Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Arroyo Ortega, Óscar (2021). Universalizar los servicios bibliotecarios públicos en España. Madrid: FESABID. (Informe FESABID). 80 p. ISBN 978-84-939694-4-8. Disponible a: <https://www.fesabid.org/wp-content/uploads/2022/01/informe-fesabid-2021-Universalizar-servicios-bibliotecarios-Espana-Oscar-Arroyo.pdf>. [Consulta: 13/05/22].
El dia 7 d’abril, les xarxes socials del nostre entorn bibliotecari es feien ressò de la presentació d’aquest informe al Senat amb una alta assistència de representants de col·lectius i associacions professionals. El vídeo de la presentació es pot veure a la Presentación del «Informe FESABID: Universalizar los servicios bibliotecarios públicos en España».
És una bona notícia que un document d’aquestes característiques tingui una audiència com aquesta perquè algunes de les seves conclusions, resultat d’una anàlisi aprofundida, posen en evidència un desequilibri territorial en l’accés als serveis bibliotecaris que és urgent corregir.
El primer Pla Nacional de Ciència Oberta de França 2018-2021 va plantejar dubtes sobre el paper de les biblioteques i els centres de documentació i el full de ruta a seguir per adaptar-lo a la realitat de la recerca. El febrer de 2021, quatre responsables generals en educació, esport i recerca van fer un informe adreçat a la Frédérique Vidal, ministra francesa d’Ensenyament superior, de la Recerca i de la Innovació.2 
L'informe A closer look at Open Access to research publications in European universities presenta els resultats de l'enquesta de l'European University Association (EUA) sobre accés obert per a 2020/2021. Aquesta enquesta pretén respondre tres preguntes fonamentals: Com monitoritzen les universitats les activitats d'accés obert? Com pretenen implementar el Pla S? I, quines mesures han adoptat per fomentar la implementació de l'accés obert? La EUA porta des de 2014 tractant de respondre aquestes i altres preguntes relacionades amb l'accés obert a les universitats, que en aquest període han mostrat un interès creixent, per bé que el nombre d'universitats amb polítiques concretes d'accés obert no ha augmentat significativament (actualment un 54 %), tot i que moltes d'elles (un 37 %) assenyalen que les estan desenvolupant.
Existeix un enorme forat de publicacions en castellà d’introducció a l’àmbit de l’organització d’informació que no s’enquadren estrictament en una activitat professional institucionalitzada (biblioteques, arxius). El camp d’estudi de la information science troba a faltar materials accessibles i motivadors per situar el focus en la informació com una cosa multidimensional que necessita ser gestionada de forma específica. Assistim al triomf de les dades com a objecte d’atenció i inversió, i a un gir mètric –que cavalca sobre una ona d’enginyeria i tecnologies– en les disciplines de la informació, que relega a un segon pla preguntes sobre com identificar, descriure, estructurar i relacionar la informació i els continguts necessaris per al funcionament de les organitzacions i la vida col·lectiva.
