Obertes les inscripcions de la 22a edició del Màster de Drogodependències de la UB.

La propera edició que s’iniciarà a octubre de 2023, concentrarà les seves classes en dimarts i dijous tarda.  

 

logo-ub-cat

 

Per a una apropiada intervenció professional en el camp de l’abús i dependència de les drogues, calen uns coneixements i unes habilitats que, a hores d’ara, no hi són prou desenvolupats en cap dels estudis de grau existents. Conscients d’aquesta necessitat, a partir de la càtedra de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona es va organitzar un postgrau específic sobre aquesta matèria, el Màster en Drogodependències, que va començar a impartir-se el curs 1986-1987, havent estat el primer en el seu gènere de l’estat espanyol i també d’Europa, “ex aequo” amb el creat el mateix curs a la Universitat de Londres.

Sempre s’ha caracteritzat per una àmplia participació de professorat expert en la matèria provinents de la pràctica professional assistencial i preventiva, complementada amb la visió analítica de diferents professors universitaris. Alguns dels més de 70 professors i professores que participen en el Màster són : Domingo Comas (Fundación Atenea), Marta Torrens (Hospital del Mar), Miquel Casas (Hospital Vall d’Hebrón), Mireia Ventura (Energy Control – ABD), Xavier Ferrer (Fundació Salut i Comunitat), Joan Colom (Subdirecció General Drogodependències de Cat.), Gemma Altell (G360), Fernando Caudevilla (SEMFyC), Ernesto Sierra (Creu Roja), Toni Garín (FSC), Toni Gual (Hospital Clínic), Gregor Burkhart (Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies ), Otger Amatller (FSC) o Maria Palacín (UB), entre molts d’altres i amb el suport de la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

 

També ha destacat per l’amplitud i varietat de les pràctiques ofertes en una xarxa de centres seleccionats, sota la supervisió de tutors qualificats.

 

El seu programa es diferencia d’altres propostes similars per haver intentat sempre mantenir un bon balanç entre teoria i pràctica, amb una proporció aproximada de quatre hores de pràctica per cada tres de teoria.

Els principals objectius del Màster són:

  • Proporcionar una formació teòrica i pràctica prou àmplia i pluridisciplinar, que faciliti una comprensió integral del fenomen del consum i la dependència de drogues.
  • Qualificar als participants per a l’exercici pràctic de la seva funció professional especialitzada respecte de les drogodependències, en les àrees de tractament, reinserció, prevenció, etc., proporcionant los hi les habilitats necessàries.
  • En relació al punt anterior, facilitar que els propis alumnes puguin analitzar i modificar, si s’escau, les seves actituds, consum i/o dependència de determinades substàncies (p.ex. del tabac).
  • Fer conèixer els dispositius i recursos disponibles per a la intervenció en drogodependències a la nostra comunitat, i orientar per a la seva correcta utilització.
  • Introduir als participants en la recerca aplicada al camp de les drogodependències.
  • Introduir als alumnes en les tècniques de gestió i planificació de serveis i al treball interdisciplinari.
  • Complementar una formació bàsica homogènia per a tots els participants amb un posterior aprofundiment en àrees concretes, en funció de la professió i de les motivacions de cadascú.
  • El Màster té una durada de dos anys acadèmics, que es desenvolupen durant els mesos d’Octubre a Juny, ambdós inclosos.

 

Borsa pròpia de treball i alt percentatge d’ocupació laboral un cop acabat el màster.

Dades d’interès :

  • Inici octubre 2023 fins juny 2025.
  • Horari teoria: dimarts i dijous tarda de 16 a 20:30h.
  • Format presencial .
  • 90 crèdits ECTS amb 500h de pràctiques.
  • 40 centres on poder realitzar pràctiques.
  • Més de 600 professionals formats.
  • Reconegut pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

 

Preinscriu-te!

Quines variables faciliten l’alta terapèutica a serveis residencials de tractament de les drogodependències? Estudi en dues comunitats terapèutiques a Catalunya

Un estudi recent elaborat en dues comunitats terapèutiques de Catalunya de la Fundació Salut i Comunitat, ha avaluat les altes terapèutiques realitzades entre març del 2018 i març del 2020 per veure quines variables podrien servir per predir la probabilitat d’èxit dels tractaments.

Les comunitats terapèutiques són serveis residencials d’atenció psicosocial i socieducativa dirigits al tractament intensiu de la dependència de les drogues. Hi ha un cert consens que les altes terapèutiques són un indicador clar d’èxit d’aquests centres. Una alta terapèutica després d’un programa en una comunitat terapèutica es considera com la finalització reeixida del tractament, en contraposició amb la sortida no desitjada, que pot passar per múltiples factors.

L’estudi va fer visible que de les 223 persones que les seves dades van ser utilitzades per a l’estudi, el 32,8% van aconseguir una alta terapèutica, un 23,6 van abandonar el recurs per una alta voluntària, un 17% van ser expulsades, un 4,4% van canviar de tractament i un 4,4% van interrompre el tractament per causes de força major. La mostra de 223 persones estava composta per un 79,4% d’homes i un 20,6% de dones.

A l’estudi publicat a la Revista Espanyola de Drogodependències, entren al detall quins indicadors solen estar més relacionats amb les altes terapèutiques:

  • Més dies en tractament es pot relacionar amb uns millors resultats i més altes terapèutiques.
  • Estar per un assumpte exclusiu d’alcohol, on no intervinguin altres drogues, també es pot relacionar amb un nombre més gran d’altes.
  • Haver fet més tractaments previs tenen més risc de no concloure adequadament el tractament.
  • Les persones que es consideraven elles mateixes amb un pitjor estat de salut van tenir menys altes terapèutiques, de la mateixa manera que amb la percepció de la qualitat de vida.

Per a les investigadores cal seguir estudiant en aquesta línia, consideren que la mostra d’aquesta investigació és petita, i que cal fer altres investigacions amb mostres més àmplies i si pot ser que també introdueixin com a variable el tipus de tractament que es realitza al centre , ja que a la investigació que comentem aquest factor no ha estat incorporat.