Barbara Roig Equey
Diplomada de la 1a promoció de l’Escola de Llibreria
Professora associada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Legendre, Bertrand (dir.) (2023). Le livre d’occasion. [Paris]: Ministère de la Culture: SOFIA, Société française des intérêts des auteurs de l’écrit. 156 p. Disponible a: <https://www.la-sofia.org/wp-content/uploads/2024/04/Etude_LivreOccasion_10042024.pdf>. [Consulta: 13/08/2024].
Le livre d’occasion és un llibre seriós, o millor dit, molt seriós, escrit sota la direcció científica de Bertrand Legendre, professor emèrit en ciències de la comunicació a la Université Sorbonne Paris Nord, amb el suport del ministeri francès de Cultura (Direction des médias et des industries culturelles). Un llibre que té per intenció de descriure i donar a conèixer la realitat del mercat del llibre d’ocasió, que és només parcialment coneguda. Cal precisar que alguns investigadors i especialistes en el món del llibre com Vincent Chabault i Hervé Renard ja havien plantejat en anteriors recerques les preguntes sobre aquest mercat sotmès sobtadament a la violència de les plataformes digitals, deixant-lo en una situació de risc extrem pel canvi total de paradigma que aquestes plataformes suposaven.
La pregunta que dona títol a aquesta ressenya està ocupant un considerable espai a blogs i xarxes socials,1 revistes científiques2 i, fins i tot, mitjans de comunicació generalistes.3 La pregunta sembla donar a entendre que ara no (però abans, sí) el sistema a través del qual es difonia la recerca funcionava bé. Situem-nos, però no massa lluny, trenta anys enrere; els resultats de la recerca es difonien en revistes impreses que eren subscrites sota cost per les poques institucions que, en l’àmbit mundial, podien pagar-ne una col·lecció àmplia i els articles es publicaven al cap d’un temps considerable respecte la seva redacció, per posar dos exemples. No era tampoc un sistema gaire «científic», però era un sistema acceptat.
Ja fa mesos que circula entre els llibreters un estudi realitzat per l’EIBF (European and International Booksellers Federation) que porta per títol Returns, dins de la col·lecció «Industry insights». Aquest estudi forma part d’un projecte que mira d’explicar el funcionament intern del sector llibreter arreu del món. Són, per tant, eines molt interessants per reconèixer el nostre sector i realitzar, mitjançant estudis corporativistes, propostes de canvi i millora en el propi mercat.
El passat 20 de juny, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va acollir el seminari de 
La primera taula rodona «Les dades obertes en Humanitats Digitals són diferents?» va estar moderada per Lluís Anglada, membre del projecte, i hi van intervenir Xavier Rubio Campillo, director del grup DIDPATRI (Didàctica i Patrimoni), Institut de Recerca en Arqueologia de la Universitat de Barcelona; Diana Roig, professora titular de l’ICREA i titular de l’ERC StG a l’IN3-UOC; Mireia Alcalà, coordinadora del Repositori de Dades de Recerca CORA del CSUC i Mikel Iruskieta de CLARIN - UPV/EHU. Cadascun dels ponents va donar resposta a les preguntes plantejades per Anglada, com per exemple: Quins trets diferencials tenen les dades en Humanitats (Digitals)? Tenen problemes específics, necessitats i reptes? Què necessiten com a investigadors per fer el treball més senzill? Les conclusions principals a les quals es va arribar són que les dades en Humanitats es caracteritzen pel fet que no estan estructurades i es troben encara en procés d'estandardització. Per altra banda, també solen tenir pèrdues durant el procés de digitalització. També es van comentar temes com la interdisciplinarietat, i la preservació i els problemes sorgits de l’obsolescència de la tecnologia, etc. Per acabar, els investigadors van coincidir a reclamar més finançament, formació i, en general, un canvi necessari de cultura acadèmica.
