Nous ensenyaments dels estudis d'ús de col·leccions

Ramón Abad
Biblioteca
Universidad de Zaragoza
 

OhioLINK Collection Building Task Force, Julia Gammon and Edward T. O'Neill. 2011. OhioLINK–OCLC Collection and Circulation Analysis Project 2011. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-06r.htm.
 

El 2006, el consorci de biblioteques universitàries de l'Estat d'Ohio (OhioLINK), als Estats Units, en col·laboració amb OCLC Research, va iniciar el que amb seguretat és el major estudi d'ús de col·leccions realitzat mai. Els seus resultats inicials acaben de ser publicats el mes de setembre de 2011 per OCLC Research en el document titulat OhioLINK OCLC Collection and Circulation Analysis Project. 2011 (http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-06r.htm).

De seguida ve al cap  -i en l'Informe se cita-el famós estudi de la Universitat de Pittsburg sobre l'ús de les col·leccions, realitzat en els 70s, en el qual es va comprovar la famosa regla del 80/20 aplicada a l'ús de les col·leccions (el 20% d elas col·leccions suporten el 80% de l'ús). Així mateix és inevitable relacionar-lo amb el famós projecte Conspectus, que va sorgir a mitjans dels 80s i que, desigualment, es va mantenir al llarg dels 90s, especialment a les biblioteques universitàries del Nord-oest dels Estats Units, a la coneguda xarxa WLN (Western Library Network), sent encara una eina d'avaluació de col·leccions associada al WorldCat (OCLC Conspectus).

Com fer que els recursos digitals creats amb diner públic siguin el màxim d’efectius

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya


"A guide to real value from the internet: Producing, promoting and developing content most effectively" (2011). En: Maximising Online Resource Effectiveness (MORE). April 2011. The Higher Education Funding Council for England (HEFCE); JISC. 15 p. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/themes/content/sca/SCAMOREGuide.pdf>. [Consulta: 12/10/2011].
"A checklist for value from the internet: Producing, promoting and developing content most effectively" (2011). En: Maximising Online Resource Effectiveness (MORE). April 2011. The Higher Education Funding Council for England (HEFCE); JISC. 2 p. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/themes/content/sca/SCAMOREChecklist.pdf>. [Consulta: 12/10/2011].
"Reports from the field: Experiences from those ‘at the coalface'" (2011). En: Maximising Online Resource Effectiveness (MORE). Version 1.1, April 2011. The Higher Education Funding Council for England (HEFCE); JISC. 34 p. <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/themes/content/sca/SCAMOREFieldReports.pdf>. [Consulta: 12/10/2011].
 

Durant els anys 80 hi va haver la necessitat de desenvolupar xarxes de comunicacions per tal d'aprofitar tot el potencial dels ordinadors. Els governs de diferents països van crear organitzacions (moltes vegades, fundacions) per tal d'estendre les xarxes dins el territori nacional. Així van néixer i desenvolupar-se RedIris a Espanya, Cyclades a França o JANET al Regne Unit. L'evolució de les coses és diferent a un lloc o a un altre i això depèn de com les persones i les organitzacions les sàpiguen conduir. Així va ser que JANET va acollir des de ben aviat activitats relacionades amb la informació (i no només amb la informàtica).

La bona evolució de JANET comportà la creació del Joint Information Systems Committee (JISC), organització que avui ja no fa constar el seu nom complet a la pàgina web sinó tan sols les seves sigles, i que parteix de la visió que "la gestió de la tecnologia i de la informació ha d'estar al cor de la recerca i de l'educació".

La preservació de les dades de recerca i les agències de finançament de la R+D

Alice Keefer
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Maron, Nancy L.; Loy, Matthew (2011). Funding for sustainability: how funders' practices influence the future of digital resources. (http://www.ithaka.org/ithaka-s-r/research/funding-for-sustainability/FundingForSustainability.pdf)

Aquest informe, encarregat pel JISC i la Strategic Content Alliance i preparat per Ithaka S&R, analitza què fan i què poden fer les agències de finançament de la recerca per tractar que els materials digitals recollits o generats durant els projectes d'investigació –sobretot les dades científiques i altres recursos complexos– siguin accessibles i utilitzables en el futur.

Els últims anys han vist créixer el nombre d'iniciatives a escala internacional dedicades a la gestió a llarg termini de la "informació científica". Aquest concepte, tot i tenir un abast molt ampli ara se centra principalment en les dades científiques generades o recollides durant els projectes d'investigació i no tant les publicacions que resulten de la investigació. Una consulta recent de la Comissió Europea sobre la informació científica a l'època digital defineix les dades d'investigació de la següent manera:

"‘Research data' … may be numerical/quantitative, descriptive/qualitative or visual, raw or analysed, experimental or observational. Examples are digitised primary research data, photographs and images, films, etc."

Bibliografia internacional sobre història del llibre: "Book history online"

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Book history online: international bibliography of the history of the printed book and libraries. [Den Haag]: Koninklijke Bibliotheek. <http://portal.kb.nl/V/?func=find-db-4&resource=DNL03239>. [Consulta: 28 set. 2011].

Avui parlem de la bibliografia especialitzada d'abast internacional més important sobre història del llibre: Book history online, BHO. És elaborada per la biblioteca nacional dels Països Baixos (Koninklijke Bibliotheek) en col·laboració amb una xarxa d'especialistes estesa per tot el món. Es va començar a publicar en línia el 1989, a partir d'una versió impresa prèvia, Annual bibliography of the history of the printed book and libraries (ABHB), que havia començat a aparèixer el 1970 a la Haia, publicada per Martinus Nijhoff –amb el suport de l'IFLA–, i que continua apareixent anualment (ISSN 0303-5964). És a dir que la informació publicada a partir de 1990 cap endavant es troba tant a la versió impresa com a la base de dades en línia.

Comencem per precisar l'abast temàtic. Aquesta obra es dedica a la història del llibre imprès i a la història de les biblioteques. Inclou temes relacionats com la fabricació del paper, la tinta, els tipus d'impremta, els aspectes sociològics i econòmics, la comercialització del llibre, l'enquadernació, la bibliofília, les il·lustracions, la premsa... Geogràficament parlant és internacional. Aquest abast s'intenta acomplir amb la col·laboració d'una xarxa d'experts repartida per 50 països.

L'itinerari de LERU cap a l'accés obert amb èxit

Reme Melero
Científica Titular CSIC
Membre del grup Accés obert a la Ciència (www.accesoabierto.net)
 

LERU Open Access Working Group (2011). The LERU roadmap: towards Open access. June, 2011. Leuven: League of European Research Universities. (Advice paper; 8). 14 p. <http://www.leru.org/files/publications/LERU_AP8_Open_Access.pdf>. [Consulta: 23/09/2011].

La Lliga d'Universitats Europees (LERU), composada per 21 institucions, entre elles la Universitat de Barcelona, va elaborar aquest informe o guia al juny de 2011. En la seva elaboració van participar-hi els membres del grup de treball sobre accés obert, coordinat per Paul Ayris. El document, tot i que breu, és molt il·lustratiu, fa un recorregut per les vies que condueixen a l'accés obert a la producció científica, les ja conegudes ruta verda, la via de l'auto-arxiu en dipòsits d'accés obert, i la daurada, o publicació en revistes d'accés obert.

L'informe està dirigit a les universitats que composen la Lliga, encara que es fa extensiu a totes aquelles que vulguin seguir les recomanacions sobre com posar en marxa dipòsits, establir polítiques a favor de l'accés obert, o com realitzar activitats formatives i de promoció del accés obert dirigides a totes les parts implicades de la comunitat universitària.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS