Oberta la preinscripció de la 19a edició del Màster de Drogodependències de la UB.

La propera edició que s’iniciarà a octubre de 2020, concentrarà les seves classes en horari de divendres matí i tarda.  

 

logo-ub-cat

Per a una apropiada intervenció professional en el camp de l’abús i dependència de les drogues, calen uns coneixements i unes habilitats que, a hores d’ara, no hi són prou desenvolupats en cap dels estudis de grau existents. Conscients d’aquesta necessitat, a partir de la càtedra de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona es va organitzar un postgrau específic sobre aquesta matèria, el Màster en Drogodependències, que va començar a impartir-se el curs 1986-1987, havent estat el primer en el seu gènere de l’estat espanyol i també d’Europa, “ex aequo” amb el creat el mateix curs a la Universitat de Londres.

Sempre s’ha caracteritzat per una àmplia participació de professorat expert en la matèria provinents de la pràctica professional assistencial i preventiva, complementada amb la visió analítica de diferents professors universitaris. Alguns dels més de 60 professors i professores que participen en el Màster són : Domingo Comas (Fundación Atenea), Marta Torrens (Hospital del Mar), Rafael Maldonado (Universitat Pompeu Fabra), Miquel Casas (Hospital Vall d’Hebrón), Mireia Ventura (Energy Control), Xavier Ferrer (Fundació Salut i Comunitat), Joan Colom (Subdirecció General Drogodependències de Cat.), Gemma Altell (G360), Fernando Caudevilla (SEMFyC), Ernesto Sierra (Cruz Roja), Sonia Fuertes (Aj. de Barcelona), Toni Gual (Hospital Clínic), Teresa Salvador (COPOLAD), Otger Amatller o Maria Palacín (UB), entre molts d’altres i amb el suport de la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

També ha destacat per l’amplitud i varietat de les pràctiques ofertes en una xarxa de centres seleccionats, sota la supervisió de tutors qualificats.

El seu programa es diferencia d’altres propostes similars per haver intentat sempre mantenir un bon balanç entre teoria i pràctica, amb una proporció aproximada de quatre hores de pràctica per cada tres de teoria.

Els principals objectius del Màster són:

  • Proporcionar una formació teòrica i pràctica prou àmplia i pluridisciplinar, que faciliti una comprensió integral del fenomen del consum i la dependència de drogues.
  • Qualificar als participants per a l’exercici pràctic de la seva funció professional especialitzada respecte de les drogodependències, en les àrees de tractament, reinserció, prevenció, etc., proporcionant los hi les habilitats necessàries.
  • En relació al punt anterior, facilitar que els propis alumnes puguin analitzar i modificar, si s’escau, les seves actituds, consum i/o dependència de determinades substàncies (p.ex. del tabac).
  • Fer conèixer els dispositius i recursos disponibles per a la intervenció en drogodependències a la nostra comunitat, i orientar per a la seva correcta utilització.
  • Introduir als participants en la recerca aplicada al camp de les drogodependències.
  • Introduir als alumnes en les tècniques de gestió i planificació de serveis i al treball interdisciplinari.
  • Complementar una formació bàsica homogènia per a tots els participants amb un posterior aprofundiment en àrees concretes, en funció de la professió i de les motivacions de cadascú.
  • El Màster té una durada de dos anys acadèmics, que es desenvolupen durant els mesos d’Octubre a Juny, ambdós inclosos.

 

El Programa inclou un mínim de 900 hores de formació presencial (82 crèdits ECTS), distribuïts així:

CRÈDITS TEORIA TESI MÀSTER CRÈDITS PRÀCTIQUES
1ER. ANY 21 5 12 38
2ON. ANY 24 5 15 44
TOTAL 45 10 27 82

 

Dades d’interès :

  • Inici octubre 2020 fins juny 2022.
  • Horari teoria: Divendres de 9:30 a 14 i de 15 a 18h.
  • 82 crèdits ECTS amb 500h de pràctiques
  • 45 centres on poder realitzar pràctiques
  • Més de 530 professionals formats
  • Reconegut pel Departament de Salut

 

Preinscriu-te!

Conferència oberta: ‘Les comunitats terapèutiques en el tractament de la dependència de drogues: trajectòria, realitat i perspectives futures’

En el marc d’inici de la 18a edició del Màster, el Dr. en Psicologia Paolo Stocco i expert internacional en drogodependències, oferirà una conferència oberta entorn les comunitats terapèutiques, la seva evolució, realitat i perspectives de futur.

De forma excepcional, aquest any el nostre Màster ofereix una nova edició extraordinària en horari de tardes a conseqüència de la forta demanda rebuda en els últims mesos. Per donar inici a aquesta edició, la 18a, us oferim de forma oberta i gratuïta aquesta conferència amb un ponent de luxe., PAOLO Stocco, doctor en psicologia i especialista en drogodependències.

