Anàlisi i avaluació de les polítiques públiques espanyoles sobre addiccions

El contingut d’aquesta publicació s’ha desenvolupat gràcies a la col·laboració entre la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues (Ministeri de Sanitat) i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

Les addiccions s’han convertit, en les darreres dècades, en un dels principals reptes epidemiològics que ha hagut d’afrontar la societat espanyola. Representen un problema de salut pública que respon a una etiologia multifactorial, afecta tant a nivell individual com familiar i comunitari, i té conseqüències molt diverses, de caràcter econòmic, polític, jurídic, sanitari i social.

Tot i que s’han publicat diversos treballs que han aportat reflexions i han analitzat els assoliments aconseguits, així com alguns dels problemes i limitacions que han condicionat la lluita contra les addiccions, semblava oportú dedicar una atenció monogràfica a la que sens dubte ha estat la principal aposta: el Pla Nacional sobre Drogues (PNSD), que es va impulsar com una política d’Estat l’any 1985 i que complirà quatre dècades el 2025.

Autors: Bernabeu-Mestre, Josep (coordinador); Galiana-Sánchez, María Eugenia; Martínez-García, Alba; Navarro-Aranda, Noelia; Tormo-Santamaria, María; Trescastro-Lopez, Eva María.

Enllaç al document

Patologia Dual: present i futur

L’article “Patologia Dual: present i futur”, de les nostres docents Marta Torrens, Francina Fonseca i Joan I. Mestre-Pintó, aborda la complexitat clínica i social de la Patologia Dual.

 

Publicat a la Revista Española de Drogodependencias, el document entén la Patologia Dual com la coexistència, en una mateixa persona, d’un trastorn per ús de substàncies i d’un altre trastorn mental. Es tracta d’un fenomen altament prevalent, amb estimacions que oscil·len entre el 30% i el 80% segons la substància implicada, el context social i les característiques de la població estudiada. Tal com constaten les autores, malgrat la seva elevada freqüència i el seu important impacte, continua sent infradiagnosticada i infratractada en molts sistemes sanitaris.

Les persones amb Patologia Dual presenten una major gravetat clínica en comparació amb aquelles que pateixen únicament un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.

Sovint mostren símptomes psicopatològics més intensos, un major risc de conducta suïcida, més hospitalitzacions i una elevada comorbiditat amb malalties mèdiques. Des del punt de vista social, es tracta d’una població vulnerabilitzada, amb taxes més altes d’atur, empobriment, situacions de sensellarisme i un risc més elevat d’exclusió social.

Un dels principals problemes assenyalats per les autores és la fragmentació de l’atenció sanitària. A la majoria de països existeixen dues xarxes assistencials separades: la xarxa de salut mental i la xarxa d’atenció a les addiccions. Aquesta divisió dificulta una atenció coordinada i contínua, i afavoreix el fenomen conegut com a “síndrome de la porta equivocada”, en què les persones amb Patologia Dual no reben una atenció integral adequada. Com a conseqüència, un dels trastorns pot quedar invisibilitzat o relegat, cosa que empitjora el pronòstic i augmenta el risc de recaigudes.

L’article també subratlla la importància d’incorporar la perspectiva de gènere en l’abordatge.

Tot i que els homes continuen presentant taxes absolutes de consum més elevades, la bretxa de gènere s’ha reduït en els darrers anys. Les dones tendeixen a desenvolupar la dependència de manera més ràpida, fenomen conegut com a “telescoping”, i presenten una major prevalença de trastorns afectius i d’ansietat associats. A més, solen estar més exposades a experiències de violència de gènere i trauma infantil, factors que agreugen l’evolució clínica i dificulten l’adherència al tractament.

Les dones amb Patologia Dual afronten, a més, barreres específiques d’accés als serveis terapèutics. Entre aquestes destaquen l’estigma social, la por de perdre la custòdia dels fills, la manca de recursos adaptats i l’absència de serveis que contemplin la cura infantil. Aquestes dificultats expliquen que només una minoria de dones amb trastorn per ús de substàncies rebi atenció especialitzada, en comparació amb els homes.

