ciència oberta

Furgant en el costat fosc de les mètriques i la ciència

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Biagioli, Mario; Lippman, Alexandra (eds.) (2020). Gaming the metrics: misconduct and manipulation in academic research. London; Cambridge; The MIT Press. VII, 297 p. Disponible a: <https://mitpress.mit.edu/9780262537933/gaming-the-metrics/>. [Consulta: 20/10/2022]. 


Tots hem llegit novel·les incòmodes que, per un motiu o altre, sacsegen. En aquest cas, la lectura d’aquesta monografia neguiteja perquè esdevé l’elefant a l’habitació que, de vegades, no es vol veure a la ciència. A voltes, quan ens movem a la trinxera de la desinformació i les teories negacionistes que afecten la bona feina i el prestigi de científics, cal mirar enrere per adonar-nos que no és or tot el que lluu, i ara no em refereixo a la via daurada de l’accés obert. La ciència és una més de les activitats humanes i, per tant, cal entomar el que aquí esmento com a costat fosc.

La difícil coexistència entre els drets de propietat intel·lectual i la ciència oberta

Asunción Esteve Pardo 
Professora agregada
Departament de Dret Privat
Universitat de Barcelona (UB)


Cueva, Javier de la; Méndez, Eva (2022). Open science and intellectual property rights: how can they better interact?: state of art and reflections: report of study. [Luxembourg]: Publications Office of the European Union. 139 p. Disponible a: <https://ec.europa.eu/info/publications/open-science-and-intellectual-property-rights_lt>. [Consulta: 05/10/2022].


Aquest informe, presentat l’abril de 2022 a la Direcció General per a la Recerca i Innovació de la Comissió Europea, és un estudi sobre el valor dels drets exclusius de propietat intel·lectual sobre els resultats de la recerca (les patents, el copyright, les marques i els secrets industrials) i el seu efecte sobre el desenvolupament de la ciència oberta. Els seus autors són Javier de la Cueva, advocat especialitzat en propietat intel·lectual i Eva Méndez, professora del Departamento de Biblioteconomía i Documentación de la Universidad Carlos III i, actualment, vicerectora adjunta de Política Científica d’aquesta universitat en l’àmbit de la ciència oberta.

Panorama de la ciència oberta: referent internacional i exemples de l’Estat espanyol

Seminari Ciència Oberta (2022). Universitat de Barcelona et al. 22 de juny. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=Izgi_wKa9CA&t=481s>. [Consulta: 18/07/2022].


El passat 22 de juny es va celebrar a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona l’acte de tancament del projecte del Plan Estatal «Ciencia abierta en España: una aproximación global para evaluar su grado de implementación» liderat per Ernest Abadal. El projecte és el quart consecutiu finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, tot i que obre el focus en la ciència oberta, ja que els anteriors se centraven en l’accés obert. 

L’esdeveniment va tenir tres parts diferenciades. La conferència inaugural «Transition to Open Science, why and how» va anar a càrrec de Frank Miedema, vicerector de recerca a la Utrecht University i el va presentar i acompanyar Ignasi Labastida, delegat del rector per la ciència oberta i membre del projecte.

El gran repte del canvi d’avaluació científica en el context de la ciència oberta europea

Núria Bautista-Puig
University of Gävle (Gävle, Suècia), Universidad Carlos III de Madrid
@NuriaBautista7

Eva Méndez
Universidad Carlos III de Madrid
@evamen


Towards a reform of the research assessment system: scoping report (2021). European Commission. Directorate General for Research and Innovation. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 21 p. Disponible a: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/707440>. [Consulta: 04/07/2021]. 

Hessels, Laurens K.; Koens, Lionne; Diederen, Paul J.M. (2021). Perspectives on the future of open science: effects of global variation in open science practices on the European research System. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 49 p. Disponible a: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/054281>. [Consulta: 04/07/2021].


La ciència oberta implica una nova forma de concebre la investigació que es basa en el treball col·laboratiu, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, així com en una millor aproximació de la ciència a la societat. Implica, o hauria d’implicar, una transformació radical i un canvi sistèmic en la forma en què es realitza, finança, es comparteix i s’avalua la investigació, en un procés més eficient, transparent i sensible als canvis socials globals. En els últims set o vuit anys, la Comissió Europea ha alineat els seus esforços en aquesta direcció creant grups de treball específics, informes i reflexions, així com diverses polítiques i recomanacions que constitueixen petits passos per avançar cap aquest nou paradigma. 

La primera caixa d’eines sobre ciència ciutadana per a biblioteques

Núria Ferran-Ferrer
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hansen, Jitka Stilund (ed.) (2021). Citizen science skilling for library staff, researchers, and the public. [The Hague]: LIBER Citizen Science Working Group. 29 p. (Citizen science for research libraries: a guide; section 1). Disponible a: <https://doi.org/10.25815/hf0m-2a57>. [Consulta: 02/05/2022]. 


La ciència ciutadana és un model de recerca participada que involucra el públic com a voluntari en els projectes de recerca científica. D’aquesta manera, la ciència, en concret la ciència oberta, esdevé col·laborativa, transparent i amb més impacte per influir de forma positiva en la societat. La UNESCO, en la seva Recomanació sobre ciència oberta, la relaciona de forma directa amb la democratització del coneixement. 

La participació de la societat en els projectes científics pot donar-se en diferents nivells. De fet, els projectes de recerca en ciència ciutadana poden classificar-se en funció del tipus de participació que fan les persones voluntàries: hi ha els projectes contributius, en què les persones participants recullen dades i, puntualment, ajuden a l’anàlisi i difusió; els projectes col·laboratius, en què la participació també es dona en la fase d’anàlisi de mostres i també pot ajudar en el disseny de l’estudi; i quan la participació entre investigació i públic és més estreta parlem de projectes cocreats, és a dir, que el voluntariat col·labora en totes les etapes del procés de recerca. Els projectes cocreats parteixen d’una perspectiva d’innovació oberta de generació col·lectiva del coneixement. 

Pàgines

Subscriure a RSS - ciència oberta