El llibre contra tota la resta

Trobar-se amb el títol de l’obra que tenim entre mans pot resultar, si més no, provocador i inquietant. També, sens dubte, aquest paratext pot exercir un efecte de reclam, de captació de l’atenció i motivar així el lector a endinsar-se en el seu contingut. Potser amb l’afany de resoldre el dubte de si es tracta d’una invitació a prendre part activa en una croada a favor del llibre davant les seves amenaces o si bé, per contra, és una denúncia victimista d’un contuberni generalitzat contra el llibre i la lectura.  

Per sort, el contingut de l’obra no és ni una cosa ni l’altra. El mosaic que dibuixen els quatre assaigs que componen l’obra ofereix anàlisis i reflexions equilibrades entorn del llibre i la lectura, expressades des de diferents angles i perspectives. Les peces analitzen, en el seu conjunt, el present i el futur de la lectura, així com l’impacte dels processos de transformació digital en la indústria editorial, en la distribució del llibre, en la seva promoció i en la manera mateixa com els lectors i lectores afronten la lectura en el moment present. 

Els textos tenen diferent procedència pel que fa a l’àmbit des del qual sorgeixen, el fòrum o canal a través del qual van veure la llum pública per primera vegada i la data en què van ser escrits. La compilació, per la seva banda, és de 2024, a càrrec de l’equip format pel Cerlalc, el Centre Regional per al Foment del Llibre a Amèrica Llatina i el Carib, sota la coordinació acadèmica de José Diego González M. i l’editorial de Daniela Abella. 

El contingut del conjunt dels articles afecta els diferents agents i processos de la cadena del llibre, des de la creació, l’edició, la seva difusió i promoció, així com la recepció. Les reflexions s’entrellacen des del marc compartit caracteritzat per la diversificació de moments i situacions de lectura i escriptura, del nostre present híbrid, entre l’analògic i el digital. També sota la pressió de l’economia de l’atenció i el procés de transformació digital que experimenten les nostres societats i el seu impacte en la creació, el mercat editorial, la distribució dels materials de lectura, així com en la manera d’accedir-hi i gaudir-ne els continguts. 

Així, s’explora i es reflexiona entorn del repte i desafiament del llibre a l’era digital, els canvis en els hàbits de lectura i la competència del llibre, no només davant altres formats digitals, ja que com afirma Michael Tamblyn, el llibre no només competeix amb altres llibres, sinó amb totes les formes d’entreteniment digital. 

Obre el discurs Francisco Albarello, docent i investigador, que preconitza la necessitat de refundar els pactes de lectura, entenent aquesta com una conversa individual i col·lectiva («De la lectura a la conversación: textualidades, pantallas e inteligencia artificial»). Parla de la hibridació que suposa aquesta conversa davant del paper i davant les pantalles, també pel que fa a la convivència de codis i, per tant, de sentits, que fan que la lectura vagi de l’ull a l’oïda i viceversa. Així mateix, planteja l’impacte que tot això té sobre les pràctiques canòniques. 

Seguint l’ordre en què s’enllacen les quatre peces en la compilació, Rüdiger Wischenbart pren el relleu en segona posició. Aquest expert en el món del llibre centra el focus de la seva aportació en l’esglaó de les editorials i la transformació d’aquesta indústria («Por qué las pequeñas y medianas editoriales necesitan aprender nuevas prácticas –y por qué esto supone un gran reto–?»). Analitza com les petites i mitjanes editorials afronten el repte de la digitalització i la globalització. En aquest sentit, destaca la importància d’estratègies innovadores i d’adaptació al mercat digital com a resposta a les noves formes de producció i d’accés als continguts que es generen a través d’empreses emergents i nous models de negoci. 

El tercer bloc de contingut és a càrrec d’un grup d’investigadors compost per Adriaan van der Weel, André Schüller-Zwierlein, Anne Mangen i Miha Kovač. Aquest quartet porta el lector al fons de la lectura profunda i crítica, a través d’un discurs especialment significatiu, clar i contundent («¿Por qué es importante la lectura de alto nivel?»). Els autors d’aquesta peça coral emfatitzen la importància de desenvolupar les habilitats de nivell superior que fomenten el pensament crític, essencials per interpretar missatges i informacions complexes. 