Des del punt de vista diagnòstic, el document assenyala la complexitat de diferenciar entre símptomes psiquiàtrics induïts pel consum de substàncies i trastorns mentals independents.

Els efectes del consum i de l’abstinència poden imitar diversos quadres psiquiàtrics, cosa que obliga a fer avaluacions acurades mitjançant entrevistes clíniques estandarditzades i eines de cribratge adequades. Un diagnòstic precís és essencial per establir un tractament eficaç.

Pel que fa a l’abordatge terapèutic, les autores defensen la necessitat d’un tractament integrat i simultani dels dos trastorns, i rebutgen els models seqüencials, que han demostrat pitjors resultats. L’evidència disponible avala l’eficàcia de programes integrats i sensibles al gènere, especialment en dones amb antecedents de trauma i violència.

«La Patologia Dual té una alta prevalença i un profund impacte sobre la salut clínica i social de les persones afectades. Un abordatge eficaç requereix una detecció precoç, un diagnòstic precís i un tractament integrat. En aquest sentit, és prioritari que els responsables polítics i els professionals de l’àmbit de la salut mental i les addiccions avancin cap a un model assistencial coordinat, no excloent, amb perspectiva de sexe/gènere, basat en l’evidència i centrat en les necessitats complexes d’aquesta població», conclou l’article.

S’obre la matrícula pel Màster en Drogodependències pel proper octubre 2025

La 24a promoció d’aquest màster que aviat farà els seus 40 anys, realitzarà les classes teòriques les tardes dels dimarts i dijous a partir del mes d’octubre d’aquest 2025 fins al juny de 2027. La novetat d’enguany és la possibilitat d’assistir a les classes en modalitat remota.

La intervenció professional en el camp de l’abús i dependència de les drogues requereix uns coneixements i unes habilitats que, a hores d’ara, no estan prou desenvolupats en cap dels estudis de grau existents. Per això, a partir de la càtedra de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona, es va crear un postgrau específic sobre aquesta matèria, el Màster en Drogodependències, que va començar a impartir-se el curs 1986-1987. Aquest va ser el primer del seu gènere a l’estat espanyol i també a Europa, “ex aequo” amb el creat el mateix curs a la Universitat de Londres.

Borsa pròpia de treball i alt percentatge d’ocupació laboral un cop acabat el màster.

Aquest màster sempre s’ha caracteritzat per una àmplia participació de professorat expert en la matèria, provinents tant de la pràctica professional assistencial i preventiva com de diferents professors universitaris que aporten una visió analítica. Alguns dels més de 70 professors i professores que participen en el Màster són: Domingo Comas (Fundación Atenea), Marta Torrens (Hospital del Mar), Miquel Casas (Hospital Vall d’Hebrón), Mireia Ventura (Energy Control – ABD), Xavier Ferrer (Fundació Salut i Comunitat), Joan Colom (Subdirecció General d’Addiccions de Catalunya), Gemma Altell (G360), Fernando Caudevilla (SEMFyC), Ernesto Sierra (Creu Roja), Toni Garín (FSC), Toni Gual (Hospital Clínic), Gregor Burkhart (Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies), Otger Amatller (FSC) i Maria Palacín (UB), entre molts d’altres. Aquest màster també compta amb el suport de la Subdirecció General d’Addiccions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

També ha destacat per l’amplitud i varietat de les pràctiques ofertes en una xarxa de centres seleccionats, sota la supervisió de tutors qualificats. 

 

Dades d’interès :

  • Inici octubre 2025 fins juny 2027.
  • Horari teoria: dimarts i dijous de 16:00 a 20:30h.
  • Format presencial (opció remot).
  • 90 crèdits ECTS amb 500h de pràctiques.
  • 40 centres on poder realitzar pràctiques.
  • Més de 600 professionals formats.
  • Reconegut pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

 

Preinscriu-te!

El Consell de Ministres aprova el Projecte de llei de prevenció del consum de begudes alcohòliques en menors d’edat

El Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de llei de prevenció del consum de beguda alcohòliques i els seus efectes als menors d’edat. Un text que sorgeix de les recomanacions de la Ponència ‘Menors sense alcohol’ de la Comissió Mixta Congrés-Senat per a l’Estudi del Problema de les Drogues i que té com a objectiu prevenir el consum d’alcohol, endarrerir l’edat d’inici i reduir els episodis de consum intensiu en aquest grup vulnerable.

