El Grup d’innovació D ocent en Nutrició Pràctica basada en Recerca i Innovació Docent Responsables (NUTRICIOPRACTICA-RIDoR) és un grup jove creat al 2017.

El nostre GID sorgeix amb l’objectiu de millorar els aprenentatges i l’adquisició de competències sobretot pràctiques dels estudiants dels graus relacionats amb la nutrició i l’alimentació.

Les metodologies d’innovació que aplica el professorat del GID s’enfoquen principalment a millorar les habilitats i destreses dels estudiants i apropar-los a la pràctica professional futura.

A través de les activitats docents desenvolupades en el GID pretenem que els estudiants arribin a ser més competents, reflexius, amb capacitat crítica i científica i d’adaptació als canvis en funció de les necessitats de la societat. A més a més, pretenem alinear la innovació docent i els resultats obtinguts amb valors de la societat.

L'Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) té com a objectiu principal potenciar la qualitat i la competitivitat internacional de l’educació superior a tota Europa, mitjançant un canvi en les metodologies docents que centra el procés d'aprenentatge en l'estudiant i en l’assoliment de competències. Així, l’objectiu principal del present grup d’innovació docent és el desenvolupament de noves estratègies d’aprenentatge en Química Analítica, tant presencials com no presencials, que impliquin una major participació i col.laboració entre els estudiants en el seu procés d’aprenentatge i mitjançant la utilització de noves concepcions docents com l’ús de dispositius mòbils, la utilització de l’aula virtual o l’aula invertida, etc. Per descomptat, aquestes estratègies docents hauran d’anar acompanyades d’estratègies d’avaluació adequades que evidenciïn el grau d’assoliment i aprenentatge en competències dels estudiants. Així, aquest objectiu general, es pot resumir en diversos objectius concrets:

• Desenvolupament de noves metodologies docents que potenciïn l’ús i l’aplicació de les TIC, sobretot dels dispositius mòbils i eines web 2.0, en la nostra activitat docent per garantir el correcte seguiment de l’avaluació continuada de l’estudiant i del seu procés d’aprenentatge, i que ens condueixin a poder realitzar una avaluació veritablement acreditativa de l’assoliment de les competències, a més de facilitar una retroacció activa, àgil i constant amb els estudiants. Aquestes metodologies es poden dissenyar també per permetre una major participació dels estudiants a classe (especialment en grups nombrosos), tant des del punt de vista individual com col.laboratiu.
• Desenvolupar e implementar estratègies docents basades en les metodologies actives com l’aula invertida, estudi de casos i simulacions. Amb l’ús d’aquest tipus d’estratègies, centrades en l’alumne, participatives i basades en situacions reals que tenen com a característiques la complexitat i variabilitat, es pretén implicar l’alumne en un major grau en el seu aprenentatge i fer que aquest sigui més significatiu i proper a les situacions que després hauran de gestionar, així com acostar el contingut a les vivències dels docents o del propis alumnes. Aquest aprenentatge actiu es fomentarà amb la inclusió de retroacció del professor durant el procés docent i incorporarà també estratègies d’avaluació com a part de la metodologia docent.

1.- Dissenyar i implantar metodologies actives per a la implementació de sistemes innovadors d'aprenentatge i a l'avaluació dels continguts i les competències professionals clau en contextos de docència universitària presencial o no presencial (sincrònica o asincrònica) adreçats a la formació del professorat en EF.

2.- Fomentar la creació d'equips docents que coordinin el disseny, la implantació i l'avaluació de l'impacte de les metodologies actives en les assignatures de grau i màster adreçades a la formació del professorat en EF.

3.- Crear un repositori de recursos didàctics i una guia de bones pràctiques docents relacionades amb l'aprenentatge i l'avaluació de continguts i competències professionals clau del professorat en EF mitjançant metodologies actives en docència universitària presencial i no presencial.

4.- Divulgar l'impacte de les experiències d'innovació metodològica dutes a terme en el marc de la formació del professorat en EF.

L’equip de coordinació dels Practicums i Treball Fi de Grau (TFG) de la Facultat de Biologia te com a missió gestionar un sistema complex de Pràcticums i TFG, que implica cada curs a uns 500 estudiants dels cinc graus de la Facultat de Biologia i els estudiants del grau de Ciències Biomèdiques de la Facultat de Medicina, 500 tutors UB, 200 Tutors en Entitats Externes, 150 Tutors Internacionals i 240 professors formant part de 80 tribunals avaluadors del TFG.

Els objectius de l’equip docent de Coordinació de Practicums i TFG (CBP) són:

(1) Captar i fidelitzar projectes, de recerca a la pròpia Universitat, o en empreses i entitats tant a nivell nacional com internacional,

(2) Assignar Tutors UB i guiar-los en la tutorització de TFGs realitzats en entitats externes,

(3) Orientar i tutoritzar als alumnes adequadament segons els seus interessos professionals;

(4) Desenvolupar eines Moodle útils per a la bona comunicació i gestió dels projectes,

(5) Confeccionar els tribunals de TFG i

(6) Implementar la gestió de la qualitat incloent enquesta de satisfacció dels actors estudiants implicats.