Silvia Losa Vidal
Tècnica en propietat intel·lectual - Biblioteca
Tècnica en protecció de dades - Gerència
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Oakley, Meg; Quilter, Laura; Benson, Sara (2020). Modern interlibrary loan practices: moving beyond the CONTU guidelines: an ARL white paper. Washington, DC: Association of Research Libraries. 42 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.contu2020>. [Consulta: 14/02/2021].
L’Association of Research Libraries dels Estats Units (ARL, en endavant) va publicar, l’estiu del 2020, un informe per animar a les biblioteques d’aquell país a deixar d’aplicar les CONTU Guidelines, és a dir, les directrius que segueixen moltes de les biblioteques americanes per a l’enviament i sol·licitud de còpies de documents (no d’originals) a través del servei de préstec interbibliotecari.
La legislació dels Estats Units sobre drets d’autor, a través de la Copyright Act, autoritza el préstec interbibliotecari de documents físics. Això és així perquè el considera dins l’anomenada «doctrina de la primera venda» (és a dir, d’una manera simplificada, un cop l’autor ha autoritzat la primera comercialització de la seva obra, perd el dret de continuar autoritzant les subsegüents vendes, préstecs o altres actes de distribució); pel que fa a l’enviament de còpies, la Copyright Act preveu una excepció específica per realitzar reproduccions de les obres per ser facilitades a través del servei de préstec interbibliotecari, sempre i quan l’enviament agregat d’aquestes no pugui substituir la subscripció o adquisició d’una obra per part de la biblioteca peticionària; i també, inclou una excepció més genèrica, l’excepció probablement més popularment coneguda dels drets d’autor d’aquell país, l’anomenada excepció del fair use que permet legitimar igualment, en molts casos, la realització de còpies per al préstec interbibliotecari.1
L’octubre de 2020, el Grupo de Trabajo de Prospectiva del CCB (Consejo de Cooperación Bibliotecaria) va presentar els resultats del balanç de l’informe que aquest mateix grup va publicar l’any 2013 amb l’objectiu de dibuixar la realitat de 2020. L’any passat era, doncs, el moment de valorar l’evolució de les tendències que s’havien fixat. Tal com es comenta al document-balanç, aquesta és una tasca poc habitual, que es fa menys del que seria desitjable, i aquest ja és un primer element que fa interessant el document i la seva lectura. 
D’on surt l’informe?
La preservació digital de fons documentals té com a objectiu mantenir en el temps la seva capacitat d’ús. Cosa que no es tan fàcil como a priori pugui semblar, donat que ja ho va dir Heràclit d’Efes: tot en l’Univers està sotmès inexorablement al pas del temps, que és el mateix que dir al canvi, a la transformació. I les tecnologies de la informació no en són alienes, ja que evolucionen sense descans; i aquest canvi continu va deixant obsoleta la informació que utilitzem i acumulem dia a dia. Nous formats, mètodes de compressió i de codificació de la informació van succeint-se en el temps, i s’ajusten a aquests nous paradigmes informàtics que es van encadenant en interès de la major potència de processament, prestacions i facilitat d’ús. I, en pocs anys, els antics van caient, si no en l’oblit, sí en l’obsolescència, i no són reconeguts per les noves versions de les aplicacions programari o els nous productes informàtics que anem tenint a la nostra disposició. 
L’Online Computer Library Center (OCLC) és una entitat cooperativa global prou coneguda per la seva tasca en la creació d’eines com WorldCat o el manteniment de la Classificació Decimal de Dewey (CDD). A banda d’aquestes tasques, cal destacar que, de forma periòdica, va publicant tota una sèrie d’informes amb recerca d’alt interès gràcies a la seva xarxa i capacitat per arribar a centenars de persones i institucions.
