Fátima García López
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación
Universidad Carlos III
Calvert, Scout (2021). Crest or trough?: how research libraries used emerging technologies to survive the pandemic, so far. Edited by Mary Lee Kennedy and Clifford Lynch. Washington, DC: Association of Research Libraries. 28 p. Disponible a: <https://www.arl.org/wp-content/uploads/2021/09/2021.10.01-crest-or-trough.pdf>. [Consulta: 11/03/2022].
Lara Díaz, Isabel; Merino, Àngels; Echeverría, Carmen; Chumillas, Elías; García Reche, Gregorio; Pallarés, Jordi; Manzano, Maribel; Ferreras, Tránsito; Salord, Rosa (2021). Resultados de la encuesta sobre las bibliotecas REBIUN durante el curso 2020/2021. Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN). 19 p. Disponible a: <http://bibliotecas.csic.es/sites/default/files/Informe%20final.pdf>. [Consulta: 11/03/2022].

A l’època més dura de la pandèmia, tots vam agrair poder accedir a alguns dels serveis als quals estàvem acostumats abans que la COVID-19 arribés a la nostra vida, alguna cosa que ens proporcionés certa aparença de normalitat, necessària davant d’un escenari d’incertesa. Al igual com altres institucions, les biblioteques universitàries i de recerca van poder sobreviure a l’impacte de la pandèmia i mantenir la prestació d’alguns serveis gràcies a les tecnologies. Tenint en compte l’opinió dels seus professionals, aquestes biblioteques han estat a l’altura del desafiament que va suposar la pandèmia gràcies, en gran part, al fet que ja partien d’experiències prèvies en el desenvolupament de col·leccions i serveis digitals orientats a estendre la presència de la biblioteca més enllà dels seus murs. D’aquesta manera, les biblioteques de recerca van mantenir fàcilment l’accés a la majoria dels serveis i recursos de manera virtual, donat que portaven treballant en el desenvolupament d’aquests serveis durant dècades.
El passat 26 de gener, es va dur a terme el webinar
Hi ha molts estudis, documents i informes que posen en valor la importància i els beneficis de la biblioteca escolar en els centres educatius. També són moltes les bones pràctiques que s’han recollit d’arreu del món amb exemples de biblioteques que duen a terme petites i grans accions a les quals cal prestar atenció.
Horizon 2020 (H2020) va ser el programa de recerca i innovació de la Comissió Europea (2014-2020) que va invertir quasi 77 mil milions d’euros. Al programa H2020 l’ha succeït el programa Horizon Europa (95,5 mil milions d’euros de pressupost per al període 2021-2024). Una cop finalitzat H2020 s’està procedint a l’avaluació del programa. Aquest informe en particular està dedicat a l’anàlisi de la política d’accés obert dels projectes finançats en el dit programa. Convé recordar que els articles 29.2 i 29.3 del contracte, que s’havia de signar quan es concedien projectes H2020, estipulaven alguns requisits de compliment obligat per tal d’afavorir l’accés obert per a les publicacions i per a les dades de recerca produïts en aquests projectes finançats.
OCLC Research presenta un estudi en el qual es pretén extrapolar conclusions dels canvis impulsats per la pandèmia per desenvolupar un Nou Model de Biblioteca. Amb aquesta cita atribuïda a Aníbal Aut uiam inueniam aut faciam, el text vol reflectir de quina manera les biblioteques troben el seu camí fins i tot quan sembla no existir.