Segons l’última Enquesta Estatal sobre Ús de Drogues a Ensenyaments Secundaris a Espanya (ESTUDES), l’alcohol és la substància psicoactiva de consum més generalitzat entre estudiants de 14 a 18 anys. El 2023, el 75,9% reconeixia haver-lo consumit alguna vegada a la seva vida, el 73,6%, l’últim any, i el 56,6%, l’últim mes. L’edat mitjana d’inici del consum és de 14 anys i el 93% dels adolescents entre 14 i 18 anys consideren fàcil o molt fàcil aconseguir begudes alcohòliques.

Mesures clau del Projecte de llei

Àmbit familiar: S’implementaran programes per conscienciar les famílies sobre els riscos de l’alcohol i dotar-les d’eines per prevenir-ne el consum en menors. Es prestarà una atenció especial a famílies en risc d’exclusió social o amb menors afectats pel consum d’alcohol.

Àmbit educatiu: Es promourà la inclusió de nous continguts sobre prevenció del consum dalcohol a primària, secundària, formació professional, batxillerat i plans destudis universitaris i de formació del professorat. Es fomentarà la inclusió a les activitats extraescolars anuals plans destinats a conscienciar sobre estils de vida saludables i endarrerir l’inici del consum d’alcohol. En aquestes activitats, no hi podran participar entitats relacionades amb els sectors vinculats a la producció o comercialització de begudes alcohòliques.

Àmbit sociosanitari: Es desenvoluparan protocols per detectar el consum d’alcohol en menors i es fomentarà la inclusió de registres de consum a la història clínica. Als serveis d’urgències, les persones menors d’edat ateses per una intoxicació etílica seran objecte d’una avaluació integral, que implicarà, si són menors de 16 anys, els pares, mares o tutors. Una avaluació que es podrà mantenir després de l’alta, garantint-ne la continuïtat assistencial.

Àmbit urbanístic: Les administracions públiques en matèria de planificació urbanística podran valorar, amb l’objectiu de prevenir el consum d’alcohol en persones menors d’edat, la limitació d’obertura de nous establiments, tenint en compte la concentració de punts de venda minorista de begudes als voltants de centres educatius, de protecció social de persones menors d’edat o establiments en què es destinen edat.

Actuació Forces i Cossos de Seguretat: Podran fer proves d’alcoholèmia en llocs i circumstàncies específiques on el consum d’alcohol estigui prohibit. Les proves es limitaran a mètodes no invasius com l’etilòmetre i es podran repetir a petició de la persona afectada. Pel que fa a les sancions, la multa imposada als menors d’edat per la comissió de la infracció lleu relacionada amb el consum d’alcohol es pot suspendre a canvi de la participació en programes preventius de sensibilització i conscienciació o rehabilitadors en funció de cada cas.

Es prohibeix el consum d’alcohol per a totes les persones a:

– Centres educatius d’educació infantil, primària, secundària, batxillerat, formació professional i ensenyaments elementals artístics.

– Centres de protecció de menors i residències destudiants que admetin persones menors dedat.

– En altres centres de menors o destinats a utilitzar-los.

– En centres esportius, de lleure o espais dedicats a espectacles públics quan hi hagi sessions que s’hagin concebut específicament per a persones menors d’edat.

Prohibicions de venda, dispensació i subministrament:

– Es prohibeix la venda ambulant i sense llicència administrativa a la via pública i als altres llocs i circumstàncies establerts en una altra llei estatal o autonòmica o en una ordenança municipal.

– El subministrament automàtic de begudes alcohòliques requereix que les màquines de dispensació incorporin mecanismes tècnics eficaços, amb vigilància i custòdia directa, que permetin impedir-ne l’adquisició per persones menors d’edat. A més, no es poden instal·lar a la via pública, ni en llocs on estigui prohibida la venda o consum de begudes alcohòliques.

Limitacions a l’exposició de begudes alcohòliques:

– L’exposició i l’accés a les begudes alcohòliques als establiments d’autoservei s’haurà de limitar a un espai concret dins del local mateix que estigui separat dels espais amb productes específicament destinats a les persones menors d’edat.

