Sonia Fuertes, professora del Màster, ens ofereix aquesta reflexió entorn als societatactual i el paper que les drogues poden exercir entre els i les joves.
Ja fa diversos anys que el debat al voltant del consum de drogues i la seva regularització ha anat cobrant una renovada vigència de la mà dels clubs cannàbics i d’algunes propostes legislatives que advoquen per despenalitzar, com seria el cas d’Uruguai. Un cop més, conflueixen en aquest tema múltiples dimensions que ens adverteixen de la complexitat del mateix i que ens conviden a la prudència, prudència que no s’ha de confondre amb la por a obrir un diàleg.
Els aspectes legals, metges, culturals, econòmics … enriqueixen la mirada sobre la qüestió tot i que, de vegades, dificulten també situar cada posició i articular una resposta menys ideologitzada i més d’acord a la realitat del nostre context.
Un tema on aquestes contradiccions apareixen de forma notòria és quan ens referim al consum de drogues per part dels / les joves. El tractament que sol donar-se al tema per part dels mitjans de comunicació no sembla proporcional a la incidència d’aquest consum o la seva gravetat. Sense ànim de frivolitzar una qüestió que sens dubte ha de ser abordada amb rigor i prudència, si recorrem a informes com l’últim emès per UNAD (Unió d’Entitats i Associacions d’atenció al drogodependent) i corresponent a 2016, només un 2% de les persones ateses a la xarxa eren menors d’edat. Efectivament el fet d’estar en tractament és una circumstància que, en general, fa referència a una relació abusiva o dependent cap al consum. Aquesta no sol ser la situació dels joves tot i que no vol dir que la seva relació i percepció del consum puguin ser susceptibles de ser abordats des d’una òptica preventiva o de gestió de riscos i plaers.
Des de la mirada professional, què podem dir d’aquest consum de drogues en els joves? ¿Ha de ser motiu de preocupació?
En primer lloc, hem de destacar que, si alguna cosa hem après al llarg de la nostra experiència, és que la relació de cada persona amb el consum de drogues és particular, dinàmica i subjecta a canvis. Justament aquest és el motiu pel qual podem intervenir, perquè sempre hi ha la possibilitat d’operar un gir en aquesta relació. No és la substància la qual fa l’addicte ni tampoc és el consum puntual el que el converteix en dependent. El procés, la seva durada, intensitat i possible virulència, té relació amb multiplicitat de variables de caràcter subjectiu i també social. La relació de cada un / a de nosaltres manté amb la norma i la llei, les estratègies i eines que tenim per afrontar l’avorriment o la pressió grupal, la nostra autopercepció … totes aquestes qüestions s’estableixen en el nostre procés de socialització, a través de l’educació que vam rebre a la família, a l’escola, en el nostre grup d’iguals i, sens dubte, en els valors i pràctiques que ens transmeten des de la comunitat social àmplia. I aquí és on volem també posar la mirada.
Els joves no són éssers al marge de la societat; en formen part i són també fills / es d’una època.
Potser convindria doncs interrogar-se sobre el model de societat que compartim, un model que es caracteritza per, entre altres trets, la inconsistència dels vincles socials, el consum esbojarrat de tot tipus d’objectes i la manca d’integritat ètica que genera alhora desafecció i falta de confiança en les nostres institucions.
Potser una mica del que els passa a aquests joves (que no són tots) guarda relació amb aquest estil de vida que qüestionem tan poc. Potser una mica de la desafecció i de l’anestèsia emocional (amb el menjar, amb la medicació …) rau també en el substrat de les seves posicions. Correspondria llavors acceptar una part de la nostra responsabilitat com a comunitat.
