Maria Cassella
Cruickshank, Peter; Hall, Hazel; Taylor-Smith, Ella (2011). Enhancing the impact of LIS research projects. Research Information Network; Library and Information Science Research Coalition. (RiLIES). 31 p. <http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/01/RiLIES_report_FINAL.pdf>. [Consulta: 20/09/2012].
Quina és la relació entre recerca acadèmica i professió a les ciències de la informació (LIS)? Quin és l'impacte dels projectes de recerca a la vida professional del bibliotecari? Amb l'objectiu d'explorar aquests temes al 2011 el Research Information Network i la Library and Information Science Research Coalition han finançat el projecte de recerca "Research in Librarianship – Impact Evaluation Study" (RiLIES), l'informe final del qual a cura de Peter Cruickshank, Hazel Hall i Ella-Taylor Smith s'analitza aquí. El projecte ha emprat diferents metodologies d'estudi entre elles combinades:
- l'anàlisi de la literatura professional sobre el tema de l'impacte de les recerques LIS;
- un estudi entre bibliotecaris format per tres focus groups basats en tres tipologies de bibliotecaris: universitaris, biomèdics, de biblioteques públiques;
La pregunta que encapçala aquest escrit és més fàcil de fer que de respondre, i encara que hi està relacionada, no és ben bé el mateix que preguntar per a la utilitat d'aquest museu. La pregunta, tal i com està formulada, porta implícita la idea de fer balanç entre els recursos emprats i els resultats obtinguts. A més no seria el mateix el que responguessin el director del museu, un artista, un urbanista, un hoteler, un turista, un veí del barri del Raval de Barcelona, o un polític. En tot cas, la resposta -tret potser de la del director del museu- estaria fonamentada en algunes dades, però sobretot en percepcions, sensacions, experiències, idees preconcebudes que ben probablement no acabarien de ser una resposta precisa a la pregunta.
L'any 2004 el Govern va encarregar el primer estudi parlamentari federal sobre biblioteques escolars. Quatre anys després, el 2008, l'Edith Cowan University, l'Escola Australiana de l'Associació de Biblioteques (ASLA) i l'Associació Australiana de Biblioteques i Informació (ALIA) van dur a terme un estudi que posava de manifest que el 29% del total de centres educatius i el 54% de centres educatius públics tenen un pressupost anual de menys de 5.000 dòlars per a la biblioteca escolar, una quantitat inferior a les dades del 1975, segons el Children's Book Council of Australia (llibre del Consell dels Nens d'Austràlia -CBCA). Aquesta xifra va disparar l'alarma. (Una situació, malgrat tot, molt llunyana en comparació amb les biblioteques escolars espanyoles, en què només en un 15% dels casos declaren1 tenir un pressupost per sobre dels 700 euros anuals.)
El passat mes de maig es va celebrar a Barcelona la Conferència de la secció Metropolitan Libraries 2012 de la IFLA. Entre les participacions destacades, hi havia les pràctiques de les biblioteques de Rotterdam i Amsterdam. No ens és estrany que els Països Baixos siguin un referent en el món bibliotecari. Estudis com el que ens ocupen així ho constaten. Aquest document, disponible també en format llibre, és un extens diagnosi i full de ruta per a les 1100 biblioteques públiques holandeses. La seva lectura resulta de gran utilitat per contextualitzar i observar quines línies de treball s'han desenvolupat a Holanda des de l'inici de l'actual segle XXI.
