pària urbanx

  • En otros idiomas
    urban outcasts (english)
    parias urbains (français)
  • Tipo de lema
    Conceptos
  • Remisión a conceptos
    pària modern, pària conscient, residus humans
  • Tipo de figura
    Parias
  • Motivo de exclusión
    econòmic - ètnic
  • ¿Quién crea el concepto o figura?
    Loïc Wacquant
  • Autoría de la ficha: Castells Bou, Mariona
  • Fecha: 12/05/2025
  • Para citar: Castells Bou, Mariona. "pària urbanx", Tránsfugas y parias, ADHUC-Teoria, Gènere, Sexualitat, Universitat de Barcelona, 12/05/2025. https://www.ub.edu/transfugas-parias/node/118

Su principal impacto, en efecto, consiste en empujar a las poblaciones que son su blanco hacia una clandestinidad y una ilegalidad más profundas y a alentar Ia estructuración duradera de redes específicas de sociabilidad y ayuda mutua, así como de una economía paralela que escapa a toda resolución estatal, un resultado que, como es obvio, viene de perillas para justificar, a cambio, Ia atención especial que les prestan los servicios policiales.

(Wacquant, 202)

La pobreza dejó de ser un fenómeno social producto de relaciones de desigualdad económica, para advenir en mercancía rentable que permite la lucha por el control de información sobre las comunidades pobres entre los medios de información

(González, 183)

Així doncs, he de parlar senzill per copsar la seva [Macabéa] delicada i vaga existència. Em limito humilment —però sense fer ostentació de la meva humiltat, perquè això ja no seria humil — em limito a explicar les febles aventures d’una  en una ciutat tota feta contra ella

(Lispector, 19)

Por extensión, en un universo despojado de los recursos más básicos y caracterizado por una elevada densidad de depredadores sociales, la confianza no es una opción viable, de modo que todos tienen que protegerse de la violencia y estar listor a esgrimirla

(Wacquant, 55)

El pària urbanx és un cos que apareix marginat en la ciutat moderna. Representa una vida apartada de l’espai i imaginari públics i, en conseqüència, una vida que és controlada i delimitada per un marc legal, social i econòmic.

És un concepte que es desenvolupa i consolida en l’obra del sociòleg Loïc Wacquant Parias Urbanos: la marginalidad de la ciudad (2001). Aquesta presenta un ampli estudi sobre els mecanismes de l’Estat i la societat per a aïllar i invisibilitzar existències precàries a la ciutat, assenyalant territoris, com ara banlieu parisenca o el gueto del South Side de Chicago.

Els marges de la ciutat apareixen com l’únic lloc habitable i accessible per als subjectes amb condicions socioeconòmiques precàries. Així, el pària urbanx esdevé un cos que és confinat i dirigit inevitablement a aquestes zones específiques de la gran metròpolis. Mitjançant dos moviments estratègics —tancar i apartar— aquestes zones, els guetos, es converteixen en formes institucionals de control i exclusió de la població pobre (Wacquant, 42-43). En altres paraules, es converteix al pària en paria urbanx en el moment en què se’l priva, a través de preus i condicions inaccessibles, de la ciutat de manera total i, en conseqüència se’l condemna a viure en un horitzó irreversible de marginalitat. 

L’estigma es produeix i reprodueix, és a dir, funciona, a través de la vista, de la mirada (Goffman, 69). Ara bé, és l’imaginari col·lectiu entenent-lo com la culminació de tots aquests mecanismes, factors i estratègies, que el possibilita. El pària urbanx és un subjecte estigmatitzat. La seva persona, el seu aspecte, la seva vida han estat convertides i codificades en símbols de perill mitjançant estructures públiques i col·lectives que autoritzen, altra vegada, la seva eterna i endèmica exclusió. D’aquesta manera, no només se li otorga una vida delimitada en l'àmbit territorial, social i econòmic, sinó que també li és boicotejada, a través d’aquesta imatge imposada, la possibilitat de sortir-ne i, per tant, la de tenir una vida millor. Wacquant ens presenta el subjecte pària de la ciutat a través d'històries reals que contrasten amb les representacions públiques i construïdes de les seves vides. És a partir d’aquestes veus que entenem que, sovint,  problemàtiques tan mediatitzades com la delinqüència evidencien els cossos els quals el sistema no vol fer-se càrrec. 

En resum, la figura del pària urbanx parteix de la premissa d’habitar el marge de la ciutat, però com veiem, articula i aplega en si mateixa la cara fosca i perversa de la ciutat moderna i cosmopolita del segle XXI. 

Bibliografía

BÁSICA

Wacquant, Loïc. Parias urbanos: la marginalidad en la ciudad. Editorial Manantial, 2001.

 

COMPLEMENTARIA

Goffman, Erving. Estigma: la identidad detreriorada. Amorrortu, 2012.

González Sánchez, Ignacio, editor. Teoría social, marginalidad urbana y estado penal : aproximaciones al trabajo de Loïc Wacquant. Dykinson, 2015.

Lispector, Clarice. L’hora de l’estrella. Club Editor, 2020.

Wacquant, Loïc. Urban Outcasts: A Comparative Sociology of Advanced Marginality. Cambridge: Polity Press, 2008.

Wacquant, Loïc. Parias urbains. Ghetto, banlieues, État. La Découverte, 2006.

 

OBRAS DE CREACIÓN RELACIONADAS

Lispector, Clarice. L’hora de l’estrella. Club Editor, 2020.

Rohrwacher, Alice (dir). Lazzaro Felice. Amka Films Productions, 2018