Convivència de formats: a cada u el que li pertoca

Jordi Prats
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politécnica
 

Li, Chan, Felicia Poe, and Michele Potter, et. al. UC Libraries Academic e-Book Usage Survey. Oakland, CA: University of California Libraries, May 2011. At: http://www.cdlib.org/services/uxdesign/docs/2011/academic_ebook_usage_su... [Consulta: 19/12/2011].

Si bé la presència de llibres digitals a les biblioteques universitàries no és un fenomen tan recent com es pot pensar (REBIUN), si que és cert que la penetració que ha tingut en les seves col·leccions ha estat més lenta que en altres formats digitals, fet que ha provocat que hagi costat un cert temps poder disposar d'informes que n'analitzin l'accés i l'ús. En aquest context s'emmarca l'estudi que avui presentem.

El document conté els resultats d'una enquesta feta als usuaris de les biblioteques de la Universitat de California (més de 2.500 respostes), sobre l'ús d'una col·lecció d'uns 20.000 títols de llibres digitals d'Springer, pluridisciplinars però amb una presència majoritària en l'àmbit de les ciències per sobre de les humanitats.

Estratègia d’Europeana per als propers anys

Eugènia Serra
Coordinació general
Biblioteca de Catalunya
 

Europeana (2011). Strategic plan: 2011-2015. 23 p. <http://pro.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=c4f19464-7504-44db-ac1e-3ddb78c922d7&groupId=10602>. [Consultado: 16/11/2011].
Europeana (2011). Business plan 2011. 17 p. <http://pro.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=06a23e5f-e0d2-46c4-8d3a-c0add5c20321&groupId=10602>. [Consultado: 16/11/2011].

Europeana ha presentat aquest any 2011 el seu pla estratègic per als propers cinc anys i el pla de negoci del 2011, documents que concreten l'estratègia, els temes claus i els indicadors que permetran avaluar la seva acció. Tots dos documents estan alineats amb les recomanacions fetes pel Comitè de savis en el seu informe The New Renaissance, ressenyat en aquest mateix bloc.

Les línies estratègiques identificades al pla són quatre:

Agregar contingut per construir una font de patrimoni europeu oberta i fiable, representativa de la diversitat cultural europea; això implica estendre la xarxa d'agregadors, millorar la qualitat de les metadades i millorar la interoperabilitat amb tecnologia de web semàntica gràcies al nou model EDM.

El full de ruta digital: oportunitats i reptes per a la indústria editorial

José Antonio Cordón García
Universidad de Salamanca
Grupo E-Lectra: Edición, Lectura Electrónica, Transferencia y Recuperación Automatizada de la Información
 

Celaya, Javier; Rodeja i Gibert, Teia (2011). Indústria editorial 2.0: tendències, oportunitats i reptes davant la digitalització del llibre. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. (Les diagnosis de l'Observatori de Prospectiva Industrial; 8). 80 p. ISBN 978-84-393-8766-4. Disponible també en línia a: <http://www20.gencat.cat/docs/empresaiocupacio/19%20-%20Industria%20i%20S.... [Consulta: 02/12/2011]. 

La indústria editorial constitueix un dels sectors productius més importants d'Espanya. No en va ocupa el quart lloc en l'àmbit mundial per importància de producció i facturació. En els tres últims anys ha anat cobrant importància creixent el sector dels continguts digitals, que segons l'últim informe de l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, presentat en el fòrum FICOD el 23 de novembre de 2011, ha sobrepassat en importància l'analògic. Les dades mostren un sector en què les xifres augmenten exponencialment i el creixement és, per ara, permanent. Pel que fa els llibres electrònics, enfront dels 12.514 ISBNs concedits el 2009, el 2010 han ascendit a 18.500, produïts per petites i mitjanes editorials que aglutinen el 60% del mercat, i amb un significatiu 8,2% relatiu a l'autoedició, que s'incrementa en gairebé un 30% respecte a l'any 2009.

BUCLE: un pas endavant en el concepte de catàleg col·lectiu


Marina Salse Rovira
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

BUCLE: Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Castilla y León. Burgos: BUCLE. <http://www.ubu.es/bucle/es>. [Consulta: 22/11/2011].


BUCLE és un acrònim de Bibliotecas Universitarias de Castilla y León, un consorci bibliotecari que existeix des de l'any 2002 i que aplega les biblioteques de les universitats de Lleó, Valladolid, Salamanca i Burgos amb la finalitat de compartir els seus recursos bibliogràfics i els serveis bibliotecaris. Fins aquí BUCLE és només un més dels consorcis que apleguen arreu d'Espanya biblioteques universitàries. El que des d'el nostre Blok ens fa focalitzar la nostra atenció sobre ells és la iniciativa que han tingut per a la creació del seu catàleg col·lectiu.

Les biblioteques membres de BUCLE han optat per generar el seu catàleg col·lectiu a partir de WorldCat Local d'OCLC, una iniciativa que, tot i ser pionera a Espanya i a Europa, s'està estenen força i té com capdavanters diversos catàlegs col·lectius i locals ja implementats als EUA.

Un pas endavant en capacitat de demostrar

 
Dídac Martínez
Director de l'Àrea de Serveis Universitaris
Universitat Politècnica Catalunya
 

Borrego, Á. (2011). Impacte de la inversió en biblioteques sobre l'activitat de recerca a les universitats: Informe realitzat per encàrrec del CBUC. Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. <http://www.recercat.net/handle/2072/151828>. [Consulta: 22/11/2011].

Ens trobem davant d'un informe encarregat pel CBUC a Ángel Borrego totalment adient en aquest moments de crisis econòmica i molt aconsellable per llegir sobretot per aquells professionals bibliotecaris que s'encarreguen de la direcció i gestió de les biblioteques.

L'informe són 10 petits resums de 10 informes, articles i llibres que tracten, des de diferents anàlisis, la influència de l'impacte directe de les biblioteques en el progrés de les seves institucions.

Des de sempre els bibliotecaris hem elaborat memòries principalment basades en les dades estadístiques provinents de les tasques internes o de l'ús dels serveis bibliotecaris. Aquestes dades ens han permet "mostrar" a la universitat el que fem: el nombre de préstecs de llibres que fa una biblioteca, els llibres que hem comprat i catalogat en un mes, el nombre de persones que han entrat a estudiar aquell trimestre, quants articles de revistes digitals s'han baixat els investigadors en un any, quin pressupost tenim, etc. Som realment experts i pioners en fer informes basats en xifres quantitatives de l'evolució de la biblioteca i això ho hem continuant fent, però hem de fer un pas endavant.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS