Carlos Lopezosa
Facultat d'Información i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona
Purificato, E., Bili, D., Jungnickel, R., Ruiz-Serra, V., Fabiani, J., Abendroth-Dias, K., Fernández-Llorca, D., & Gómez, E. (2025). The role of artificial intelligence in scientific research : a science for policy, European perspective, Publications Office of the European Union. <https://data.europa.eu/doi/10.2760/7217497>. [Consulta: 18/03/2026].
La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en la investigació científica ha deixat de ser una promesa per convertir-se en una realitat que està afectant de manera directa totes les disciplines i totes les fases del procés investigador. En aquest context, l’informe The Role of Artificial Intelligence in Scientific Research, elaborat pel Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Europea, constitueix una aportació especialment rellevant en aquest sentit. Es tracta d’un document estratègic que combina el diagnòstic tècnic sobre aquesta tecnologia amb la anàlisi científica, la reflexió epistemològica i una orientació pràctica per al disseny de polítiques públiques.
Un dels principals valors de l’informe del JRC és el seu enfocament sistemàtic, ja que analitza l’impacte de la intel·ligència artificial seguint, per a això, les etapes clàssiques del procés científic. És a dir, se centra en qüestions com la formulació de preguntes de recerca, la revisió de la literatura, la generació d’hipòtesis, el disseny experimental, l’anàlisi de dades i la comunicació de resultats.
La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) a la indústria editorial no es pot entendre únicament com un avenç tecnològic; constitueix, sobretot, un fenomen cultural, econòmic i simbòlic de gran abast. El món digital a la indústria editorial (Universitat Veracruzana, 2025) és una obra col·lectiva que examina, des de múltiples perspectives, les transformacions que la IA ha introduït en el sector editorial contemporani. A diferència d’altres volums centrats gairebé exclusivament en els desenvolupaments tècnics, aquest llibre es distingeix per articular una anàlisi que integra història dels mitjans, cultura digital, educació, pràctiques professionals i reflexió ètica. Aquesta pluralitat constitueix la seva principal fortalesa, tot i que també genera tensions internes que conviden a una lectura crítica i contextualitzada.
Es pot considerar que la primera gran revolució que es va donar en la comunicació científica fou la transició del paper al format digital. Aquesta primera revolució no va significar grans canvis en les estructures dels processos d’edició i comunicació acadèmica, els quals es varen mantenir pràcticament iguals que en el context analògic. Actualment, però, sí que es poden observar canvis rellevants en els processos d’edició, així com d’accés i consum de la literatura científica. D’aquí que, actualment, podem considerar que ens trobem ja en la segona revolució. 
