Marià Marín

Què ha canviat en els hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya el 2024?

Enviat per Marià Marín el Dc, 18/06/2025 - 12:18

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Institut Català de les Empreses Culturals. Hàbits de lectura i compra de llibres - 2024 [en línea]. Barcelona: Institut Català de les Empreses Culturals, 2025. <http://hdl.handle.net/20.500.12368/36088>. [Consulta: 17 junio 2025].

Image_by_Pezibear_from_PixabayTorna una nova edició de l’informe hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, que la Generalitat de Catalunya encarrega a Conecta, l’empresa que fa el mateix estudi a escala estatal. I ja que l’encarrega la Generalitat, va bé de saber què en destaca la nostra administració. 

Lectura freqüent, lectura en castellà i índex lector: 

- La lectura freqüent, aquella que més demostra la fortalesa de les pràctiques associades a la lectura, baixa. 

    •  La lectura freqüent entre 2023 i 2024 es redueix lleugerament: del 60,0 % al 58,5 % (lectors freqüents: els qui llegeixen almenys un cop a la setmana). 

- La lectura en castellà dobla la lectura en català i, com més va, més creix. 

    •  El català com a idioma habitual de lectura de llibres es manté estable, del 34,3 % registrat el 2018, al 34,7 % el 2023 i un 34,6 % el 2024. El castellà continua essent la llengua majoritària de lectura, del 62,7 % el 2023 al 63,1 % el 2024. 

Els francesos i la lectura: resultats 2023

Enviat per Marià Marín el Dc, 25/10/2023 - 12:01

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Mercier, Etienne; Tétaz, Alice; Leray, Alexandre. Les français et la lecture: résultats 2023. [Paris]: Centre national du livre, 2023. 87 p. Disponible a: <https://centrenationaldulivre.fr/sites/default/files/2023-04/Les%20Fran%C3%A7ais%20et%20la%20lecture%20Rapport%20complet%202023-04-12%20OK.pdf>. [Consulta: 21/09/2023].

França
En un país on la cultura i la llengua són pràcticament qüestió d’Estat –però on la crisi general dels valors que el fonamenten pren, com més va, més força–, on l’escola és en debat continu i permanent, i on els governs successius col·leccionen ministres d’educació, en aquest lloc, que és França, model encara, es fa interessant de veure com hi evoluciona la lectura. L’any 2017 ja vam fer una ressenya d’aquest mateix estudi sobre els índexs lectors i els seus contextos. Comparar-los no només ens tempta, sinó que es fa il·lustratiu: la distància temporal és prou significativa perquè els canvis que pugui haver-hi siguin indicadors de possibles tendències, més encara si tenim en compte que cada dos anys l’actualitzen, és a dir, que podem veure’n el rastre evolutiu ben segmentat en cinc edicions des de 2015 fins al 2023.

Dades principals de l’estudi: millora dels índexs, però amb fragilitats.

Lectors espontanis, per esperit i plaer
El 86 % dels francesos es declara espontàniament lector, perquè obre l’esperit i és plaent, és a dir, es tracta –i és fonamental en l’anàlisi– d’una activitat de lleure. Cal destacar que la franja de 25 a 34 anys, que havia llegit menys que els altres grups d’edat durant la COVID-19, recupera els índexs prepandèmia.

Nota sobre l’«Observatorio de la librería», 2019

Enviat per Marià Marín el Dc, 04/03/2020 - 16:45

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals

Observatorio de la librería (2019). Dir. y realiz., Rafael Bravo Gil, Victoria Bordonaba Juste, José Miguel Pina Pérez, Iguácel Melero Polo. [Madrid]: Cegal; Zaragoza: Universidad de Zaragoza. 100 p. Disponible a: <https://www.cegal.es/wp-content/uploads/2019/11/Observatorio-de-la-Librer%C3%ADa-2019.pdf>. [Consulta: 23/02/2020]. 

Aquesta nota1 enllaça amb aquelles que, anys enrere, s’han fet sobre el Mapa de librerías que promou la Cegal (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).2 De fet, l’estudi inclou d’altres informes que es feien per separat. Ens referim a l’«Análisis de las principales magnitudes contables de las librerías españolas», al «Barómetro de ventas» i al «Sistema de indicadores económicos y de gestión de las librerías» (SIEGLE). Són coses diferents, però val a dir que tenir-les aplegades ajuda a construir una mirada més completa sobre el sector.

Torna l’alarma

N‘hi havia el rum-rum i les dades confirmen que cal estar en situació d’aguait, si no d’alerta. Després d’uns anys d’augments sostinguts tant en la facturació com en l’obertura de nous locals (i el consegüent relatiu d’aturada de tancaments), ha vingut un exercici de frenada, que en alguns llocs de l’Estat es va avançar ja al 2017. Dues primeres constatacions:

Subscriure a RSS - Marià Marín