José Luis Herrera Morillas
Facultad de Ciencias de la Documentación y la Comunicación
Universidad de Extremadura
Novak, John; Ohler, L. Angie; Day, Annette (2020). Ebook collection development in academic libraries: examining preference, management, and purchasing patterns. [Middletown]: Choice. 58 p. Disponible a: <https://static.od-cdn.com/Choice-Incorporating_Ebooks_into_Collection_Development.pdf>. [Consulta: 21/07/2021].
Choice, una unitat editorial de l’Associació de Biblioteques Universitàries i de Recerca (ACRL), realitza aquest estudi que subscriu OverDrive Professional, una divisió d’OverDrive. L’estudi es basa en una enquesta que té per objectiu conèixer l’estat actual dels llibres electrònics a les biblioteques acadèmiques, especialment les tendències sobre l’adquisició, també els beneficis, les limitacions i els obstacles de l’ús de llibres electrònics dins de la comunitat acadèmica i les seves biblioteques.
Com és sabut, la pandèmia de la COVID-19 ha vingut acompanyada, ja des dels inicis, del que la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) anomenava infodèmia, és a dir una excessiva quantitat d’informació, molta de la qual és falsa. Aquest fet ha preocupat des del primer moment els governs i les organitzacions internacionals, atès que en un moment d’incertesa com han estat les diferents onades, la gran quantitat de desinformació podia afectar la gestió sanitària de la crisis, a l’allunyar la ciutadania de les mesures i recomanacions que s’estaven donant, a voltes amb més certeses i a voltes per comparació amb altres crisis sanitàries.
Segons 
Les compres consorciades de paquets de revistes —els anomenats big deals— han estat el model predominant de subscripció a les biblioteques universitàries durant les dues darreres dècades. Aquest format de compra permet, amb un increment marginal del preu respecte del que es pagava per rebre els títols impresos, accedir en línia al conjunt de revistes d’una editorial. No obstant, factors com l’augment dels preus o les polítiques en favor de l’accés obert estan portant nombroses biblioteques a explorar altres models de contractació. Aquest és el cas dels acords transformatius, consistents en què les Institucions paguen les editorials per la publicació en accés obert de la seva producció científica mantenint l’accés als continguts que requereixen una subscripció. També és cert que, des d’un punt de vista financer, el model no és massa diferent i a voltes es denomina aquests contractes open access big deals.
El camp editorial llatinoamericà té una història rica i diversa que Edición latinoamericana, de Sebastián Rivera Mir, pren com a punt de partida per, des d’allà, traçar una imatge d’amplitud panoràmica. El text obre la col·lecció «Palabras clave: lecturas para este siglo», un treball conjunt de CLACSO i la Universidad Autónoma Metropolitana (UAM) - Unidad de Cuajimalpa, a l’Argentina, nascut per abordar temes clau de les ciències socials des de Llatinoamèrica d’una manera accessible al públic no especialitzat.
