Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Rico-Castro, Pilar; Bonora, Laura (2023). Políticas de acceso abierto en América Latina, el Caribe y la Unión Europea: avances para un diálogo político. European Commission. Directorate-General for Research and Innovation. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. 161 p. ISBN 978-92-76-56506-2. Disponible a: <https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/8a4852c6-bca3-11ed-8912-01aa75ed71a1>. [Consulta: 08/10/2023].
En aquest mateix espai, s’han ressenyat interessants i rellevants informes sobre accés obert i ciència oberta, en molts casos encarregats per la Comissió Europea, que és qui els signa col·lectivament. Avui, ressenyem un document que té una derivada geopolítica i que permet comprovar, com sovint diu Isidro Aguillo, que no hi ha una ciència oberta, sinó diverses, i que no podem confondre la via europea amb l’única via per obrir i millorar al màxim la ciència, que d’això es tracta.
Amb l’objectiu de «reimaginar la ciència oberta per a les properes generacions, avançar i reformar l’avaluació de la recerca i la ciència oberta; connexions, barreres i camins per avançar» es va celebrar a Madrid, del 25 al 27 de setembre, la 4a edició de l'Open Science Fair, al Museo Reina Sofía i a l’Ateneo de Madrid. Les sessions es van desenvolupar durant tres jornades, en gran part, amb intervencions simultànies en els diferents auditoris, cosa que complicava escollir què seguir i què perdre’s. Tot i això, 
Actualment, l’accés obert és un objectiu indiscutible a assolir per les institucions de recerca. Al promoure l’accés lliure i gratuït a la recerca es facilita l’intercanvi global sense restriccions i es potencia l’acceleració del progrés científic. L’accés obert va néixer dels investigadors mateixos, però ha estat a la darrera dècada quan s’han aconseguit majors avenços gràcies als mandats de les agències finançadores. 
Cal reconèixer que Espanya està fent els deures en matèria de ciència oberta. En coherència amb el tsunami internacional i, més concretament, europeu, en els darrers mesos hem assistit a una activitat frenètica en el camp legislatiu i polític. Per no recular excessivament en el temps: hem de recordar que, coincidint amb el vintè aniversari de la 
En aquest article es ressenya l’informe Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship, el primer realitzat dins del programa pilot denominat Accelerating the Social Impact of Research (ASIR). En aquest programa, la durada del qual es va establir en sis mesos, van participar vuit biblioteques membres1 de l’Association of Research Libraries (ARL) interessades a compartir estratègies útils per accelerar l’adopció i implementació de bones pràctiques que promoguin la ciència oberta i la recerca amb impacte social.
