Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid
Monitoring the open access policy of Horizon 2020: final report (2021). European Commission, Directorate-General for Research and Innovation. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 118 p. Disponible a: <https://data.europa.eu/doi/10.2777/268348>. Consulta: [14/02/2022].
Horizon 2020 (H2020) va ser el programa de recerca i innovació de la Comissió Europea (2014-2020) que va invertir quasi 77 mil milions d’euros. Al programa H2020 l’ha succeït el programa Horizon Europa (95,5 mil milions d’euros de pressupost per al període 2021-2024). Una cop finalitzat H2020 s’està procedint a l’avaluació del programa. Aquest informe en particular està dedicat a l’anàlisi de la política d’accés obert dels projectes finançats en el dit programa. Convé recordar que els articles 29.2 i 29.3 del contracte, que s’havia de signar quan es concedien projectes H2020, estipulaven alguns requisits de compliment obligat per tal d’afavorir l’accés obert per a les publicacions i per a les dades de recerca produïts en aquests projectes finançats.
OCLC Research presenta un estudi en el qual es pretén extrapolar conclusions dels canvis impulsats per la pandèmia per desenvolupar un Nou Model de Biblioteca. Amb aquesta cita atribuïda a Aníbal Aut uiam inueniam aut faciam, el text vol reflectir de quina manera les biblioteques troben el seu camí fins i tot quan sembla no existir.
Amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19, els serveis bibliotecaris van haver de redissenyar-se i accelerar la conversió a la modalitat virtual arran del tancament dels equipaments. N’és un bon exemple la resposta de les Biblioteques d’Investigació del Regne Unit (en endavant, RLUK1) que va consistir en una precipitada revolució digital en els serveis, processos i col·leccions que gestionaven fins aleshores i que s'analitzen en el document que ressenyem. 
De ben segur que a ningú li sorprèn que afirmi que vivim una època d’acadèmia accelerada, on la pressió per publicar costi el que costi augmenta per moments i en la qual l’existència de temps per pensar i reflexionar és gairebé un mite. Aquesta situació té el seu origen, en gran part, en els barems sota els quals s’avalua la producció científica, que prioritzen quantitat per sobre de la qualitat i la rapidesa per sobre de l’assossec. L’informe The changing role of funders in responsible research assessment: progress, obstacles and the way ahead es fa ressò d’aquesta situació i proposa un nou camí cap a un sistema d’avaluació de la recerca responsable on els finançadors de la ciència tenen un paper clau. 
