Oberta la 17a edició del Màster de Drogodependències de la UB

S’obren inscripcions per la 17a edició del Màster presencial en Drogodependències de la Universitat de Barcelona que s’oferta des del curs 1986-87, primer d’Europa en el seu gènere.

 

logo-cas

 

Per a una apropiada intervenció professional en el camp de l’abús i dependència de les drogues, calen uns coneixements i unes habilitats que, a hores d’ara, no hi són prou desenvolupats en cap dels estudis de grau existents. Conscients d’aquesta necessitat, a partir de la càtedra de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona es va organitzar un postgrau específic sobre aquesta matèria, el Màster en Drogodependències, que va començar a impartir-se el curs 1986-1987, havent estat el primer en el seu gènere de l’estat espanyol i també d’Europa, “ex aequo” amb el creat el mateix curs a la Universitat de Londres

Sempre s’ha caracteritzat per una àmplia participació de professorat expert en la matèria provinents de la pràctica professional assistencial i preventiva, complementada amb la visió analítica de diferents professors universitaris. Alguns dels més de 60 professors i professores que participen en el Màster  són : Domingo Comas (Fundación Atenea), Marta Torrens (Hospital del Mar), Rafael Maldonado (Universitat Pompeu Fabra), Mireia Ventura (Energy Control), Xavier Ferrer (Fundació Salut i Comunitat), Joan Colom (Subdirecció General Drogodependències de Cat.), Gemma Altell (Fundació Surt), Fernando Caudevilla (SEMFyC), Sonia Moncada (Plan Nacional sobre Drogas), Ernesto Sierra (Cruz Roja), Sonia Fuertes (FSC), Toni Gual (Hospital Clínic), Teresa Salvador (COPOLAD) Otger Amatller o Juan Carles Usó, entre molts d’altres.

També ha destacat per l’amplitud i varietat de les pràctiques ofertes en una xarxa de centres seleccionats, sota la supervisió de tutors qualificats.

El seu programa es diferencia d’altres propostes similars per haver intentat sempre mantenir un bon balanç entre teoria i pràctica, amb una proporció aproximada de quatre hores de pràctica per cada tres de teoria.

Els principals objectius del Màster són:

  • Proporcionar una formació teòrica i pràctica prou àmplia i pluridisciplinar, que faciliti una comprensió integral del fenomen del consum i la dependència de drogues.
  • Qualificar als participants per a l’exercici pràctic de la seva funció professional especialitzada respecte de les drogodependències, en les àrees de tractament, reinserció, prevenció, etc., proporcionant los hi les habilitats necessàries.
  • En relació al punt anterior, facilitar que els propis alumnes puguin analitzar i modificar, si s’escau, les seves actituds, consum i/o dependència de determinades substàncies (p.ex. del tabac).
  • Fer conèixer els dispositius i recursos disponibles per a la intervenció en drogodependències a la nostra comunitat, i orientar per a la seva correcta utilització.
  • Introduir als participants en la recerca aplicada al camp de les drogodependències.
  • Introduir als alumnes en les tècniques de gestió i planificació de serveis i al treball interdisciplinari.
  • Complementar una formació bàsica homogènia per a tots els participants amb un posterior aprofundiment en àrees concretes, en funció de la professió i de les motivacions de cadascú.

El Màster té una durada de dos anys acadèmics, que es desenvolupen durant els mesos d’Octubre a Juny, ambdós inclosos.

El Programa inclou un mínim de 900 hores de formació presencial (82 crèdits ECTS), distribuïts així:

CRÈDITS TEORIA TESI MÀSTER CRÈDITS PRÀCTIQUES TOTAL
1er. ANY 21 5 12 38
2on. ANY 24 5 15 44
TOTAL 45 10 27 82

El primer any es desenvolupa una formació teòrica de caire general, acompanyada d’un rotatori de pràctiques en una gran varietat de centres i dispositius assistencials i de prevenció, i constitueix la base comuna per l’aprofundiment posterior.

Al segon curs, en canvi, s’ofereixen un seguit de seminaris monogràfics escollits en funció dels interessos dels alumnes, cercant també l’equilibri i la complementarietat entre diversos continguts. Les pràctiques, al seu torn, es concentren en un centre concret al que l’alumne s’adscriurà lliurement, sota la supervisió d’un tutor, d’acord amb les disponibilitats de places existents. Aclarim que el nombre d’hores pràctiques abans esmentat es refereix a mínims que demana el curs, que poden ésser incrementats voluntàriament per l’alumne d’acord amb el Centre col·laborador corresponent, sense cost addicional.