I convé fer-ho no només des de la vessant d’assumpció de responsabilitats sinó també, i especialment en l’acció social, des de la dimensió d’obertura de possibilitats. Des de la seva inclusió en l’espai públic (l’expulsió dels joves d’aquest és especialment notòria a la ciutat) fins a la seva participació en la vida comunitària i política, tenim un ampli recorregut de millora. Hem operar un trànsit des d’aquesta associació joves-problema per convertir-lo en una mica menys problematitzat i més ple de promesa que de dificultat.
Ara bé, aquest canvi no és un simple canvi de cartes en la línia del maquillatge conceptual que tant s’estila en els nostres dies. Requereix d’accions valentes, innovadores i diferents que contemplen diversos aspectes que no podem passar per alt i que estan jugant alhora. Ens referim en concret a les polítiques d’ocupació i els recorreguts formatius. Un aspecte que s’ha recollit aquests dies és la possible incidència del consum en la trajectòria escolar i formativa. A ningú se li escapa que el consum de drogues en edats joves resulta difícil de compatibilitzar amb els hàbits d’estudi, amb l’esforç i la continuïtat. Ara bé, resulta interessat i esbiaixat esgrimir aquest com a factor explicatiu de l’anomenat fracàs escolar.
La creixent desigualtat social, l’escassa incidència de la institució escolar en els resultats acadèmics dels alumnes (encara avui el major predictor “d’èxit” és el nivell acadèmic dels pares i mares, especialment d’aquesta última), la manca de mecanismes que garanteixen l’equitat, l’absència d’indicadors d’avaluació del professorat … És evident que ens queda camí per recórrer per a dotar de condicions aquesta relació que ell o la jove, puguin establir amb el saber i amb l’aprenentatge. Molt de la sorpresa i la curiositat formen part de les nostres ganes de viure i aquest és un aspecte que hem d’atendre amb especial cura. Cal afegir d’altra banda que…
la manca d’expectatives pel que fa a la feina o l’accés a llocs precaris i inestables operen així mateix en una línia antitètica a la ressenyada, erosionant la capacitat d’il·lusionar-se pel que està per venir.
I aquí és on el consum de drogues pot jugar un paper determinant; no de manera absoluta però sí important. Efectivament el consum de drogues pot comportar efectes no desitjats i no exempts de riscos, especialment quan es tracta de persones joves. Certament no parlem només de la dimensió orgànica, dels efectes en el sistema nerviós (més “vulnerable” que el d’una persona adulta en la mesura que es troba encara en procés de maduració) sinó també de la dimensió social. L’estatus d’il·legalitat d’algunes substàncies afavoreix el trànsit dels / les joves per espais allunyats d’aquells que suposadament considerem socialitzadors. Des de l’acció professional hem d’intentar incrementar la visió de risc associada al consum d’alcohol i cànnabis i no banalitzar-però hem de reduir també els riscos per quan aquesta ingesta es produeixi oferint accions de reducció dels danys que puguin derivar-se -es d’aquest consum.
Les drogues han existit sempre. Hem experimentat amb elles utilitzant-les com a remei curatiu, fugint del dolor, buscant el plaer, promovent altres estats de consciència … i, per algunes persones, el consum de drogues forma part d’aquest trànsit a l’edat adulta que hem vingut a anomenar adolescència , sense que per això es configuri com a consum problemàtic ni necessàriament s’estableixi una relació de dependència amb la substància en qüestió. La nostra prioritat ha de ser justament afavorir que aquesta situació no es cronifiqui, es pugui ubicar en el seu lloc i fer-ho des d’un lloc tècnic, ni moral ni ideològic.
Sonia Fuertes
Presidenta de la federación de Entidades Catalanas de Acción Social (ECAS) y vicepresidenta de la Mesa de Entidades del Tercer Sector Social de Cataluña, y de la red de Mujeres Directivas y Profesionales de la Acción Social (DDiPAS). Subdirectora del Área de Inserción Social, Reducción del Daño en Drogodependencias y VIH-Sida de la Fundación Salud y Comunidad. Licenciada en filosofía y ciencias de la educación y educadora social. Experta en adiciones y acción social.