Una lectura d’alt nivell que es propugna com a necessària en un món on el consum de textos fragmentats és cada vegada més comú i on la simplificació dels continguts sota criteris d’eficàcia i funcionalitat impera en molts contextos. En la mateixa línia, es fan crítiques als grups de pressió i a les actuacions dels gegants tecnològics, que afavoreixen i provoquen la vulnerabilitat de la societat, amb la conseqüent pèrdua de control social, polític i econòmic. Davant aquest predomini exclusiu d’una visió instrumental de la lectura com a eina per a la resolució de problemes i l’èxit a la vida, aquests quatre especialistes reclamen polítiques governamentals eficaces que contemplin la lectura en la seva dimensió integral i transformadora, no com una habilitat perifèrica. 

La darrera aportació la signa Michael Tamblyn, director executiu de Kobo Rakuten. Es tracta justament d’una intervenció de la qual s’extreu l’expressió que dona títol al conjunt de l’obra, El libro contra todo lo demás. El focus d’aquest quart text es tanca entorn de la competència i la gestió en la distribució i venda de llibres, donant protagonisme en aquest cas a l’esglaó de les llibreries («Tirar el dinero: oportunidades perdidas en el suministro de libros electrónicos»). El seu autor caracteritza l’exercici d’aquestes funcions de distribució i venda com una lluita contra el temps en el marc del paradigma de l’economia de l’atenció, la seva mercantilització i comercialització. En una mena de tancament del cercle, enllaça així aquesta peça final amb el plantejament de partida de l’article que encapçala l’obra. 

Des de la seva perspectiva particular, Tamblyn planteja un gran interrogant que també ressona en les parts anteriors de l’obra: «com podem aconseguir que algú llegeixi i continuï llegint malgrat totes les altres opcions que té a la seva disposició, opcions dirigides per mineria de dades i impulsades per algoritmes?» (p. 74). La resposta a aquesta qüestió passa per explorar noves relacions entre llibreters-editors i lectors, treballar braç a braç, aprendre noves pràctiques i aprofitar la informació i les dades que aquestes relacions generen. En aquest sentit, Michael Tamblyn destaca la rellevància d’una gestió eficaç de metadades bibliogràfiques i del màrqueting del llibre per a la visibilitat i l’èxit comercial de les obres en l’entorn digital. 

Aquests eixos esbossats són els que vertebren i donen sentit a la proposta de El libro contra todo lo demás, encara que al seu voltant afloren molts altres aspectes rellevants que afecten el sector del llibre i la lectura en el moment present. Al llarg de les pàgines d’aquesta obra es fa referència a les plataformes digitals, a la lectura multimodal i la seva incidència en el fet de llegir, als desafiaments de l’alfabetització digital, així com al paper de les biblioteques i la seva funció educadora perquè aquesta alfabetització digital no es redueixi al maneig tècnic de dispositius i no es deixi de banda la comprensió profunda i el pensament crític. 

En definitiva, cal destacar l’encert en la selecció d’aquestes quatre peces, ja que del diàleg que s’estableix entre elles es constitueix una conversa que dona ple sentit a l’obra. Una invitació, en definitiva, a la reflexió i a l’acció, de gran interès per a aquells que volen comprendre l’impacte de la digitalització en la lectura i en la funció dels diferents agents que constitueixen la cadena del llibre. La seva major fortalesa, la diversitat de perspectives des de les quals s’aborda el tema, que van des de l’anàlisi acadèmica fins a les estratègies comercials del sector editorial. 

Una compilació molt oportuna, els continguts de la qual resulten de màxima actualitat malgrat la diversitat de dates dels articles que la componen, encertadament recuperats per a la seva relectura, perquè com adverteixen els seus autors, el futur de la lectura no es pot deixar en mans d’interessos econòmics o vicissituds de l’avanç tecnològic.

Aquesta ressenya es publica juntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).