Dades d’interès :

  • Inici octubre 2018 fins juny 2020.
  • Horari teoria: Divendres de 9:30 a 14h i de 15 a 18h
  • 82 crèdits ECTS amb 500h de pràctiques
  • 45 centres on poder realitzar pràctiques
  • Més de 475 professionals formats
  • Reconegut pel Departament de Salut 

Matricula’t

Opinió : El risc de no informar sobre drogues

drogas polemica

En pocs mesos hem viscut polèmiques diverses a Bilbao, Saragossa i també a Barcelona sobre la prevenció de drogues i com aconseguir que sobretot els més joves no tinguin problemes amb elles.

Malauradament, aquestes crítiques no han vingut de professionals o científics que alerten sobre quines accions s’han de fer o no per aconseguir tal objectiu. Fins i tot m’atreviria a dir que les crítiques tampoc anaven dirigides directament a aquestes formes d’actuar i de prevenir. Aquestes crítiques tenen l’origen en partits polítics que volen desgastar i criticar altres partits polítics, sense tenir en compte que el seu propi partit finança aquestes mateixes estratègies preventives en altres ciutats o províncies o fins i tot al congrés.

De discursos sobre drogues n’hi ha molts i molt diversos, i segurament gairebé tots tenen sentit, perquè és tan important el que es diu com a qui s’adreça.

Perfectament puc ser defensor de l’abstinència si la dirigeixo a dones embarassades, a conductor/es o als i les joves que encara els queda lluny això de consumir, però tan encertat és reforçar l’abstinència en alguns com intentar reduir els riscos o danys en altres. Hi ha persones que encara que tinguin un consum nociu no tenen intenció d’abandonar-lo o no estan en un moment de la seva vida per deixar allò que ell o ella considera la benzina que cada dia el fa funcionar.

Llavors als consumidors només els podem oferir l’abstinència? Haurem d’esperar que estiguin realment malament per poder intervenir?

Potser podem aconseguir moltes coses sense haver d’arribar als problemes greus i poder actuar amb aquestes persones consumidores, siguin d’alcohol, cànnabis o cocaïna.

Les campanyes desenvolupades a Bilbao, Saragossa o Barcelona, ben dirigides als que han d’arribar, són campanyes que han demostrat la seva eficàcia sempre que no s’escapin d’aquesta població consumidora a la qual va destinada. I és aquí on els mitjans de comunicació cauen en el parany, és aquí on poden fer mal a aquestes actuacions.

Els mitjans donant altaveu a baralles entre partits, inconscientment, transmeten els missatges inadequats sobre drogues als que no consumeixen o no s’ho han plantejat mai. La notícia no hauria de centrar-se en les accions preventives sobre les drogues, la notícia hauria de ser: “Els partits es barallen, un cop més”. Encara que això últim, malauradament, ja no és notícia.

Prevenció universal de l’abús de drogues: ¿una hipérbole?

Article que proposa una reflexió sobre el descens de la participació d’adolescents en edat escolar en els coneguts com a programes de prevenció universal, rescatat del Blog “Notes sobre drogues, salut i inclusió social” del psicòleg social Juan Carlos Melero (màster en drogodependències per la Universitat de Deusto), qui es defineix a si mateix com a “… -persona inquieta, mitjanament culta i amb una bona dosi de sensibilitat social.- … – psicòleg social inspirat per la psicoanàlisi, el pensament sistèmic i la sociologia crítica. Un eclèctic, en definitiva.

PREVENCIÓ UNIVERSAL L’ABÚS DE DROGUES: ¿UNA HIPÉRBOLE?

Del conjunt d’actuacions que integren una política pública sobre drogues, anomenem prevenció universal a la que es dirigeix ​​al conjunt de la població, sense distincions relatives a factors de risc més o menys evidents. Part d’una presumpció raonable: donat que més aviat que tard qualsevol adolescent haurà de decidir com es relaciona amb les drogues, millor que decideixi de forma intel·ligent. Què vol dir això? Per mi intel·ligent vol dir: informada, autònoma i responsable. Informada en el sentit de disposar d’un saber objectiu que li permeti imaginar el que pot esperar del consum de les substàncies habituals en el seu entorn, sense menysprear els riscos que puguin derivar-se en funció de variables com l’edat, les barreges, les conductes realitzades sota els efectes de les drogues, etc. Autònoma en el sentit que, tot i la rellevància del grup a aquesta edat (i d’altres, depenent de la cultura), pugui adoptar i mantenir postures personals. Responsable en el sentit a què fa referència al kantià “imperatiu categòric”.

