queer infeliç

  • En otros idiomas
    queer infeliz (español)
    unhappy queer (english)
  • Tipo de lema
    Conceptos
  • Remisión a conceptos
    feliçment queer, fracàs queer, feminista killjoy (feminista embrutasopars / feminista aixafaguitarres), subjecte voluntariós, alienat afectiu
  • Motivo de exclusión
    sexual
  • Género textual
    assaig
  • ¿Quién crea el concepto o figura?
    Sara Ahmed
  • Autoría de la ficha: Andreu Ferrer, Núria
  • Fecha: 04/03/2024
  • Para citar: Andreu Ferrer, Núria. "queer infeliç", Tránsfugas y parias, ADHUC-Teoria, Gènere, Sexualitat, Universitat de Barcelona, 04/03/2024. https://www.ub.edu/transfugas-parias/node/110

¿Es nuestra tarea convertirnos en sujetos que merecen ser llorados? No lo creo. Para convertirnos en seres “llorables”, para desplazarnos del no ser “llorable” al ser “llorable”, las personas queer tal vez tengamos que convertirnos en menos queer; probablemente, los signos de lo queer se tendrán que eliminar antes de poder compartir públicamente una pérdida. Cuando lo queer tiene que desaparecer con el objetivo de cumplir con la corrección en un momento de luto, por ejemplo, en medio de un luto familiar, experimentamos más luto queer.

(Ahmed, “Fatalismo queer” 414)

Y aunque es cierto que el fracaso viene acompañado de un conjunto de afectos negativos, como la decepción, la desilusión y la desesperación, también nos da la oportunidad de utilizar esos afectos negativos para crear agujeros en la positividad tóxica de la vida contemporánea.

(Halberstam 15)

Los activismos queers crean “un lugar en la mesa” con la esperanza de que la mesa no siga estando siempre en el mismo lugar. La revolución de la infelicidad tal vez traiga consigo la pérdida de la morada: acaso exija no legitimar más relaciones, más casas, ni siquiera más mesas, sino deslegitimar ese mundo que “cobija” a unos cuerpos y a otros no. Quizá la energía política de lxs queers infelices dependa de que nunca lleguen a sentirse en casa.

(Ahmed, La promesa de la felicidad, 220)

La promesa de queer-cuir-izar la felicidad es enrarecerla en todos sus contornos y líneas de proliferación hasta lograr que la palabra carezca de sentido, nublar su horizonte normativo, saturizar su atmósfera. Producir una nueva imagen, una antifelicidad. Lograr que las existencias menores pongan otros ideales sobre el carácter vital de los sentimientos y afectos felices o, en el mejor de los casos, discurrir la palabra y vocabularizarnos con otras tantas que puedan tener un espacio de esperanza queer.

(Hernández Galván 243)

La figura del queer infeliç fa referència a les persones sobre les quals es projecta una afectivitat negativa en la mesura en què no obtenen felicitat dels objectes vinculats a la bona vida. Es tracta d’una de les alienades afectives proposades per Sara Ahmed a La promesa de la felicidad (102, 195).

Ahmed defensa que la promesa de la felicitat es vincula a imatges històricament associades a la cultura heterosexual, les quals esdevenen una mena de fites de caràcter acumulable que dibuixen la línia recta cap a l’assoliment de la felicitat. És a dir, representen elements alienants per a les persones queer, sigui per la impossibilitat d’accedir-hi o perquè els seus desitjos es desvien d’aquest camí. Així doncs, la promesa de la felicitat desplaça les identitats queer als marges, convertint-les en pàries. Ahmed fins i tot planteja que aquest efecte d’exclusió no es reprodueix inconscientment, sinó que la felicitat heterosexual podria estar supeditada a la pervivència d’aquesta infelicitat.

Lluny d’una lectura essencialitzadora de l’arxiu de la infelicitat queer, Ahmed argumenta que la causa de la seva tristesa no es localitza en l’acte de desviació sinó en el fet de saber-se la causa d’infelicitat d’altres i en la manca de reconeixement de les relacions queer. L’autora subratlla la capacitat estigmatitzadora del llenguatge en frases com “només vull que siguis feliç i aquesta és una vida tan infeliç” o “soc feliç si tu ets feliç” —característiques de les escenes de sortida de l’armari—, les quals esdevenen formes de coerció que s’oculten en el llenguatge de la reciprocitat.

La dependència de la felicitat de l’altre en la pròpia crea subjectes infeliços i sovint instiga al redreçament vers la línia recta de la felicitat, un procés d’assimilació en què les fites es converteixen en “dispositius d’heterosexualització” (197), ja que el reconeixement depèn de la minimització del caràcter queer i de la negligència de la infelicitat. Aquestes figures de l’homonormativitat, les “queers felices” (220), es relacionen amb certes lluites del moviment LGTBIQ+ de principis de segle XXI, com el dret al matrimoni homosexual. Això no obstant, si bé una vida homonormativa pot ser una “vida suportable” (206) —concepte hereu de la noció de “vides que valguin la pena” de Judith Butler (58)—, es tracta d’una vida sotmesa a l’hospitalitat heterosexual. Per contra, Ahmed defensa la potencialitat revolucionària de la queer infeliç com a figura de destorb, similarment a com Jack Halberstam advoca pel fracàs com a afecte inconformista, anticapitalista i no reproductiu (99).

Contràriament, una vida “feliçment queer” (232) és aquella que troba la felicitat en formes d’anhel que han resistit l’engolida del sistema capitalista i heterosexual. No es tracta de la substitució de la infelicitat per la felicitat, sinó que ser feliçment queer implicaria el reconeixement de la infelicitat queer, així com la llibertat de ser infeliç i de fer les paus amb dur un estil de vida que sigui la causa de la infelicitat d’altres. En la línia del pessimisme queer de Lee Edelman, el rebuig de la felicitat com a propòsit vital permetria construir una idea de futur des de la incògnita (335).

Bibliografía

 

BIBLIOGRAFIA BÀSICA  

Ahmed, Sara. “Fatalismo Queer”. Trad. Mayte Cantero Sánchez. Lectora: Revista de dones i textualitat, no. 25, 2019, pàgs. 409-416, https://revistes.ub.edu/index.php/lectora/article/view/29910.

Ahmed, Sara. La promesa de la felicidad. Una crítica cultural al imperativo de la alegría. Trad. Hugo Salas. Caja Negra, 2019.

Butler, Judith. Vida precaria: el poder del duelo y la violencia. Paidós, 2006.

Halberstam, Jack. El arte queer del fracaso. Trad. Javier Sáez. Editorial Egales, 2018.

Hernández Galván, Francisco. “Feminismo aguafiestas y alguna promesa de la in/felicidad”. Debate Feminista, no. 64, 2022, pàgs. 241-246.

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Ahmed, Sara. Willful Subjects. Duke University Press, 2014.

Ahmed, Sara. Fenomenología queer. Orientaciones, objetos, otros. Trad. Javier Sáez del Álamo. Bellaterra Edicions, 2019.

Edelman, Lee. No al futuro. La teoria queer y la pulsión de la muerte. Trad. Javier Sáez i Adriana Baschuk. Editorial Egales, 2004.