Blanca Rodríguez Bravo
Biblioteconomía y Documentación
Universidad de León

Bello, Michela; Galindo-Rueda, Fernando (2020). «Charting the digital transformation of science: findins from the 2018 OECD International Survey of Scientific Authors (ISSA2)». OECD science, technology and industry working papers, no. 03. 94 p. Disponible en: <https://doi.org/10.1787/1b06c47c-en>. [Consulta: 17/06/2020].

Aquest document presenta els principals resultats de la segona enquesta internacional de l’OCDE sobre autors científics (International Survey of Scientific Authors - ISSA2) que es va distribuir el 2018 i els resultats de la qual s’han publicat el març de 2020. L’estudi pretén contribuir al projecte «OECD Going Digital», un esforç per construir una política coherent i integradora d’aproximació al procés de transformació digital de l’economia i la societat.

L’objectiu de l’enquesta, d’abast global, era identificar i mesurar els aspectes clau en la transformació digital de la ciència. El document que ressenyem explora l’impacte potencial de la digitalització mitjançant una combinació de diferents indicadors i les respostes de recerca de 12.000 autors. La població objectiu van ser els autors de correspondència de les publicacions científiques recollides en bases de dades bibliogràfiques. Així, si bé les respostes procedeixen principalment de l’acadèmia, no s’hi limiten.

Gema Santos-Hermosa
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Elder, Abbey (2019). The OER starter kit. Ames, IA: Iowa State University Digital Press. IX, 87 p. Disponible a: <https://doi.org/10.31274/isudp.7>. [Consulta: 01/06/2020].

«OER toolkit» (2020). The Learning portal. [Toronto]: College Libraries Ontario. Disponible a: <https://tlp-lpa.ca/oer-toolkit>. [Consulta: 01/06/2020].

Durant la darrera Conferència general de la UNESCO, celebrada el 25 de novembre de 2019, es van aprovar per unanimitat unes recomanacions pel desenvolupament i implementació dels recursos educatius oberts (o open educational resources, OER) en benefici de la comunitat educativa de tot el món: les Draft recommendation on open educational resources (també disponible la versió en espanyol)¹.

Recordem que els recursos educatius oberts o OER són materials d’aprenentatge en qualsevol format que es trobin en el domini públic o estiguin protegits per drets d’autor que s’hagin publicat sota una llicència oberta, que hi permeti l’accés, la reutilització, l’adaptació i la redistribució sense cap cost per part de tercers.
Ara fa uns mesos, tot just abans del confinament, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una reunió intergovernamental d’experts i expertes OER a París amb l’objectiu de llançar una coalició internacional per implementar les recomanacions OER de la UNESCO (Dynamic Coalition for the UNESCO OER Recommendation). Aquesta estratègia i compromís de cooperació internacional, sumada a l’emergència sanitària de la COVID-19, ha fet accelerar l’accés obert a continguts culturals i educatius.

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu

Researchers’ perspectives on the purpose and value of the monograph: survey results 2019 (2019). [Cambridge]: Cambridge University Press; [Oxford]: Oxford University Press. 40 p. Disponible a: <https://global.oup.com/academic/pdf/perspectives-on-the-value-and-purpose-of-the-monograph>. [Consulta: 21/05/2020].

Adema, Janneke (2019). Towards a roadmap for open access monographs: a Knowledge Exchange report. Bristol: Knowledge Exchange Office. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.3238545>. [Consulta: 21/05/2020].

Molts són els canvis i debats que s’estan produint a l’entorn de la publicació científica: costos i sostenibilitat, qualitat i processos de revisió, disponibilitat en accés obert i un llarg etcètera. No obstant, no sempre es qüestiona la seva forma o validesa com a mitjà de comunicació acadèmica. Per posar un exemple, els articles publicats en revistes científiques, malgrat trobar-se en el centre de molts d’aquests debats, no han modificat substancialment la seva forma, que és acceptada per la comunitat acadèmica.

Sembla, però, que no passa el mateix quan parlem d’altres formats de transmissió de resultats de recerca. En el cas de les monografies científiques, utilitzades per a la comunicació de resultats de recerca per disciplines afins a les ciències socials i les humanitats, apart dels aspectes comuns que es poden trobar en altres formes de publicació, s’hi afegeix el qüestionament sobre la seva validesa quant a mitjà eficaç de comunicació científica.