La biblioteca de presó com a factor de transformació de la vida dels interns

Enviat per Andreu Sulé el Dc, 01/04/2020 - 19:36

Andreu Sulé
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona

Krolak, Lisa (2019). Books beyond bars: the transformative potential of prison libraries. Hamburg: UNESCO Institute for Lifelong Learning. 50 p. ISBN: 978-92-820-1231-4. Disponible a: <https://www.unesco.de/sites/default/files/2019-12/books_beyond_bars_krolak_2019.pdf> [Consulta: 29/03/2020]. 

Les biblioteques de presó han estat, des de fa molts anys, un dels aneguets lleigs en el camp de la Biblioteconomia. Es tracta d’un tipus de biblioteca que ha cridat molt poc l’atenció als investigadors, com ho demostra el fet que fent la cerca «prison librar*» en qualsevol camp de Web of Science es recuperen únicament 109 resultats, des de 1958 fins als nostres dies. És per això que la publicació, l’any passat, de Books beyond bars: the transformative potential of prison libraries és una molt bona notícia per a les biblioteques penitenciàries, i no únicament per sumar un recurs més a la minsa llista d’obres sobre biblioteques de presó, sinó pel prestigi de l’entitat que l’ha feta possible, l’UNESCO Institute for Lifelong Learning (UIL), i de la seva autora, Lisa Krolak, responsable de la biblioteca de l’UIL i especialitzada en el paper de les biblioteques en l’alfabetització (ResearchGate, Academia).

Serveis bibliotecaris de suport a la recerca en l’entorn digital

Enviat per Àngel Borrego el Dc, 25/03/2020 - 09:56

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Greenhall, Matt (2019). Digital scholarship and the role of the research library: the results of the RLUK digital scholarship survey. London: RLUK. 77 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2019/07/RLUK-Digital-Scholarship-report-July-2019.pdf>. [Consulta: 19/03/2020].

El món anglosaxó ha encunyat en els darrers anys l’expressió «digital scholarship» per referir-se a l’ús de recursos digitals en la recerca acadèmica. L’informe que ressenyem defineix el terme com «the increasingly diverse application of digital technology to scholarly activity, with a particular emphasis on openness, cross-disciplinary collaboration, and challenging traditional and established methodological norms» (p. 7). Es tracta, doncs, d’un concepte ampli —sense un equivalent clar en castellà— que inclou la creació i manteniment de repositoris, l’adquisició de col·leccions digitals, l’organització d’exposicions virtuals, la preservació digital, la gestió de dades de recerca, el suport a l’accés obert o el desenvolupament de plataformes de descobriment.

Desinformació a l’era digital

Enviat per Lydia Sánchez el Dc, 18/03/2020 - 13:14

Lydia Sánchez
Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona

Disinformation and «fake news»: final report: eighth report of session 2017-19 (2019). House of Commons. Digital, Culture, Media and Sport Committee. London: House of Commons. 109 p. Disponible a: <https://publications.parliament.uk/pa/cm201719/cmselect/cmcumeds/1791/1791.pdf>. [Consulta: 09/01/2020].

A multi-dimensional approach to disinformation: report of the indepedent High level Group on fake news and online disinformation (2018). European Commission. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 39 p. ISBN 978-92-79-80419-9. Disponible a: <https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/final-report-high-level-expert-group-fake-news-and-online-disinformation>. [Consulta: 09/01/2020].

Una de les principals preocupacions dels científics socials de la primera meitat del segle XX va ser la dels suposats efectes perjudicials dels mitjans de comunicació de masses a les societats democràtiques. Alguns veien en els mitjans una força destructora de la cultura (Leavis, 1930), d’altres incidien en les terribles conseqüències de la propaganda política a través de canals de difusió massius (Lasswell, 1927, 1934; Lippman, 1922), d’altres en l’ús dels mitjans per part de l’elit política i econòmica per mantenir el seu estatus (Adorno i Horkheimer, 1972). Fins i tot aquells científics les recerques dels quals semblaven indicar que els mitjans no tenien tanta influència com se suposava van dedicar els seus esforços a estudiar la incidència dels continguts mediàtics en la societat i la democràcia (Lazarsfeld, 1944). Certament, l’estudi dels efectes dels mitjans ha dominat la recerca en comunicació durant dècades, i ha estat objecte d’interès d’administracions i governs.

Models 3D i realitat virtual a les biblioteques acadèmiques

Enviat per Pedro Rueda el Dc, 11/03/2020 - 12:40

Pedro Rueda Ramírez
Membre del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC)
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona

Grayburn, Jennifer; Lischer-Katz, Zack; Golubiewski-Davis, Kristina; Ikeshoji-Orlati, Veronica (editors) (2019). 3D/VR in the academic library: emerging practices and trends. Arlington, VA: Council on Library and Information Resources. V, 133 p. Disponible a: <https://www.clir.org/pubs/reports/pub176/>. [Consulta: 21/02/2020].

3D/VR in the academic library s’ocupa del paper dels models en tres dimensiones (3D), la realitat virtual (RV) i la realitat augmentada (AR) en l’àmbit de les biblioteques acadèmiques. Els models 3D han ofert reconstruccions d’espais virtuals que han permès nombroses aplicacions. Els models 3D impresos estan cada cop més connectats als prototips artístics o d’enginyeria. La realitat virtual ha passat del joc a simulacions mèdiques que utilitzen els estudiants d’anatomia. I la AR està cada vegada més present en les nostres relacions amb els objectes exposats als museus. L’interès acadèmic resulta clar tant per les seves aplicacions a la docència com a diferents àmbits de recerca. L’aplicació a nombrosos camps del saber pot generar coneixements aplicats i entorns virtuals d’aprenentatge innovadors. L’informe intenta respondre aquestes qüestions a través de vuit casos pràctics que plantegen com s’han resolt alguns d’aquests problemes a l’abordar les dades 3D i el programari de realitat virtual des de perspectives col·laboratives i interdisciplinàries. 

Nota sobre l’«Observatorio de la librería», 2019

Enviat per Marià Marín el Dc, 04/03/2020 - 16:45

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals

Observatorio de la librería (2019). Dir. y realiz., Rafael Bravo Gil, Victoria Bordonaba Juste, José Miguel Pina Pérez, Iguácel Melero Polo. [Madrid]: Cegal; Zaragoza: Universidad de Zaragoza. 100 p. Disponible a: <https://www.cegal.es/wp-content/uploads/2019/11/Observatorio-de-la-Librer%C3%ADa-2019.pdf>. [Consulta: 23/02/2020]. 

Aquesta nota1 enllaça amb aquelles que, anys enrere, s’han fet sobre el Mapa de librerías que promou la Cegal (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).2 De fet, l’estudi inclou d’altres informes que es feien per separat. Ens referim a l’«Análisis de las principales magnitudes contables de las librerías españolas», al «Barómetro de ventas» i al «Sistema de indicadores económicos y de gestión de las librerías» (SIEGLE). Són coses diferents, però val a dir que tenir-les aplegades ajuda a construir una mirada més completa sobre el sector.

Torna l’alarma

N‘hi havia el rum-rum i les dades confirmen que cal estar en situació d’aguait, si no d’alerta. Després d’uns anys d’augments sostinguts tant en la facturació com en l’obertura de nous locals (i el consegüent relatiu d’aturada de tancaments), ha vingut un exercici de frenada, que en alguns llocs de l’Estat es va avançar ja al 2017. Dues primeres constatacions:

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS