Entendre per què les parelles binacionals trenquen

Què provoca la fi d’una relació quan les parelles provenen de països i contextos culturals diferents? Molts estudis suggereixen que les parelles binacionals tenen un risc més alt de separació, però la majoria es basen en dades estadístiques que no poden captar la complexitat completa dels processos de ruptura.

En l’estudi “The Breakup of Binational Couples: Analyzing the Importance of Cultural Dissimilarity in the Couple Well Being”, els nostres investigadors Laia Folguera i Jordi Caïs, juntament amb Jordi Roca i Flavia Verónica Anzil (Universitat Rovira i Virgili), exploren des d’una perspectiva qualitativa els processos de ruptura de parelles mixtes. El seu treball es basa en entrevistes fetes durant dotze anys i ofereix una mirada detallada de com les parelles entenen els motius del final de la seva relació.

En destaca un resultat clau: la distància cultural no és una causa central en la majoria de les ruptures. Els investigadors mostren que, tot i que les diferències culturals poden aparèixer en la narrativa al voltant de la separació, rarament en constitueixen el factor decisiu. En canvi, les raons de ruptura tendeixen a reflectir la dinàmica interna de la relació, similar a la que es troba en parelles amb una mateixa nacionalitat.

L’estudi identifica tres dimensions principals que expliquen els matisos d’aquestes ruptures. En primer lloc, els autors subratllen raons comunes a qualsevol relació íntima, com ara trets de personalitat i expectatives individuals. En segon lloc, examinen com es perceben les diferències culturals i com aquestes percepcions influeixen en les narratives de ruptura. En tercer lloc, se centren en els canvis i vulnerabilitats relacionats amb la migració per amor, incloent-hi la inestabilitat econòmica, les diferències de classe social i el context transnacional més ampli.

La presència de fills emergeix com un element significatiu. Per a algunes parelles esdevé un motiu per continuar juntes, mentre que per a d’altres n’accelera la separació. Els autors suggereixen que la parentalitat en contextos transnacionals mereix més estudis, especialment perquè els rols de gènere poden influir fortament en la presa de decisions durant i després del divorci.

La recerca també revela que les diferències culturals es poden veure de manera contradictòria. En algunes històries apareixen com a font de conflicte, mentre que en d’altres es descriuen com una motivació per cercar una parella d’un altre país. Les pressions externes, com ara la desaprovació de familiars, apareixen menys sovint del que s’esperava i, quan s’esmenten, solen interactuar amb altres elements com la diferència d’edat o les circumstàncies personals.

Tot i que la distància cultural té un paper secundari, els factors relacionats amb la migració influeixen en la vulnerabilitat i l’estabilitat matrimonial. Les ruptures sovint tenen un impacte negatiu més fort sobre el membre immigrant de la parella que no pas sobre el local. Els autors assenyalen la rellevància de la interseccionalitat transfronterera per entendre com l’ètnia, el gènere i la classe social configuren aquestes experiències.

Finalment, l’estudi subratlla que les narratives de ruptura s’han d’interpretar amb cura, perquè reflecteixen no només el que ha passat, sinó també com els individus donen sentit a les seves relacions anteriors. Les emocions, les condicions de vida actuals i les reflexions retrospectives configuren les històries que expliquen. Aquesta diversitat no debilita les conclusions, sinó que les enriqueix, i revela la pluralitat d’experiències implicades en la dissolució de parelles binacionals.

Descobreix més coses sobre la recerca de la UB School of Sociology! Consulta la llista completa dels nostres investigadors i les seves darreres publicacions aquí.

 

 

 

X