ÉS UNIVERSAL LA PREVENCIÓ INIVERSAL?

Suposem ara que estem en condicions de mesurar quin percentatge de l’alumnat espanyol participa en programes de prevenció universal. Que és molt suposar? D’acord, però fem un esforç d’imaginació. Primer caldrà consensuar què entenem per “participar en un programa de prevenció universal”. Potser podríem convenir que s’ha pres part en un programa de prevenció si es donen, com a mínim, aquestes circumstàncies:

  • durant almenys un curs escolar,
  • s’ha participat en les activitats de tall interactiu,
  • d’un programa basat en l‘evidència,
  • que ha mostrat resultats positius en avaluacions rigoroses.

¿D’acord? Bé, doncs aquí va la pregunta: ¿quin percentatge de l’alumnat espanyol ha participat durant l’últim curs escolar acabat (2014-15) en prevenció universal entesa d’acord amb els criteris assenyalats? Amb certesa, no ho sap ningú. Vegem, per tant, què diu l’última memòria publicada per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (DGPNSD) que pretén recollir dades globals. Segons aquesta memòria, corresponent a 2013, van participar en algun dels “programes estructurats” de prevenció (dels que la pròpia memòria diu que hi ha “més de 100”) 800.853 escolars, la xifra més baixa des de 2008, any en què la participació va ascendir a 1.600.821. Quin percentatge representa aquesta dada sobre el total? Vegem què diu l’Institut Nacional d’Estadística. Segons el Ministeri d’Educació, l’alumnat espanyol d’educació obligatòria (Infantil, EPO i ESO) és de 6.616.736 persones. Per tant, d’acord amb les dades publicades per la DGPNSD, el 2013 van participar en programes de prevenció universal el 12% de la població espanyola escolaritzada. Sense entrar a valorar la qualitat d’aquesta participació, sobre la qual no hi ha dades, sembla sens dubte un percentatge escàs.

Si partim de la premissa que aquest moment de la prevenció ha de ser universal i en la pràctica només arriba al 12%, com a molt i en condicions qualitativament impossibles d’analitzar. Si, a més, els que participen no ho fan causa d’una altra raó que la motivació dels equips tècnics responsables i el professorat, alguna situació relacionada amb les drogues viscuda al centre o la pura casualitat, el panorama no és molt encoratjador.

Una última pregunta: ¿això té solució?

Font: Bloc “Notes sobre drogues, salut i inclusió social” del psicòleg social Joan Carles Melero

Mindfulness aplicada al tractament de les drogodependències

La conferència que dóna clausura a la 15a edició del Màster en Drogodependències de la UB anirà dedicada al Mindfulness i serà impartida per la psicòloga Luisa Conejos.

 

mindfulness

Des del Màster en Drogodependències de la UB us convidem a l’acte de cloenda de la 15a promoció, que es celebrarà el proper dia 17 de juny, divendres, a partir de les 11:30 hores i que a part de l’entrega dels títols de la promoció anterior comptarà amb la conferència sobre Mindfulness aplicada al tractament de les drogodependències a càrrec de Luisa Conejos, de la Universitat de LLeida.

Durant la conferència tindrem la oportunitat de conèixer què és el mindfulness i de la seva integració en les teràpies de 3era generació, entre elles les referents a adiccions, bàsicament la de prevenció de recaigudes de Marlatt, però també una revisió de les possibilitats que té en l’àmbit de la prevenció i promoció de la salut amb joves.  En general, del què suposa aquest nou enfocament amb demostració de pràctica inclosa.

Luisa Conejos és psicóloga clínica per la UB; especialista en psicología analítico-vincular; màster en Drogodependències per la UB i professora actual d’aquest;  coordinadora del 1er Curs de Expert universitari en Mindfulness y relación de ayuda de la Universitat de Lleida curs 2015-2016); i responsable de planificació i coordinadora de programes especializatss, entre ells el de promoció de la salut del departament de Benestar Social de l’Ajuntament de Lleida.

El Màster presencial de Drogodependències de la UB es realitza des de fa 30 anys sent el primer d’Europa en aquest àmbit  i el proper octubre engegarà la seva 16a edició.

  • Títol de la conferència:  Mindfulness aplicada al tractament de les drogodependències 

  • Data: 17 de juny 11:30h

  • Lloc : IL3 – Universitat de Barcelona, c/de la ciutat de granada, 131 Barcelona

  • Inscripció: gratuïta però cal inscriure’s a administra@formadrog.net