Maria Boixadera
Coordinadora de Publicació Acadèmica
Biblioteca per a la Recerca
Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Opening the record of science: making scholarly publishing work for science in the digital era (2021). International Science Council. Paris: International Science Council. Disponible a: <http://doi.org/10.24948/2021.01>. [Consulta: 11/07/2022].
L’informe ressenyat presenta els resultats de la primera fase del projecte sorgit d’una consulta entre els membres de l’International Science Council (ISC) sobre el futur de la publicació científica, aspecte inclòs dins del seu pla d’acció 2019-2021.
Inicialment preparat com a document de discussió on hi han participat grups de treball internacionals, ha passat per tres fases de revisió: una d’inicial duta a terme per un grup d’experts, una segona duta a terme per tres fòrums virtuals amb membres de l’ISC i una tercera per un grup d’experts més ampli i provinent de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units. Fetes aquestes revisions ha estat lliurat i sotmès a acord al Comitè de Direcció de l’ISC.
L’informe s’adreça a la comunitat i institucions científiques i té l’objectiu estratègic de proposar una visió compartida dels principis i prioritats del sistema de difusió dels resultats de la ciència i proporcionar les bases per iniciar un canvi de paradigma que aporti beneficis a tots els agents implicats.
La ciència oberta implica una nova forma de concebre la investigació que es basa en el treball col·laboratiu, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, així com en una millor aproximació de la ciència a la societat. Implica, o hauria d’implicar, una transformació radical i un canvi sistèmic en la forma en què es realitza, finança, es comparteix i s’avalua la investigació, en un procés més eficient, transparent i sensible als canvis socials globals. En els últims set o vuit anys, la Comissió Europea ha alineat els seus esforços en aquesta direcció creant grups de treball específics, informes i reflexions, així com diverses polítiques i recomanacions que constitueixen petits passos per avançar cap aquest nou paradigma. 
El llibre es divideix en nou capítols amb una extensa bibliografia al final de l’obra. El primer comença fent un recorregut històric del sorgiment dels servidors de preprints i del seu ús com alternativa a una ràpida difusió dels avenços científics. Malgrat que, actualment, existeixen nombrosos servidors de preprints, aquesta monografia se centra en 