Stocco és director de la Comunitat Terapèutica de Venècia, President Honorari d’Euro-TC (associació europea de comunitats terapèutiques professionals), i membre de la Junta Directiva de la xarxa europea Eurohealthnet. Ens parlarà sobre Les comunitats terapèutiques en el tractament de la dependència de drogues: trajectòria, realitat i perspectives futures.

Dr. Paolo Stocco

  • Dia: Dimarts 22 de octubre
  • Hora: 18h
  • Lloc: UB – IL3 (Ciutat de Granada, 131 – Barcelona)
  • Inscripció gratuïta però necessària a administra@formadrog.net

Realitat actual del consum i addicció a l’heroïna a Barcelona.

La conferència oberta inaugural del 2n curs del Màster de Drogodependències serà a càrrec de Josep Rovira el proper 11 d’octubre a IL3.

Josep Rovira, treballador social i director de l’àrea de Drogues d’ABD , serà l’encarregat d’inaugurar el 2n curs de l’actual edició del Màster abordant un tema d’actualitat com és el consum i les problemtàtiques de l’addicció de l’heroïna a Barcelona i altres municipis annexos.

Entre d’altres temes Josep Rovira tractarà la Reducció de Danys fruït de la incidència històrica de l’heroïna, en com es presenta la RDD en l’actualitat amb població de consum actiu en situació de marginalitat i extrema pobresa, el consum d’heroïna i tràfic avui, i com desmuntem mites tot fent un repàs d’estat de la qüestió.

L’acte tindrà lloc el proper divendres 11 d’octubre a les 12:30h en la sala d’actes d’IL3-UB, serà gratuït però cal inscripció prèvia a administra@formadrog.net . Posteriorment a la conferència tindrà lloc l’entrega de diplomes de la promoció anterior.

Educació social i drogodependències

Sonia Fuertes i Toni Garin, docents del Màster, aborden en aquest llibre una mirada a l’àmbit de les drogodependències des de l’educació social.

 

educacion social drogodependencias

 

 

Aquest Manual planteja un recorregut històric i conceptual que analitza les diferents etapes del consum de drogues a Espanya, les respostes institucionals i els diversos models teòrics. L’anàlisi es completa amb el repàs de les característiques del context actual, així com amb una descripció dels reptes als quals s’enfronta la professió.

Es reivindica la necessitat de fugir del prohibicionisme i de situar les polítiques sobre drogues a l’ègida de la protecció dels drets humans, atenent la singularitat de cada persona i oferint respostes flexibles.

Més info

Drogues i delictes: Aproximació criminològica a les substàncies psicoactives

Domingo Comas, sociòleg i professor del nostre Màster, tracta de reenfocar en aquest llibre la qüestió de les drogues des de la perspectiva holística de la criminologia.

 

drogas y delitos

 

Aquest extens llibre de gairebé 400 pàgines respon a molt diverses intencions. En primer lloc, es tracta d’un text acadèmic, una mica dur, dirigit a estudiants de criminologia, als quals presenta una versió holística i inèdita de la qüestió tradicional de les drogues, incloent múltiples aclariments conceptuals i informacions singulars en forma d’annexos que recullen qüestions poc conegudes, encara que rellevants, sobre com s’han conformat històricament les diverses narracions al voltant de les drogues. També inclou en cada capítol tres propostes de reflexió, debat o suggeriments de possibles treballs pràctics per millorar el coneixement sobre la temàtica desenvolupada.

En segon lloc, per a poder realitzar aquesta singular operació de coneixement holístic utilitza una perspectiva teòrica transdisciplinar, que relaciona set camps de coneixement: actuació (ciència política), normes (dret), individu (psicologia), societat (sociologia), cultura (antropologia ), relats i informació (ciències de la informació) i suport biològic (biomedicina i en particular neurologia). Totes aquestes perspectives són presents en la versió teòrica transdisciplinar utilitzada de forma equilibrada i sense que cap predomini sobre les altres.

En tercer lloc, el text mostra l’evolució de les polítiques sobre drogues des del vell model moralista i normatiu, passant pel moment de “les toxicomanies”, després “les drogodependències” per aterrar posteriorment en el moment de “les addiccions”. Es tracta de tres etapes molt diferents que conclou amb l’actual emergència, al cor de les publicacions científiques més rellevants, d’un nou paradigma (en gran mesura fruit de l’experiment del “Parc de les rates” i la seva rabiosa censura durant més de tres dècades), que l’autor identifica com “trastorns de l’espectre per substàncies psicoactives”.

En quart lloc, entén que aquestes substàncies psicoactives es divideixen actualment en quatre categories: drogues legals, drogues il·legals, fàrmacs i substàncies dopants. Es tracta de quatre conjunts que mostren nombroses interseccions (que apareixen quan dues substàncies pertanyen a dos o més conjunts), dels quals s’analitzen, en particular a partir de les noves epidèmies d’opiacis, els que pertanyen a la vegada a la categoria de “drogues il·legals” i “fàrmacs psicoactius”. En essència mostra com el camp “substàncies psicoactives” presenta contradiccions i dissonàncies poc fonamentades perquè es tracta de quatre lògiques molt diferents: la primera historicocultural per les drogues legals, la segona fonamentada en la moral puritana del neodarwinisme per les il·legals, la tercera orientada pel benefici empresarial per als psicofàrmacs i la quarta per les aparences de salut (també amb base moral) per als dopants.