– Als establiments dedicats majoritàriament a la venda de productes per a persones menors d’edat, no es poden vendre begudes alcohòliques ni altres productes que els imitin, ni exhibir-se als aparadors oa l’interior.

Limitacions en publicitat i comunicació comercial:

– Es prohibeix qualsevol forma directa, indirecta o encoberta de publicitat de begudes alcohòliques o productes que simulin ser una beguda alcohòlica incloent-hi el nom comercial, la denominació social, els símbols o les marques comercials de les persones o empreses productores d’aquestes begudes, adreçada a persones menors d’edat.

A més, en la publicitat o comunicacions comercials no es pot fer servir la imatge o la veu de: persones amb menys de 21 anys;

Respecte al llenguatge, no es podran utilitzar arguments, estils, tipografia o dissenys associats a la cultura de les persones menors o vincular les begudes alcohòliques amb la millora del rendiment físic, l’èxit social o sexual.

Limitacions a l’emplaçament de la publicitat:

– Es prohibeix lemplaçament de publicitat de begudes alcohòliques a la via pública en un radi de 150 metres de centres educatius, centres sanitaris, de serveis socials i sociosanitaris i de parcs i llocs doci infantil. Aquesta mesura entrarà en vigor un any després de la publicació de la llei, sense afectar les situacions ja existents abans d’aquell moment. Sí que estarà permesa la publicitat d’aquelles begudes fermentades per sota del 0,5% d’alcohol.

Font: lasdrogas.info

 

Estudi : Salut i consum de drogues en institucions penitenciàries a Espanya

L’estudi ‘Salut i consum de drogues en institucions penitenciàries a Espanya. Enquesta ESDIP 2022′ presenta els resultats d’una enquesta realitzada a 78 centres penitenciaris d’Espanya durant els mesos de febrer i març de 2022, duta a terme per l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions amb l’objectiu d’obtenir dades sobre les característiques sociodemogràfiques.

L’objectiu principal de l’estudi va ser analitzar el perfil de les persones en relació amb la salut i els hàbits de consum de substàncies, així com les pràctiques de risc i accés a tractaments.

Cal destacar que la majoria de la població enquestada es trobava en edats compreses entre els 30 i 50 anys, i que hi havia una presència significativa de persones amb antecedents d’exclusió social i baixos nivells educatius. ansietat, depressió i altres problemes psiquiàtrics. De fet, un percentatge significatiu estava sota tractament psicofarmacològic o en programes d’atenció psiquiàtrica.

Així mateix, l’informe va revelar que el consum de drogues era una dinàmica persistent a l’entorn penitenciari. Una proporció considerable havia consumit substàncies abans de l’ingrés a la presó, i moltes continuaven consumint-les dins del centre penitenciari. Les substàncies més prevalents incloïen cànnabis, cocaïna i heroïna, a més d’un ús creixent de medicaments psicotròpics sense prescripció mèdica.

L’estudi també va identificar múltiples pràctiques de risc associades al consum de drogues dins de les presons, incloent-hi l’ús compartit de material per a l’administració de substàncies, cosa que augmentava el risc de malalties infeccioses. També es van reportar relacions sexuals sense protecció i altres conductes de risc per a la salut. L’accés a tractaments de desintoxicació i reducció de danys va variar entre els diferents centres penitenciaris. En aquest aspecte, es va identificar una manca de recursos adequats en alguns centres, encara que en altres s’oferien programes específics de metadona i altres tractaments substitutius. També es va ressaltar la importància del suport psicològic i social en la rehabilitació dels interns.

Amb aquesta recopilació de dades, l’Observatori Espanyol de les Drogues i Addiccions subratlla la necessitat de millorar les estratègies d’intervenció en salut i drogodependències dins del sistema penitenciari espanyol. Es recomana reforçar la detecció primerenca de malalties, ampliar l’accés a tractaments mèdics i psicològics i millorar els programes de prevenció i reducció de danys. Així mateix, destaca la importància d’una reinserció efectiva que contempli suport social i accés a oportunitats fora del sistema penitenciari.