El pària urbanx és un cos que apareix marginat en la ciutat moderna. Representa una vida apartada de l’espai i imaginari públics i, en conseqüència, una vida que és controlada i delimitada per un marc legal, social i econòmic.

És un concepte que es desenvolupa i consolida en l’obra del sociòleg Loïc Wacquant Parias Urbanos: la marginalidad de la ciudad (2001). Aquesta presenta un ampli estudi sobre els mecanismes de l’Estat i la societat per a aïllar i invisibilitzar existències precàries a la ciutat, assenyalant territoris, com ara banlieu parisenca o el gueto del South Side de Chicago.

Els marges de la ciutat apareixen com l’únic lloc habitable i accessible per als subjectes amb condicions socioeconòmiques precàries. Així, el pària urbanx esdevé un cos que és confinat i dirigit inevitablement a aquestes zones específiques de la gran metròpolis. Mitjançant dos moviments estratègics —tancar i apartar— aquestes zones, els guetos, es converteixen en formes institucionals de control i exclusió de la població pobre (Wacquant, 42-43). En altres paraules, es converteix al pària en paria urbanx en el moment en què se’l priva, a través de preus i condicions inaccessibles, de la ciutat de manera total i, en conseqüència se’l condemna a viure en un horitzó irreversible de marginalitat. 

L’estigma es produeix i reprodueix, és a dir, funciona, a través de la vista, de la mirada (Goffman, 69). Ara bé, és l’imaginari col·lectiu entenent-lo com la culminació de tots aquests mecanismes, factors i estratègies, que el possibilita. El pària urbanx és un subjecte estigmatitzat. La seva persona, el seu aspecte, la seva vida han estat convertides i codificades en símbols de perill mitjançant estructures públiques i col·lectives que autoritzen, altra vegada, la seva eterna i endèmica exclusió. D’aquesta manera, no només se li otorga una vida delimitada en l'àmbit territorial, social i econòmic, sinó que també li és boicotejada, a través d’aquesta imatge imposada, la possibilitat de sortir-ne i, per tant, la de tenir una vida millor. Wacquant ens presenta el subjecte pària de la ciutat a través d'històries reals que contrasten amb les representacions públiques i construïdes de les seves vides. És a partir d’aquestes veus que entenem que, sovint,  problemàtiques tan mediatitzades com la delinqüència evidencien els cossos els quals el sistema no vol fer-se càrrec. 

En resum, la figura del pària urbanx parteix de la premissa d’habitar el marge de la ciutat, però com veiem, articula i aplega en si mateixa la cara fosca i perversa de la ciutat moderna i cosmopolita del segle XXI.