En cinquè lloc, aquestes contradiccions li permeten analitzar algunes qüestions, com són les divergències entre l’imaginari social del “narcotràfic mediàtic” i la realitat del “narcotràfic desorganitzat” sobre el qual la investigació criminològica més recent ha aportat creixents evidències. També la documentació generada per les Nacions Unides des de la Convenció de 1988, i la impossibilitat d’aconseguir nous consensos a partir d’aquesta data. Encara que potser el més rellevant sigui la impossibilitat d’aplicar les noves polítiques criminals, les denominades de “drets socials”, que ja s’apliquen en altres camps, però que mostren notables incongruències institucionals quan es tracta de substàncies psicoactives, sotmeses sempre a les actuacions polítiques dels grups de pressió organitzats.

Finalment s’apliquen totes aquestes troballes a diverses qüestions, que conformen la part central del text i entre les que es pot destacar, l’actitud del tardofranquisme davant les drogues il·legals, les raons de l’epidèmia d’heroïna que a més es presenta des d’una perspectiva de gènere inèdita (i en alguns casos es dirà radical), el protagonisme racional de l’insight psicològic en l’àmbit de la intervenció, els diversos avenços de la neurologia i la seva selecció moral, el paper de les “drogues recreatives” (l’impacte sobre la salut pública va ser tan escàs com alarmista) per bloquejar l’expansió de l’ús d’opiacis en les joves generacions a partir del 1992 i de manera molt detallada com es va produir “la progressiva destrucció de la xarxa assistencial espanyola” i com de “exportadors de coneixement i prestigi” passem a ser uns compradors compulsius de coneixements obsolets procedents d’àmbits molt particulars i d’un únic país (Estat s Units).

L’últim capítol ensenya als professionals a evitar, en la pràctica quotidiana, ser víctimes de relats que disfressats de suposada “evidència científica” representen només pràctiques sustentades en criteris morals, ideològics o econòmics. En resum, l’autor mostra com l’afegitó:


    “Treballar des de l’evidència” en el camp de les substàncies psicoactives suposa, en ocasions, recórrer a les explicacions pseudocientífiques més absurdes, encara que ben finançades.


Font original: lasdrogas.info


Resultats web

Google Translate


https://translate.google.com/?langpair=en%7Car
Google’s free service instantly translates words, phrases, and web pages between English and over 100 other languages.

Notícies destacades

Google Translate: traductor ‘trolea’ a ‘Úrsula
Corberó’, quien hace de ‘Tokio’ en ‘La casa de papel’ [FOTOS]
LaRepublica.pe·Fa 1 dia
Google Translate: esto aparece en el traductor si
pones Emily Ratajkowski y pocos se dieron cuenta [FOTOS]
LaRepublica.pe·Fa 2 dies

Resultats web

translate – English-Spanish Dictionary – WordReference.com


https://www.wordreference.com/es/translation.asp?tranword=translate
translate – Translation to Spanish, pronunciation, and forum discussions.

Traductor de Google


https://translate.google.es/?hl=ca
El servei gratuït de Google tradueix de manera instantània paraules, frases i pàgines web entre el català i més de 100 idiomes.

Community forum – Google Translate Help


https://support.google.com/translate/community?hl=en
Welcome to the Google Translate Help Community … What is the setting to translate any language auto detected using this app to English. Thanks.

Google Translate – Apps on Google Play


https://play.google.com/store/apps/details?id…translate…
Puntuació: 4,4 – ‎6.498.945 vots – ‎Gratis – ‎Android – ‎Utilitats/Eines

Translate between 103 languages by typing • Tap to Translate: Copy text in any app and your translation pops up • Offline: Translate 59 languages when you …

translate – Spanish translation – Linguee


https://www.linguee.com/english-spanish/translation/translate.html
Many translated example sentences containing “translate” – Spanish-English dictionary and search engine for Spanish translations.

translate from – Spanish translation – Linguee


https://www.linguee.com/english-spanish/translation/translate+from.html
Many translated example sentences containing “translate from” – Spanish-English dictionary and search engine for Spanish translations.

El Ministerio de Industria demuestra por qué no debes usar Google …


https://www.elespanol.com › La Jungla
21 de nov. 2018 – El Ministerio de Industria demuestra por qué no debes usar Google Translate. En la Jungla. La web del Ministerio de Industria recurre a un …

Google Translate on the App Store – Apple


https://apps.apple.com/us/app/google-translate/id414706506

Enllaços del peu de pàgina

Espanya

Ciutat Vella, BarcelonaA partir de la teva activitat anteriorFes servir l