Oberta la 17a edició del Màster de Drogodependències de la UB

S’obren inscripcions per la 17a edició del Màster presencial en Drogodependències de la Universitat de Barcelona que s’oferta des del curs 1986-87, primer d’Europa en el seu gènere.

 

logo-cas

 

Per a una apropiada intervenció professional en el camp de l’abús i dependència de les drogues, calen uns coneixements i unes habilitats que, a hores d’ara, no hi són prou desenvolupats en cap dels estudis de grau existents. Conscients d’aquesta necessitat, a partir de la càtedra de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona es va organitzar un postgrau específic sobre aquesta matèria, el Màster en Drogodependències, que va començar a impartir-se el curs 1986-1987, havent estat el primer en el seu gènere de l’estat espanyol i també d’Europa, “ex aequo” amb el creat el mateix curs a la Universitat de Londres

Sempre s’ha caracteritzat per una àmplia participació de professorat expert en la matèria provinents de la pràctica professional assistencial i preventiva, complementada amb la visió analítica de diferents professors universitaris. Alguns dels més de 60 professors i professores que participen en el Màster  són : Domingo Comas (Fundación Atenea), Marta Torrens (Hospital del Mar), Rafael Maldonado (Universitat Pompeu Fabra), Mireia Ventura (Energy Control), Xavier Ferrer (Fundació Salut i Comunitat), Joan Colom (Subdirecció General Drogodependències de Cat.), Gemma Altell (Fundació Surt), Fernando Caudevilla (SEMFyC), Sonia Moncada (Plan Nacional sobre Drogas), Ernesto Sierra (Cruz Roja), Sonia Fuertes (FSC), Toni Gual (Hospital Clínic), Teresa Salvador (COPOLAD) Otger Amatller o Juan Carles Usó, entre molts d’altres.

També ha destacat per l’amplitud i varietat de les pràctiques ofertes en una xarxa de centres seleccionats, sota la supervisió de tutors qualificats.

El seu programa es diferencia d’altres propostes similars per haver intentat sempre mantenir un bon balanç entre teoria i pràctica, amb una proporció aproximada de quatre hores de pràctica per cada tres de teoria.

Els principals objectius del Màster són:

  • Proporcionar una formació teòrica i pràctica prou àmplia i pluridisciplinar, que faciliti una comprensió integral del fenomen del consum i la dependència de drogues.
  • Qualificar als participants per a l’exercici pràctic de la seva funció professional especialitzada respecte de les drogodependències, en les àrees de tractament, reinserció, prevenció, etc., proporcionant los hi les habilitats necessàries.
  • En relació al punt anterior, facilitar que els propis alumnes puguin analitzar i modificar, si s’escau, les seves actituds, consum i/o dependència de determinades substàncies (p.ex. del tabac).
  • Fer conèixer els dispositius i recursos disponibles per a la intervenció en drogodependències a la nostra comunitat, i orientar per a la seva correcta utilització.
  • Introduir als participants en la recerca aplicada al camp de les drogodependències.
  • Introduir als alumnes en les tècniques de gestió i planificació de serveis i al treball interdisciplinari.
  • Complementar una formació bàsica homogènia per a tots els participants amb un posterior aprofundiment en àrees concretes, en funció de la professió i de les motivacions de cadascú.

El Màster té una durada de dos anys acadèmics, que es desenvolupen durant els mesos d’Octubre a Juny, ambdós inclosos.

El Programa inclou un mínim de 900 hores de formació presencial (82 crèdits ECTS), distribuïts així:

CRÈDITS TEORIA TESI MÀSTER CRÈDITS PRÀCTIQUES TOTAL
1er. ANY 21 5 12 38
2on. ANY 24 5 15 44
TOTAL 45 10 27 82

El primer any es desenvolupa una formació teòrica de caire general, acompanyada d’un rotatori de pràctiques en una gran varietat de centres i dispositius assistencials i de prevenció, i constitueix la base comuna per l’aprofundiment posterior.

Al segon curs, en canvi, s’ofereixen un seguit de seminaris monogràfics escollits en funció dels interessos dels alumnes, cercant també l’equilibri i la complementarietat entre diversos continguts. Les pràctiques, al seu torn, es concentren en un centre concret al que l’alumne s’adscriurà lliurement, sota la supervisió d’un tutor, d’acord amb les disponibilitats de places existents. Aclarim que el nombre d’hores pràctiques abans esmentat es refereix a mínims que demana el curs, que poden ésser incrementats voluntàriament per l’alumne d’acord amb el Centre col·laborador corresponent, sense cost addicional.

Dades d’interès :

  • Inici octubre 2018 fins juny 2020.
  • Horari teoria: Divendres de 9:30 a 14h i de 15 a 18h
  • 82 crèdits ECTS amb 500h de pràctiques
  • 45 centres on poder realitzar pràctiques
  • Més de 475 professionals formats
  • Reconegut pel Departament de Salut 

Matricula’t

Activitat fisicoesportiva en el tractament de les drogodependències

El present manual recull l’experiència en aquest camp dels que han contribuït a la seva elaboració, al costat de diferents dinàmiques i exercicis.

Actividad-físco-deportiva-en-el-treatamiento-de-las-drogodependencias

El manual sorgeix fruit de la col·laboració entre Associació de Tècnics pel Desenvolupament de Programes Socials (ADES), la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues d’Espanya i l’Institut d’Addiccions de la Ciutat de Madrid.

L’exercici regular sempre ha estat recomanat pels professionals de la salut per al manteniment i millora de la qualitat de vida, però pot significar encara molt més, quan parlem del tractament de les drogodependències. Cada vegada són més grans les evidències que relacionen l’activitat física i la millora de la salut, fins al punt de considerar la pròpia inactivitat com un factor de risc. L’exercici físic, regular i controlat, és a més, una pràctica que permet disminuir el nivell d’ansietat i produeix una millora en l’estat d’ànim.

En els dispositius de tractament de les drogodependències, es troben diversos perfils de pacients amb més o menys deteriorament, i és freqüent la presència d’alteracions en l’alimentació, el son, el nivell d’ansietat i l’estat d’ànim. En ells, l’activitat fisicoesportiva constitueix una important eina terapèutica en el procés de rehabilitació, havent demostrat la seva eficàcia per millorar l’estat físic, l’equilibri personal, l’organització del temps lliure, la socialització i la motivació per al canvi positiu dels pacients.

On aconseguir-ho?

DESCARREGAR PDF (3,36MB)

Via @lasdrogasinfo