Consum d’inhalants: una realitat punyent i un gran repte per als professionals

En els últims mesos es va destapar de nou l’alarma en els mitjans de comunicació, sobre grups de joves consumidors de inhalants. Tanmateix, aquest escenari ni és nou, ni va en alça, sinó que es tracta d’una realitat fluctuant i de col·lectius molt minoritaris i vulnerables.

 

inhalant

 

A Catalunya, la majoria d’ells, es troben a Barcelona o a zones perifèriques de les grans ciutats. La pràctica totalitat són adolescents nouvinguts del Magrib, tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), amb un procés d’adaptació dificultós, que s’escapoleixen dels centres per viure al carrer. A causa dels furts i robatoris amb violència, molts d’ells tenen mesures judicials de llibertat vigilada, i altres ingressen en els centres educatius de Justícia Juvenil.

La xifra exacta és difícil d’obtenir, però els professionals que treballen directament amb ells, parlen d’una xifra inferior al centenar a Catalunya. Tot i que el nombre no és elevat, es tracta d’una realitat punyent ja que es troben en una situació d’alta vulnerabilitat i exclusió social, i suposa un repte per als professionals per aplicar intervencions socioeducatives que resultin efectives.

La majoria d’aquests nois provenen de nuclis familiars desestructurats, on sol haver-hi una manca afectiva. Presenten una manca d’hàbits d’autonomia personal i de competències instrumentals bàsiques (baixes habilitats acadèmiques, dèficits d’hàbits d’estudis), així com una baixa autoestima i immaduresa. Generalment, el projecte migratori no és una fita personal d’aquests adolescents, sinó de les seves famílies que els pressionen per venir a Europa. Aquí es troben amb una realitat molt diferent de la que esperaven, no poden incorporar-se al mercat laboral i tampoc poden seguir els estudis obligatoris dels adolescents de la seva edat.

Les poques expectatives de futur i el buit de fons que tenen, facilita el duel migratori amb reaccions ansioses, depressions, aïllament emocional, somatitzacions, trastorns de la conducta, comportaments agressius o desconnexió, que dificulta l’adaptació i la vinculació als recursos existents.

El NIDA descriu els inhalants com “substàncies volàtils que produeixen vapors químics que es poden inhalar i que produeixen efectes psicoactius o d’alteració mental“. Es tracta d’una llarga llista de productes químics volàtils i tòxics, depressors del sistema nerviós central, que es poden trobar en molts comerços. El seu baix cost, la fàcil accessibilitat i el fet que el seu consum no necessita de parafernàlia, facilita el consum entre aquests adolescents en situació marginal.

Els efectes immediats són semblants als que s’experimenten amb el consum d’alcohol: eufòria, desinhibició, sensació de benestar, agitació. En tractar-se d’una droga depressora, aquests efectes van seguits d’una sensació de somnolència, descoordinació de moviments i judici deteriorat. A dosis més altes causen nàusees, vòmits, diarrees, confusió, dificultat per parlar, manca de reflexos i de concentració, debilitat muscular, distorsió dels sentits, deliris o alucinaciones. També poden presentar canvis en l’estat emocional i afavorir sensació de tristesa o agressivitat. Els riscos més greus que poden causar són arítmies cardíaques, convulsions, asfíxies, estat d’inconsciència o coma.

L’ús continuat de inhalants pot generar dependència i trastorns mentals i físics greus en el cervell, la vista, l’oïda, els pulmons, el cor, els ronyons, l’estómac, el fetge i la medul·la òssia, molts d’ells irreversibles.

Hi ha dues maneres de consumir-los: impregnant un drap amb dissolvent i inhalar pel nas els gasos que es desprenen, o bé introduir cola de contacte en una bossa i aspirar els gasos per la boca. Les modes van variant i, si fa uns anys s’optava més pels dissolvents impregnats en un drap, mitjó o puny del jersei, actualment aquest grup de nois es decanta més per l’aspiració de gasos de cola de contacte introduïda dins d’un bossa. A banda del mimetisme del grup, amb el consum de coles troben més avantatges ja que es poden amagar més fàcilment en una butxaca i la seva olor no és tan delatador en els centres de protecció, com ho són els dissolvents.

El consum d’inhalants, que sol ser originari del seu país d’origen, té diferents significats per a aquests nois. A part d’utilitzar-los per agafar coratge abans de delinquir, suposa per a ells una manera d’evadir-se de la seva dura realitat.

Però potser el significat que pren més rellevància en aquest cas, és que el consum de inhalants els reforça la seva pertinença al grup. El grup pren aquí una especial importància a causa de la seva etapa adolescent i la seva condició de migrant sense família. En ell, troben els seus únics vincles, protecció i germanor de la qual no tenen.

La majoria neguen o treuen importància al consum de drogues. La seva falta de consciència de la seva problemàtica davant el consum dificulta l’adherència als recursos especialitzats. El seu discurs justificatiu és que la cola o els dissolvents no són drogues. Els professionals que treballen amb ells, remarquen que no entenen conceptes com addicció, consum, substància, i que els costa molt parlar sobre el seu consum. Així, el treball preventiu amb aquests nois hauria d’anar encaminat a ajudar-los a entendre què els està passant, posant en evidència els aspectes positius del no consum i donar pautes bàsiques de reducció de riscos associats al consum.

Així, en el seu abordatge educatiu, haurem de donar pautes per prevenir les asfíxies per l’ús de bosses de plàstic; cremades ja que els gasos inhalants són inflamables; accidents per estar en llocs poc segurs i perdre els reflexos psicomotrius; així com indicar que és millor que estiguin acompanyats perquè puguin demanar ajuda o trucar a una ambulància si es produeix un coma.

Tots aquests significats i imaginaris, s’han de tenir en compte en el moment de dissenyar intervencions socioeducatives amb aquest grup. Aquestes, hauran d’anar encaminades a:

  • Aportar informació significativa, adequada al seu nivell acadèmic i als seus codis culturals.
  • Propiciar la conscienciació dels riscos del consum d’inhalants.
  • Afavorir la reflexió.
  • Facilitar un canvi desitjat.
  • Potenciar l’establiment del vincle amb els i les professionals que treballen amb ells.
  • Ampliar cercles de noves amistats.
  • Estrènyer el vincle amb la família d’origen.
  • Proporcionar expectatives mínimes de futur.

A més, per buscar una solució a aquesta complexa realitat, no n’hi haurà prou amb el lliurament total que ja tenen els professionals dels centres d’acollida o de carrer. D’una banda, s’hauria d’apostar per intervencions més globals que potenciïn el treball en xarxa i coordinat amb altres serveis implicats (CAS, CSMIJ, Policia, Justícia, …). Així mateix, seria convenient contemplar la participació de referents d’iguals formats (nois més grans que hagin passat per una situació semblant), que facilitin l’adherència a les intervencions. Finalment s’hauria de tenir en compte la realització de campanyes preventives tant a nivell comunitari, com al país d’origen.

Grans reptes per a la nostra societat del benestar.

Autora: Mireia Ambròs Hortensi. Educadora Social i Psicopedagoga. Postgrau de Treball Social i Educatiu amb Inmigrants.

Font: www.lasdrogas.info

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada