Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Cooper, Danielle; Rieger, Oya Y. (2021). What’s the big deal?: how researchers are navigating changes to journal access. [New York, NY]: Ithaka S+R. 42 p. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.315570>. [Consulta: 25/06/2021].
Les compres consorciades de paquets de revistes —els anomenats big deals— han estat el model predominant de subscripció a les biblioteques universitàries durant les dues darreres dècades. Aquest format de compra permet, amb un increment marginal del preu respecte del que es pagava per rebre els títols impresos, accedir en línia al conjunt de revistes d’una editorial. No obstant, factors com l’augment dels preus o les polítiques en favor de l’accés obert estan portant nombroses biblioteques a explorar altres models de contractació. Aquest és el cas dels acords transformatius, consistents en què les Institucions paguen les editorials per la publicació en accés obert de la seva producció científica mantenint l’accés als continguts que requereixen una subscripció. També és cert que, des d’un punt de vista financer, el model no és massa diferent i a voltes es denomina aquests contractes open access big deals.
El camp editorial llatinoamericà té una història rica i diversa que Edición latinoamericana, de Sebastián Rivera Mir, pren com a punt de partida per, des d’allà, traçar una imatge d’amplitud panoràmica. El text obre la col·lecció «Palabras clave: lecturas para este siglo», un treball conjunt de CLACSO i la Universidad Autónoma Metropolitana (UAM) - Unidad de Cuajimalpa, a l’Argentina, nascut per abordar temes clau de les ciències socials des de Llatinoamèrica d’una manera accessible al públic no especialitzat.
El 4 de juny va tenir lloc el Seminari Maredata 2021, organitzat per la 
La intel·ligència artificial ha esta assenyalada com l’element central de la denominada 
En les darreres dècades, la ciència ha passat de ser una activitat modestament retribuïda a mobilitzar una quantitat considerable de recursos econòmics.1 Això ha atret –lògicament– l’empresa privada, cosa que no seria dolenta en si mateixa si no fos que es creu que la ciència hauria d’estar autogovernada i desenvolupar-se, exclusivament, per criteris científics.
