recerca

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 (2022). Madrid: Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, FECYT. 26 p. Disponible a: <https://www.fecyt.es/es/publicacion/analisis-de-la-presencia-de-mujeres-en-la-produccion-cientifica-espanola-2014-2018>. [Consulta: 20/05/2022].

L’estudi Análisis de la presencia de mujeres en la producción científica española 2014-2018 promogut per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) aporta un nou prisma d’anàlisi als estudis existents entorn de les desigualtats de gènere que es donen en l’àmbit de la producció científica. En aquest sentit, l’estudi analitza les característiques, l’impacte i la visibilitat internacional de la producció científica en què intervenen investigadores d’institucions espanyoles. Per això, s’han analitzat un total de 304.165 documents d’investigadors i investigadores d’institucions espanyoles publicats entre l’any 2014 i 2018 en revistes indexades a WOS (Web of Science), i s’ha comparat la producció científica en què participen dones respecte d'aquella en què no hi són presents.

Wouter van de Klippe, Alfredo Yegros, Tim Willemse i Ismael Ràfols
Centre for Science and Technology Studies (CWTS)
Leiden University

CORE Seminar (7è: 2022: Barcelona). Recerca en salut mental: repensant les prioritats? 
Programa disponible a: <https://ja.cat/RfgEk>. [Consulta: 29/03/2022].

La salut mental i el benestar estan íntimament vinculats a una àmplia gamma de factors ambientals i socials. En conseqüència, les maneres en què els investigadors s’aproximen, entenen i confronten la salut mental haurien de ser àmplies, anant des dels mecanismes biofisiològics que sustenten la funció cerebral fins als determinants socials que l'alteren. La importància de l’entorn social ha estat mostrada, per exemple, pels efectes del confinament de la COVID sobre la salut mental on la por, els canvis sobtats en els hàbits quotidians, els rols familiars, la violència domèstica, l'esgotament laboral, etc., han afectat el benestar mental.

Davant d’aquesta multiplicitat d'efectes, la recerca en salut mental hauria de consistir en una gran diversitat de temes, disciplines, enfocaments i mètodes. Aquesta diversitat suscita la qüestió de la priorització. Fins a quin punt s'haurien de dirigir més esforços de recerca cap a la prevenció, la rehabilitació o la comprensió dels determinants socials de la salut, en comparació amb la terapèutica o les neurociències? 

Sergio Villanueva Baselga
Responsable de Relacions Internacionals
Cap d’Estudis del grau de Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Curry, Stephen; de Rijcke, Sarah; Hatch, Anna; Pillay, Dorsamy; Van der Weijden, Inge; Wilsdon, James (2020). The changing role of funders in responsable research assessment: progress, obstacles and the way ahead. London: Research on Research Institute. 63 p. (RoRI working paper; 3). Disponible a: <https://rori.figshare.com/articles/report/The_changing_role_of_funders_in_responsible_research_assessment_progress_
obstacles_and_the_way_ahead/13227914/1>. [Consulta: 27/01/2022].

De ben segur que a ningú li sorprèn que afirmi que vivim una època d’acadèmia accelerada, on la pressió per publicar costi el que costi augmenta per moments i en la qual l’existència de temps per pensar i reflexionar és gairebé un mite. Aquesta situació té el seu origen, en gran part, en els barems sota els quals s’avalua la producció científica, que prioritzen quantitat per sobre de la qualitat i la rapidesa per sobre de l’assossec. L’informe The changing role of funders in responsible research assessment: progress, obstacles and the way ahead es fa ressò d’aquesta situació i proposa un nou camí cap a un sistema d’avaluació de la recerca responsable on els finançadors de la ciència tenen un paper clau.