L. Fernando Ramos
CU Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid

Kennedy, Helen; Oman, Susan; Taylor, Mark; Bates, Jo; Steedman, Robin (2020). Public understanding and perceptions of data practices: a review of existing research. [London]: Nuffield Foundation; [Sheffield]: University of Sheffield. 65 p. Disponible a: <http://livingwithdata.org/current-research/publications/>. [Consulta: 02/05/2021].

Un grup d’investigadors britànics ha realitzat una àmplia recopilació i revisió d’estudis duts a terme entre 2015 i 2019 on s’analitzen i valoren el significat que tenen les dades per als ciutadans i el grau de confiança que els mereixen. Els autors donen al terme «data practices» el mateix significat que el de «dataficació», neologisme per referir-nos a la recopilació, l’anàlisi i l’intercanvi sistemàtic de dades i els resultats d’aquests processos. D’entre tots els tipus de dades, les més importants són les dades personals, sobre la gestió de les quals existeix una gran preocupació, i per això s’han adoptat un gran nombre d’iniciatives, tant en el Regne Unit mateix com en diversos àmbits més amplis governamentals, professionals i acadèmics.

Andreu Sulé
Coordinador del màster de Gestió de Continguts Digitals
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona

Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial. Por Michael Bhaskar et al. Coord., Fredy Adolfo Forero Villa. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc), 2020. 92 p. (Dosier Cerlalc. Derecho de autor). Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/dosier-inteligencia-artificial-transformaciones-y-retos-en-el-sector-editorial/>. [Consulta: 14/04/2021].

El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc-Unesco ha publicat un informe sobre l’impacte que té i que pot tenir la intel·ligència artificial (IA) en la cadena de producció i difusió del llibre. El treball, titulat Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial, s’adreça al context llatinoamericà, tot i que bona part de les anàlisis i reflexions que conté són aplicables a d’altres àmbits.

Si bé és cert que el concepte d’IA no és nou, no ho és menys que no ha estat fins a les dues darreres dècades que les seves possibilitats d’aplicació al món comercial s’han fet realitat. L'augment exponencial de la capacitat dels ordinadors d'acumulació de dades (big data) ha fet possible el processament d'informació a través de xarxes neuronals artificials a una escala mai vista. Darrere queden les aplicacions –més mediàtiques que pràctiques– com la de Deep Blue, la computadora d’IBM que el 1996 va guanyar per primer cop un campió del món d’escacs, Garri Kaspàrov. Avui dia ja parlem d’IA aplicada a les empreses en l’automatització de processos, la presa de decisions basada en l’anàlisi de dades, l’atenció al client, etc. 

Ana González Tornero
Professora associada
Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació
Universitat de Barcelona

Kovač, Miha; Weel, Adriaan van der (eds.) (2020). Lectura en papel vs. lectura en pantalla. Trad., Laura Tibaquira. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC). 140, [6] p. (Dosier CERLALC. Ecosistema del libro). Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/dosier-lectura-en-papel-vs-lectura-en-pantalla/>. [Consulta: 14/02/2021].

El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC) ha publicat la traducció d’un dossier molt útil, que va difondre prèviament la revista First Monday l’any 2018. Diversos experts del projecte Evolution of Reading in the Age of Digitisation (E-READ) reflexionen en aquesta obra sobre la repercussió de la tecnologia en els processos d’alfabetització, sobre la coexistència de dispositius digitals amb el llibre imprès i amb l’escriptura manuscrita, i sobre els efectes de la biblioteràpia.