Biblioteques

2030: una odissea per a les biblioteques?

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Sellés Carot, Alicia; Martínez González, Belén (coords.) (2021). La implicación de las bibliotecas españolas en la Agenda 2030. Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB). Grupo de Trabajo «Bibliotecas y Agenda 2030». [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte. Subdirección General de Atención al Ciudadano, Documentación y Publicaciones. Disponible a: <https://www.calameo.com/read/0000753353b5e928d4a6b>. [Consulta: 15/05/2023]. 


Tot i que ja fa un any i mig que es va presentar, no hem volgut deixar de ressenyar un document que, des del nostre punt de vista, té interès per a les biblioteques i pot ser el tret de sortida per posar en evidència i potenciar el seu paper amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La implicación de las bibliotecas españolas en la Agenda 2030 és el document elaborat pel Grupo de Trabajo «Bibliotecas y Agenda 2030» del Consejo de Cooperación Bibliotecaria (CCB). Publicat l’octubre de 2021 i en la línia del grup de treball, tal com es detalla a la introducció, té l’objectiu principal de «posicionar y visibilizar a las bibliotecas como agentes de transformación y desarrollo social, educativo y cultural». I per fer-ho, aquesta publicació recull enllaços i recomanacions que permeten conèixer amb més detall el marc d’acció del grup de treball i, també, proporciona exemples concrets d’accions i activitats dutes a terme per biblioteques i agents del sector bibliotecari a Espanya.

Cornellà de Llobregat, una xarxa que creix

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca Teresa Pàmies. Passeig dels Ferrocarrils Catalans, 187. 08940 Cornellà de Llobregat. 
Biblioteca Clara Campoamor. Carretera de Sant Joan Despí, 62. 08940 Cornellà de Llobregat. 


Cornellà de Llobregat, ciutat de la comarca del Baix Llobregat i pràcticament veïna de Barcelona, va passar fa pocs mesos de tenir tres biblioteques a tenir-ne cinc, fita que no podíem passar per alt en aquesta secció.

Però per començar, situem-nos una mica: es té constància que ja des de l’estiu de 1928 els veïns de Cornellà volien una biblioteca a la ciutat, però no va ser fins al 1943 que es va fundar la Biblioteca Popular Joan Maragall, predecessora del que avui és la Biblioteca Central de Cornellà. En els seus inicis, es trobava als baixos d’una casa senyorial, Can Gaia i, després de diversos emplaçaments, es va traslladar a la ubicació actual, al barri de la Gavarra i formant part d’un conjunt que allotja també un Centre d’Atenció Primària i un Centre de Recursos per a Joves.

Estat de la qüestió sobre programes ambientals a les biblioteques públiques d’Anglaterra

Núria Flò
Directora de la Biblioteca Collserola-Josep Miracle (Barcelona)


Green libraries survey: progress, challenges, opportunities and supporting future action (2022). Green Libraries Partnership. 20 p. Disponible a: <https://cdn.ymaws.com/www.cilip.org.uk/resource/resmgr/cilip/advocacy/green_libraries/frontpage/green_libraries_partnership_.pdf>. [Consulta: 14/04/2023]. 


El Grup Biblioteques Verdes (GLP) del Regne Unit, finançat pel Consell de les Arts d’Anglaterra, es va crear com a resposta a la «COP26 i el clima» per tal de liderar una sèrie de compromisos a llarg termini aprofitant el coneixement i l’experiència ambiental de les organitzacions que l’integren: la CILIP (l’Associació de biblioteques i informació), Biblioteques Connectades (Libraries Connected), la Biblioteca Britànica (British Library) i La Bicicleta de la Júlia (Julie’s Bicycle, una organització pionera sense ànim de lucre que mobilitza les arts i la cultura per actuar davant la crisi climàtica i ecològica).

El Guggenheim de La Verneda: una biblioteca que va més enllà del barri

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat


Biblioteca Gabriel García Márquez. Carrer del Treball, 219. Barcelona 08020. 


Gabriel García Márquez no és només el nom d’un Premi Nobel de Literatura colombià és també, i des de fa uns mesos, el nom d’una biblioteca de Barcelona. 

En els darrers temps hem estat veient com s’inauguren biblioteques públiques, la majoria d’elles incorporant nous espais que aposten per nous usos i que evidencien la capacitat d’adaptació a les necessitats canviants dels ciutadans i de l’entorn. Moltes d’aquestes han estat motiu d’articles però d’altres encara no i, en aquest parèntesi, hem volgut iniciar una nova secció per parlar-ne i analitzar-les després d’uns mesos de rodatge.

20 tendències per modelar el futur bibliotecari

Glòria Pérez-Salmerón 
Bibliotecària-Documentalista
Stichting IFLA Global Libraries Chair
IFLA Honorary Fellow
Presidenta de l’IFLA (2017-2019)
 


IFLA trend report 2021 update (2022). The Hague: IFLA. 30 p. Disponible a: <https://repository.ifla.org/bitstream/123456789/1830/1/IFLA%20TREND%20REPORT%202021%20UPDATE.pdf>. [Consulta: 28/11/2022].


IFLA Trend Report 2021
20 tendències polítiques, econòmiques, socials, culturals i tecnològiques per donar forma al futur del nostre camp i les comunitats a les quals servim, tal com les identifiquen els líders emergents de biblioteques.

Aquest nou Informe de Tendències de l’IFLA 2021 és la continuació del conegut IFLA trend report 2013 i de les seves consecutives actualitzacions publicades en forma de sèrie 2016, 2017, 2018 i 2019, basades totes elles en els continguts de les trobades celebrades per les presidentes de la Federació internacional (IFLA President’s Meeting) anualment, a diferents ciutats del món: Washington, Atenes, Barcelona i Buenos Aires. 

Pàgines

Subscriure a RSS - Biblioteques