Marta Cava
Bibliotecària
Institut Premià de Mar
Miret, Inés; Baró, Mònica; Dussel, Inés; Mañà, Teresa (2021). Huellas de un viaje: trayectorias y futuros de las bibliotecas escolares de Galicia. Santiago de Compostela: Dirección Xeral de Centros e Recursos Humanos. Consellería de Cultura, Educación e Universidade de la Xunta de Galicia. 311 p. Disponible a: <https://libraria.xunta.gal/sites/default/files/downloads/publicacion/huellas_de_un_viaje.pdf>. [Consulta: 27/02/2022].
Hi ha molts estudis, documents i informes que posen en valor la importància i els beneficis de la biblioteca escolar en els centres educatius. També són moltes les bones pràctiques que s’han recollit d’arreu del món amb exemples de biblioteques que duen a terme petites i grans accions a les quals cal prestar atenció.
A Huellas de un viaje trobem un exhaustiu document on s’explica el funcionament de les biblioteques escolars a Galícia, tot allò que aporten a la comunitat educativa i dades estadístiques i valoracions de primera mà d’alumnat, professorat i famílies. També té espai per fer una mirada cap al futur per analitzar quin paper tindran en els propers anys.
Al llarg de les més de 300 pàgines que té el document, podem fer-nos una idea de l’organització interna de les biblioteques amb molt de detall, però també de sentir la veu d’un gran ventall de persones diferents, tant des del mètode tradicional de l’enquesta com amb dues interessants propostes: els textos escrits pel professorat i els dibuixos fets per l’alumnat. És un text llarg i que requereix tenir un llapis a prop per poder subratllar totes les idees que hi apareixen. A partir de l’estructura del document, intentarem desgranar què s’hi recull.
Horizon 2020 (H2020) va ser el programa de recerca i innovació de la Comissió Europea (2014-2020) que va invertir quasi 77 mil milions d’euros. Al programa H2020 l’ha succeït el programa Horizon Europa (95,5 mil milions d’euros de pressupost per al període 2021-2024). Una cop finalitzat H2020 s’està procedint a l’avaluació del programa. Aquest informe en particular està dedicat a l’anàlisi de la política d’accés obert dels projectes finançats en el dit programa. Convé recordar que els articles 29.2 i 29.3 del contracte, que s’havia de signar quan es concedien projectes H2020, estipulaven alguns requisits de compliment obligat per tal d’afavorir l’accés obert per a les publicacions i per a les dades de recerca produïts en aquests projectes finançats. 
OCLC Research presenta un estudi en el qual es pretén extrapolar conclusions dels canvis impulsats per la pandèmia per desenvolupar un Nou Model de Biblioteca. Amb aquesta cita atribuïda a Aníbal Aut uiam inueniam aut faciam, el text vol reflectir de quina manera les biblioteques troben el seu camí fins i tot quan sembla no existir.
Amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19, els serveis bibliotecaris van haver de redissenyar-se i accelerar la conversió a la modalitat virtual arran del tancament dels equipaments. N’és un bon exemple la resposta de les Biblioteques d’Investigació del Regne Unit (en endavant, RLUK1) que va consistir en una precipitada revolució digital en els serveis, processos i col·leccions que gestionaven fins aleshores i que s'analitzen en el document que ressenyem. 
De ben segur que a ningú li sorprèn que afirmi que vivim una època d’acadèmia accelerada, on la pressió per publicar costi el que costi augmenta per moments i en la qual l’existència de temps per pensar i reflexionar és gairebé un mite. Aquesta situació té el seu origen, en gran part, en els barems sota els quals s’avalua la producció científica, que prioritzen quantitat per sobre de la qualitat i la rapidesa per sobre de l’assossec. L’informe The changing role of funders in responsible research assessment: progress, obstacles and the way ahead es fa ressò d’aquesta situació i proposa un nou camí cap a un sistema d’avaluació de la recerca responsable on els finançadors de la ciència tenen un paper clau. 
