paraules més votades enguany: azimut, aproximació, llum i tensor.

Sobre aquest guió va muntar una xerrada entorn de la física i de les paraules, desenfadada, rodona, que va captivar el públic.

foto2_bis
Màrius Serra a la Facultat de Física

Les paraules de la física

(Quatre comentaris VERBÍVORS sobre FÍSICA i un minivocabulari de les Paraules de la Física del blog)

D’entrada recordar que el mot física entra en català l’any 1399, provinent del llatí physĭcus ‘físic, relatiu a les ciències naturals’, i aquest, del grec physikós ‘relatiu a la natura’, derivat de phýsis ‘natura’, i aquest, de phýō ‘néixer’.

Tots tenim un bon físic, ens el podem jugar (el físic), som persones físiques (algunes, jurídiques) i sentim com els tertulians (tuttologos) parlen de la física quàntica sense saber-ne, igual com el president Suárez va declarar al París Match que el català era una llengua que no servia per a la física quàntica i molts científics catalans van replicar.

Després hi ha la Metafísica (que ultrapassa el domini de l’experiència sensible) i la Patafísica. El Col·legi de la Patafísica (creat el 1893 per l’escriptor francès Alfred Jarry, la defineix com la «ciència de les solucions imaginàries, que uneix simbòlicament a les seves accions, les propietats dels objectes descrits per la seva virtualitat». Literalment, patafísica significa ‘allò que és darrere del que ve més enllà de la física’ (és a dir, més enllà de la metafísica).

Abans de comentar les vostres paraules, tres pinzellades que lliguen la física amb l’univers de les paraules.

1. Un professor de física anomenat Leonard Sidney Dawe publicava els mots encreuats a The Daily Telegraph. Poques setmanes abans del desembarcament de Normandia del 6 de juny de 1944 va despertar les sospites de Scotland Yard. El servei de seguretat britànic va arribar a creure que Sidney passava informacions secretes als alemanys en els seus mots encreuats. Encara que al final el físic crucigramista va aconseguir provar la seva innocència, les coincidències que fonamentaren la investigació policial són increïbles:

— El 2 de maig, la seva graella contenia el mot Utah, nom xifrat d’una de les platges que fou escenari del desembarcament.

— El 22 de maig hi apareixia Omaha, nom xifrat d’una altra de les platges.

— El 30 de maig era Mulberry, denominació de dos ports artificials que s’havien de situar al llarg de les platges del desembarcament.

— L’1 de juny hi apareixia Neptune, nom xifrat del conjunt de les operacions navals aliades. I finalment, el 2 de juny, només quatre dies abans del desembarcament de Normandia, la graella del Telegraph contenia el mot overlord, justament el nom xifrat del pla global de la invasió aliada.

2. Un fenomen físic, estudiat per l’acústica, amb connotacions poètiques. Hi ha molts llocs que presenten ecos naturals. Els estudiosos de la poesia artificiosa en valoren la potència per la seva capacitat de repetir versos, paraules o síl·labes, prenent així aquests elements lingüístics com a unitat de mesura. Exemple: l’eco que repetia fins a set paraules al pòrtic de l’Olimp, anomenat pertinentment Heptaphonos. Aquest indret és esmentat per molts autors antics, entre els quals Plini el Vell o Plutarc. La relació amb la xifra màgica del 7 té un anàleg cristià en les «set veus» dels cantors hebreus que consten als Salms. A més, Disraeli a un autor anomenat Gassendi la referència a l’eco del sepulcre de l’esposa de Cras, capaç de repetir 5 vegades un vers de l’Eneida. Els ecos anomenats de transmissió consisteixen en indrets des dels quals se senten els xiuxiueigs més imperceptibles d’una persona que parla a gran distància del punt d’audició. És el cas de la famosa «sala de los secretos» de l’Alhambra de Granada o d’un punt concret a la catedral londinenca de Saint Paul. Pura física recreativa!

3. La ciència dels mots banana també va arribar a la franja 8CV amb l’adjectiu compost FÍSICOMATEMÀTICA i unes precioses germanes Kessler relacionades amb un enzim quasi nostrat anomenat catalasa: la CATALASAPOSITIVA i la CATALASANEGATIVA. En una pirueta inimaginable, vam passar de la cota 8 a la cota 15. Un professor de física em va fer arribar tres expressions algèbriques heterogènies —amb sumands de diferent espècie— seguides d’una argumentació impecable: «la primera no té denominador comú; la segona sí, però no pas el mínim possible; a la tercera, sense deixar de ser heterogènia, hi tenim la forma més simplificada amb un mínim comú denominador. Així, l’última és una expressió algèbrica HETEROGENIMINICOMUDENOMINADORA». Un mot plausible, de rang 15CV, que suscità un cert debat entre els lectors sobre la pertinença d’acceptar mots que no figuressin als diccionaris: indoor (mots amb entrada al diccionari) i open (neologismes o derivats argumentats i plausibles). Quan la proposta ja semblava del tot esgotada va arribar la bomba. En una carta digna del cardenal Richelieu, l’autor del 15CV open que ens havia deixat bocabadats es va superar per dues vegades. Deia que aquella expressió algèbrica heterogènia simplificada amb un mínim comú denominador que havia anomenat amb un 15CV de fet era DIHETEROGENIMINICOMUDENOMINADORA (16CV), atès que eren dos els sumands de diferent espècie. I encara tenia esma de reblar, en l’estil inconfusible dels genis despreocupats, que «seria força entretingut de confegir una altra expressió algèbrica que fos DODECAHETEROGENIMINICOMUDENOMINADORA»  (18CV). M’ho ha recordat una de les paraules de la física que heu aportat al blog: HETEROSCEDASTICITAT: «És una paraula molt complicada que defineix una idea simple: defineix la situació en la qual una variable aleatòria no manté una variància constant. hetero– diferència i scedasticitat prové del grec skedastikos que indica tendència a la dispersió. Per algun motiu sempre em fa pensar en Mary Poppins».

