Les Ciències de la Terra i les Ciències del Mar comparteixen una característica singular, estudien processos i fenòmens que tenen lloc en el medi natural. Aquest és un tret propi de bona part de les Ciències Experimentals. En el cas de les Ciències de la Terra i de les Ciències del Mar la major part d’aquests processos i fenòmens són naturals, és a dir, es donen sense intervenció humana, tot i que cada cop són més evidents els efectes que algunes activitats humanes poden induir o provocar, directa o indirectament, com ara la sismicitat, les inundacions, les esllavissades o la subsidència lligades a obres públiques, explotacions mineres, extraccions de fluids del subsòl, o l’acumulació de deixalles de tota mena en el medi continental i marí, entre altres.

En qualsevol cas aquest fet confereix un caràcter específic a l’ensenyament d’aquestes ciències, diguem-ne ”naturals”, com és la necessitat d’observar i estudiar aquests processos i els seus efectes en el medi dins de la gran diversitat d’escales a què ocorren. A diferència d’altres matèries, la possibilitat de modelitzar o reproduir artificialment (models analògics) o virtualment (models geomètrics o matemàtics) aquests processos és limitada, atès el condicionant important que és el factor temps (tot i que es pugui escalar) i, sobretot, la complexitat dels processos naturals. Així doncs, de la mateixa manera que no té sentit que la Medicina estudiï malalties que no existeixen, les Ciències de la Terra i les Ciències del Mar només tenen sentit si es nodreixen de l’estudi i l’observació de casos i situacions reals a escala local, regional i global (Santanach, 1995).

A nivell pràctic això es tradueix en què en l’ensenyament de les Ciències de la Terra i de les Ciències del Mar les activitats pràctiques en laboratori, de gabinet, o les anomenades “de camp” i “de mar” tinguin un paper fonamental i fins i tot identitari. No es pot aprendre ni Geologia ni Ciències del Mar des d’un despatx, una aula presencial o virtual, tot i que cal evidentment disposar d’una base de coneixements teòrics previs també imprescindibles per a la completa formació de futurs professionals.

Per altra banda la societat digital actual exigeix donar resposta a necessitats educatives basades en l’aprenentatge de coneixements i habilitats de caràcter transversal, relacionades amb la competència digital i amb les anomenades soft skills com ara la innovació, la creativitat, el pensament crític i reflexiu, la comunicació, el treball en equip o la solució de problemes complexos, entre altres (Girona et al., 2018). Aquest context exigeix alhora noves modalitats formatives i una organització educativa capaç de donar-hi resposta al ritme adequat.

Al Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà alguns professors fa temps que estan incorporant metodologies docents noves, avançades, integratives i/o transversals, que permeten desenvolupar una pràctica docent més adequada a les noves necessitats competencials, com ara l’aprenentatge per projectes, l’anàlisi de casos reals, el treball col·laboratiu, o la ludificació (o gamificació). Aquestes metodologies permeten proporcionar escenaris d’aprenentatge pràctic que apropen als i les estudiants a un context real, i que simulen problemes que després hauran de resoldre en l’entorn de treball. En definitiva, fent que les activitats d’aprenentatge esdevinguin més versemblants i significatives. A més, la incorporació de les TIC en l’aprenentatge afavoreix la implementació d’aquestes metodologies, fent arribar a l’estudiant els components de formació per diferents canals i formats, afavorint així la interacció i la generació de components i resultats d’aprenentatge innovadors. Tanmateix, fins ara aquesta mena de pràctiques només s’han donat de forma individual i independent en algunes assignatures dels graus de Geologia i de Ciències del Mar.

Per altra banda, cal pensar també en un canvi dels models d’avaluació que donin resposta a aquesta necessitat transformadora, tenint en compte que l’avaluació, una de les parts més rellevants del procés educatiu, ha d’anar més enllà de l’atribució d’una qualificació. En aquest sentit, el disseny d’estratègies d’avaluació formativa —com els portafolis o altres eines que afavoreixin el seguiment del procés d’aprenentatge de l’estudiant i la retroalimentació (feedback) per part del professor— permet una retroalimentació que estimula el pensament i la reflexió sobre els aprenentatges.

Això no obstant, l’organització actual d’equips docents, d’horaris i d’espais no està pensada en un context d’implementació general d’aquestes metodologies,  especialment si hom pretén implementar-les de forma transversal en diverses assignatures que poden estar interrelacionades. És per aquest motiu que proposem la creació d’aquest Grup d’Innovació Docent (GID) amb els següents objectius:

• Analitzar els entorns d’aprenentatge actuals del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà, i identificar necessitats de millora i de canvi, tant en el plantejament de les activitats d’ensenyament-aprenentatge com a nivell organitzatiu, per a fer efectiva la implementació de metodologies actives d’aprenentatge.
• Analitzar contextos d’aprenentatge en altres departaments de la UB i d’altres universitats nacionals i internacionals en els camps de les Ciències de la Terra  i de les Ciències del Mar, per a millorar la implementació de metodologies actives d’aprenentatge al nostre departament.
• Potenciar i millorar el desenvolupament d’activitats pràctiques que promoguin la creació i l’anàlisi d’escenaris reals, millorant l’assoliment de competències transversals, com ara prendre decisions argumentades i adaptar-se a noves situacions; emprar i integrar informació mitjançant l'ús de les TIC; identificar, plantejar i resoldre problemes; i emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes socials, científics i/o ètics.
• Potenciar la coordinació entre equips docents per al desenvolupament de metodologies actives d’aprenentatge de forma coordinada en diverses assignatures, aprofitant l’experiència prèvia d’un bon nombre dels participants en aquest GID.

Girona, C., Guàrdia, L., Mas, X. 2018. La docència universitària més enllà del 2020: Tendències, reptes i nous escenaris. En: Carrasco, S. i de Corral I. 2018. Docència universitària i innovació. Evolució i reptes a través dels CIDUI. Ed. Octaedro, Barcelona. 2018. ISBN: 978-84-17219-06-2

Santanach, P.: La geologia regional, clau de volta del mètode geològic. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 65, 5-16, Barcelona 1995