Les vostres paraules de la física m’han semblat molt més assequibles. En comentaré 7, que no coincidiran amb les més votades, que revelarem després. Oh!

foto4_bis
A la taula, al fons, representants de la Facultat i dels Serveis Lingüístics

La meva favorita:

1. BRACKET
«És un joc de paraules que sempre m’ha agradat. Un bracket és un parèntesi. Però en la notació de Dirac és el producte d’un bra i un ket, que és la manera com es rebategen en aquesta notació un vector dual i un vector. I és, per tant, un escalar. Però no és el mateix que el producte d’un ket i un bra, que és un producte tensorial. I així queda una manera molt compacta de rebatejar els vectors i els seus duals i llegir molt intuïtivament els seus productes». A mi el producte d’un bra i un ket em suggereix altres coses perquè els BRA són sostenidors en anglès i els KEDS les vambes a Ponent.

2. CENTRÍPETA. Qui l’aporta en fa una lectura política «És una força que ens té lligats injustament al CENTRE i de la qual desitjo i espero que podrem alliberar-nos aviat, ara és l’hora! que ja fa massa segles! que ara aquest cop sí i per sempre més!» Em recorda una mnemotècnia de la meva infància, quan vaig aprendre que la força CENTRÍPETA era la que t’estira cap al centre perquè la força CENTRÍFUGA és la «que se fuga». Hi ha mnemotècnies delicioses, com ara que la lluna és mentidera (Luna mendax) perquè quan la seva silueta té forma de C decreix i quan té forma de D creix. I moltes d’altres mnemotècnies curioses, algunes de les quals costa més recordar que no allò que en teoria ens permet recordar.

3. COALESCÈNCIA. Qui l’aporta diu que la troba «deliciosa de pronunciar». A mi em recorda alguna cosa i comprovo que en lingüística la coalescència vol dir ‘canvi fonològic que afecta la contracció de dues vocals veïnes en una de sola’. Hi ha molts mots que, en el seu ús no especialitzat canvien de sentit. Repassem què vol dir ESTÀNDARD (que ve d’estendard i d’un crit de stand hard germànic per acabar designant la norma. I revisem altres usos en llenguatge comú de mots que la física usa com ara ESTOCÀSTIC (de l’atzar, grec: conjectura) o bé EXCENTRICITAT, FREGAMENT, MASSA…

4. L’efecte CORIOLIS (curiosament relacionat a «la borratxera de primer curs») permet introduir el concepte d’eponímia (també el mot MAXWEL·LIÀ). És a dir, noms propis que acaben derivant en noms comuns, com ara dantesc, maquiavèl·lic, salomònica, kafkià però també personatges més desconeguts com Jules Leotard (els leotards), Charles Boycott (fer el boicot o boicotejar), Charles Lynch (linxar), Jean de Nicot (nicotina), Joseph Ignace Guillotin (guillotinar), Joan Pich i Pon (piquiponades)… O, en el món de les armes, Samuel Colt, Mikhail Kalashnikov, Peter Paul Mauser, Vyacheslav Mikhailovich Molotov o Oliver Fischer Winchester.

5. DIPOL. «M’atrau la simplicitat de la paraula, que alhora està formada per la unió de dos conceptes». Sembla un nom propi, però no ho és. A mi em recorda: un clípol és un cotxe de línia interior d’Andorra. Els andorrans es mouen en clípol per recórrer la Ceca, la Meca i la vall d’Andorra. L’origen del terme és un acrònim format amb els cognoms Climent i Pol, que donaven nom a la primera empresa de transports andorrana. Estraperlo: Strauss & Perlowitz. Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg) o Forallac (Fonteta, Peratallada i Vullpellac).

6. SINCROTRÓ. Definit com «un giny per jugar a ser Déu i fer “que es faci la llum”». Força impronunciable, i recorda les pastilles pel cor (Sintrom). Potser les paraules més mediàtiques de la física entren per la meteorologia: anticiclons, borrasques o depressions… Isòbares: l’ISO-: 155 mots al DIEC comencen per ISO, d’isoaglutinació («Aglutinació sanguínia dels eritròcits per les aglutinines d’un altre individu de la mateixa espècie») a isovolenc passant per isòbara, isoclinal, isodinàmic, isoenzim, isogàmic, isògon, isohipsa («Dit de la línia que uneix els punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa altitud»), isòmer, isomòrfic, isopètal, isòsceles, isotèrmic, isotònic, isovolenc (d’Isòvol, Baixa Cerdanya).

7. SUPERNOVA. «Actualment la paraula candidata a ser la més contradictòria de la Física. Malgrat el sufix –nova, descriu el moment “final” de la vida d’algunes estrelles. Originalment, però, el nom era ple de sentit, ja que es referia a un “nou” punt que excepcionalment apareixia del no-res en el firmament nocturn amb una lluminositat extraordinària (super) i donava lloc a un nou estel. És paradigma de com les coses poden no ser el que semblen. La preservació del mot en el temps és un just tribut als avantpassats que primer descrigueren les observacions». Recorda la Nova Cançó.

En resum, la llengua és una font de plaer i evoluciona amb nosaltres. És, per tant, imperfecta i seductora, deliciosa i irregular, gens ideal. Acabo amb una «paraula de la física» que la descriu molt bé: PATATOIDE. Un neologisme definit com «La millor manera de descriure un dibuix d’un objecte amb forma irregular».

Màrius Serra, 12 de Març de 2014

Imatge de portada: © S. Rodríguez